Punt i final

Corria el 2003, l’AVE no arribava a Barcelona, l’euro feia un any que corria per les nostres butxaques i el Barça només tenia una copa d’Europa. Jo, rebia una trucada al meu telèfon mòbil, un Alcatel blau amb forma de 8 que pesava tres tones...

El fet és que la trucada era d’aquelles que fan il·lusió. Vaig ser convidat a un acte que es va celebrar a Cardedeu, a la “nova” pista esportiva. Recordo aquella nit com si no hagués passat el temps. I si sé que ha passat, és pel mòbil que tinc ara, no per les quatre canes que afloren al meu cuir cabellut.

Vaig arribar una mica tard, com sempre, però afortunadament vaig ser a temps per ocupar una de les seixanta mil cadires de fusta que corren per Cardedeu amb la inscripció PMC. Vaig posar en silenci l’Alcatel i em vaig predisposar a gaudir de l’espectacle que fins llavors només havia vist a la caixa tonta, amb l’esperança de que com a mínim, satisfés les meves expectatives.

Recordo haver gaudit d’aquella obra magistral com una criatura amb sabates que fan llum, recordo haver-me desgastat les mans amb aplaudiments sorollosos i recordo també l’olor a suat del tio que tenia al costat... mai sabré si fruit d’un estiu calorós o d’una higiene insuficient.

L’actuació va allargar-se fins ben entrada la mitjanit d’un nou dissabte d’agost i va culminar caminant per poble amb un got del Garitu a la ma revivint les dues hores anteriors amb un únic objectiu; retenir-les a la memòria tot lluitant contra la voluntat de l’alcohol de desdibuixar-les en la infinitat dels meus records. Vaig guanyar.

Ara, 6 anys més tard, amb un AVE real, dues Champions a l’esquena i sense euros a les butxaques, puc dir que aquella cita a la pista coberta de Cardedeu no seria l’última que tindria amb el gran protagonista.

Lamentablement, avui també puc dir que l’última trobada seria a Ripoll, a finals del 2006, on vaig tornar a aplaudir, vaig tornar a gaudir i vaig tornar a viure una altra de les meves millors nits d’humor teatral. I tot gràcies al mestre dels mestres de l’humor.

Gràcies Pepe, “Solamente” gràcies.

Ben aviat...

III G.M

Una arma de destrucció massiva s’està creant en aquests moments. Una arma capaç d’acabar amb l’existència de qualsevol persona del planeta. Un artefacte capaç de controlar i destruir els moviments de tot el món en un obrir i tancar d’ulls.

Darreres informacions apunten a un control total del planeta gràcies a aquesta arma, una més del gran arsenal dels Estats Units d’Amèrica. Aquesta però, és més subtil que una bomba nuclear però capaç de provocar efectes devastadors d’igual o major envergadura.

Ningú ho comenta, els mitjans no en parlen i els governs més forts del món semblen reticents a posar el tema sobre la taula.

Dones, homes, nens, avis... tots estan amenaçats per aquesta arma que no dubtarà en eliminar qualsevol individu en només polsar un botó. L’arsenal sembla tenir una punteria esgarrifosa i és capaç de desterrar a l’individu més ben protegit als paratges més obscurs i perillosos. Per si fóra poc, l’arma, de caire “efecte papallona”, és capaç d’identificar i perseguir sense cap tipus de mirament als teus familiars i coneguts i, en cas de necessitat, eliminar-los com si d’una mosca vinagrera és tractéssin.

Retrats robots i informació classificada són algunes de les principals “virtuts” d’aquesta tecnologia conspiradora que preveu estar totalment llesta en qüestió d’un parell d’anys. Segons sembla, la maquinària està rodant i treballant de valent i només prohibicions legals o una revolta popular podrien evitar el que sembla ser l’inici d’una Tercera Guerra Mundial amb un desenllaç fatal. Prohibició però, que sembla que no passarà, ja que les autoritats d’arreu del món coneixen l’existència d’aquest projecte des de fa anys i no han posat cap objecció a la seva constitució. Un projecte camuflat, una vegada més, en una empresa privada que va de “bon rotllo”.

Aquesta tecnologia, que ens podrà afectar a cadascú de nosaltres, no només permetrà actuar de manera proactiva, sinó que tindrà un sistema “standby” que permetrà a l’arsenal poder estar a l’aguait de qualsevol moviment estrany per part de qualsevol individu del planeta, inclosos tu i jo.

