Cap d'any

CAP D'ANY... CAL?

Cap d'any... que guai eh? Les discoteques més cares, més controls policials, pujades de les tarifes de tot el que paguem mensualment... buff, canviar d'any és genial. És tan genial que és per això que us enganxo un tros d'un monòleg (sencer són 8 pàgines) escrit per un servidor fa uns mesos, quan ser guionista semblava una fita "assumible" i que a hores d'ara queda lluny... (no impossible, però lluny).

Just en aquest moment, el banc em cobrarà 4 rebuts... bieeeen!

Aquí va el tros de monòleg que parla sobre el cap d'any... unes línies de divagació sensorial que culminen en un seguit de lletres que entrelligades i combinades degudament permeten una fàcil comprensió lectora que no busca res més que el somriure de les cares que se'l llegeixien. Oi?

(...) y si no tienes amigos, con quien pasas el fin de año?

Porque esa es otra ¿Y el fin de año? Conocida mundialmente como Nochevieja y popularmente como “vaya resaca me espera”…

No nos engañemos, como noche, no tiene nada de especial. Vas de un día a otro ¡no hay más! Es la grandeza del tiempo. Es como avanzar del 5, al 6 de Octubre, haces fiesta? No, y porque la haces del 31 de Diciembre al 1 de Enero? ¡Ah claro!, En esa ocasión celebras que desde ese momento, los peajes serán más caros, la patata subirá de precio, ya no se tendrá acceso ni a un piso de 20metros y que a Ester Cañadas le faltan menos días para que le caiga el labio al suelo… ¡viva! ¡fiesta! Que por cierto, viendo la tendencia a ir al suelo del labio de Cañadas, empiezo a pensar que el problema lo tiene Sete, que en todo lo que se monta, acaba por los suelos.

Y finalmente lo mejor de la Navidad, para todos aquellos que tienen hijos, hijas, sobrinos, sobrinas, marido, mujer, es la vuelta al cole y al trabajo. Porque lo mejor de la navidad es que sabes que al final, ponga como se ponga, se acaba!

Marc Fonoll, juliol de 2007.

Doncs queda dit, el cap d'any només porta coses dolentes, però com que som un pel massoques ens quedem amb l'única de positiva... l'esperança de que sigui diferent!

Pse... bon any 2008!!!

Els pirates no existeixen

Visca la nova llei sobre el cànon digital!!!

Quines grans lleis que s'aproven al "nostre" pais, és fenomenal, esplèndit!
La darrera la del cànon digital promogut per la SGAE (Societat General d'Autors i Editors). Ara, pel bé dels artistes "nacionals", tots paguem un cànon quan comprem productes que són susceptibles a ser usats per a fer còpies ilegals de música, video o, per què no, text.
Un podria estar decebut per aquesta decisió, però a mi em sembla fantàstic, de veritat. Fins avui, quan algú es descarregava música amb l'Emule podia pensar: "carai, l'artista treballant per vendre discos i jo baixant-me'l de gratis". A vegades, amb els artistes més propers, els més locals, creies que si tu no compraves el CD, els putejaves enormement. Ara, tot això s'ha acabat.
Quan compri un CD verge, pagaré un cànon per si el faig servir per fer una còpia ilegal. Si compro una tele, també el pagaré per si reprodueixo una peli ilegal a casa, si compro un mp3, más de lo mismo, i si compro una torradora també, ja que puc estar escoltar música ilegal mentre em preparo l'esmorzar.
Per tant, finalment, ja no sap greu baixar-se música!!! Ara és genial! Estem pagant un cànon (diga-li cànon diga-li impost), que pressuposa per avançat, que en farem un ús ilegal d'allò que comprem, conseqüentment, no fer-ho, és estar pagant impostos per "no res", conseqüentment, cal copiar música ilegal per amortitzar el cànon.

el món és pirata... per defecte

Ie ie ie ie!!! Visca! Ara no pararé de gravar cd's de música ilegal, fet que comportarà que hagi de comprar més cd's i per tant, pagar més cànon, i per tant, ajudar als autors i editors afiliats a la SGAE... és un èxit.
Per cert, caldria proposar que els 5 primers anys de la nostra vida els passèssim tancats a una presó, així, si després cometem un crim, ja ho tindrem fet... no és així com funcionen les coses???

Ei, ara vinc!

La Sra.Grissom

Per unes gotes d'aigua

Avui he descobert que tothom pot aprendre alguna cosa si s'ho proposa i, sobretot, si en té necessitat.
Dormia com una marmota fins quarts de 12 del migdia, quan m'he llevat, he fet un badall d'hipopòtam i m'he desplaçat (que no caminat) fins al lavabo, lloc on he fet el que havia de fer i posteriorment he obert l'aigua de la dutxa.
Un cop net com un gat he prosseguit a l'afeitamenta: espuma, gilette i demés. Llavors ha passat una cosa prou interessant:
La Srta.Grissom (una gata amb la que comparteixo pis) ha decidit que tenia set, i com que sóc un mal amo, he oblidat posar-li "aigueta" en el seu "platet" que té a la meva "cuineta", amb la qual cosa ha pensat "miau miau que miau, jo miau" (traducció: tinc una set que em moro, jo bec).
La seva solució ha estat saltar com una puça fins l'extrem de la banyera, caminar sutilment com una serp pel marge, i apropar-se a pas de tortuga fins l'aixeta de la dutxa, a continaució a tret la llengua com un gosset i s'ha posat a llepar l'extrem l'aixeta en qüestió.
M'he quedat perplex, bocabadat i amb ulls de mussol, el gat ha estat intel·ligent com un dofí. Tenia una set de cavall, ha vist d'on podia treure aigua, i no ha dutbat en aconseguir-la. Jo, he deixat la Gilette i l'he mirat uns segons, observant-la com un gos de caça.
Els meus pensaments han deliberat sobre com acutar en aquesta situació: Podia caminar fins la cuina i posar-li aigua, però m'ha semblat excessivament lluny. Llavors he pensat: "aquesta gata és intel·ligent, però un gos ho és més, ho demostraré...!" (estava sol però pensava demostrar'm-ho a mi mateix).
He obert l'aixeta de la dutxa, i la Srta.Grissom ha tardat "menos de lo que canta un gallo" en poder beure com un gosset ensinisrat. Un petit pas pel gat, però un gran pas pel món felí.
La seva intel·ligència em sorpren cada dia més, i començo a creure'm allò que els animals s'assemblen als amos...

"No te acostarás sin saber una cosa más", ha dit la Srta.Grissom

Marc

Dretans colonialistes

Un món de dretes

Que fort no? Als esquerrans dues pedres. He fet un estudi