Pel carrer, la tranquil·litat i una “innocent” crisi financera semblen camuflar de manera efectiva la revolució que s’està coent dia a dia i que sembla no tenir fre. Els més optimistes semblen mantenir-se ferms a no sucumbir al poder d’aquesta arma, però la realitat és que, voluntària o involuntàriament, tots acabarem caient a la xarxa d’aquest gegant del terror.

Benvingut al facebook.

Marca...nt la diferència

SER CATALÀ ÉS SER DOLENT

I si no que ho preguntin als redactors del Marca. Alguna vegada us ha passat allò d'estar veient un telenoticies a una televisió estatal i comprovar que fan referència a personatges catalans com "espanyols" i als espanyols com "andalusos, madrilenys, càntabes o asturians"?.
Jo fins ara havia pensat que era paranoia meva... però es veu que no. Obro la web del Marca, com cada dia, sí, i llegeixo titulars. Un d'ells em sorpren:

"De la Rosa probó el Force India. El catalán firmó el peor tiempo" notícia aquí

No em sorpren que el bo d'en Pere faci el pitjor temps, el que em sorpren és que l'anomenin "el català", que aquest cop ho facin. Per la gent de Marca, tot esportista nascut a les fronteres polítiques d'Espanya, és espanyol, excepte quan la notícia és negativa.
Ho reforço amb la prèvia d'aquesta mateixa jornada, on el titular era:

"El piloto español tiene una nueva oportunidad de brillar" notícia aquí

Línies i cercles made in Fonoll

És indignant... no perquè en De la Rosa sigui de Cardedeu, que també, sinó perque pel Marca, i molts altres mitjans estatals, els esportistes catalans que fan les grans proeses són "seus", exemples en són Crivillé, Sete, Pedrosa... el món del motor n'és plè. Doncs bé, he tingut accés als titulars que tenen predefinits per els propers mesos i son els següents:


Té tela l'asuntu...

Varietat lingüística

Rentat Express

Quan un té el cotxe brut, el porta a rentar. Quan un té la roba bruta, la pot portar a rentar. Quan un té casa seva deixada, pot contractar serveis de neteja... això és aquí, a Catalunya, perquè a l'Europa més moderna, com és el cas de Budapest, es pot portar a netejar parts concretes del cos... sí sí!, parts del teu cos!
Que no?

Si és que qui no és original a l'hora de muntar un negoci... és perquè no vol!!!

Dubtes intrascendents

Puges?

Fa dies que rumio si aquestes escales que vaig fotografiar a Praga pugen o baixen. Cada cop que crec saber la solució, se'm gira la retina i torno a tenir dubtes... Ajuda si us plau!!!

Dit això, marxo, que haig de pujar a Barcelona... o baixar, ja no ho sé!!!

L'Europa moderna

NO GUNS

Incomprensiblement, a Eslovàquia, prohibeixen entrar als bancs i caixes amb armes de foc.
A Catalunya aquest cartell no hi és, però tenint en compte els temps de crisi que corren, no seria d'extranyar que ben aviat ens els trobéssim... "per si les mosques".

Retornat

"Pan con tomate y jamón, por favor"

Entro a un restaurant "espanyol" a la Republica Dominicana. 4 dies fora de casa han despertat la nostàlgia i em resguardo a un indret on m'han de donar de menjar allò amb el que solc alimentar-me a casa meva.
Pretenc demanar alguna especialitat espanyola, però cap dels primers plats em crida suficientment l'atenció, fins que arribo al final de la carta on hi llegeixo el següent:


Ells ulls s'humitegen i no m'ho penso més, ja he près la decisió, provaré aquest pa amb tomàquet i pernil. D'aquesta manera, sabré si els visitants de la resta de l'estat espanyol (que són moltíssims) marxen amb una bona idea d'uns dels meus plats predilectes, que a més, és de la meva terra.
15 minuts després, arriba el que havia de un suculent plat, però en comptes d'això...


Arriba a la taula una llesca de pa bimbo amb mig tomàquet malsucat i mal acompanyant, incomprensiblement, de taquets de pebrot verd i vermell. El pa no té oli, ni sal, ni res. Per colmo, el pernil que em porten... l'han fregit!!!! Però com pot ser???
M'en faig creus, a hores d'ara encara em pregunto per què tenen a la carta aquell asquerós plat. Allò no és el millor invent des de la roda!!! No entenc com pot ser que el que diu a la carta no es correspongui. No entenc com les queixes dels catalans que passen dia a dia per aquell restaurant no han aconseguit modificar les característiques del plat. Però en canvi hi ha una cosa que sí que entenc: Si jo fos de Calahorra i em serveixen aquell lat pensaria: "Pues vaya mierda eso del pan con tomate... esos catalanes son muy raros..."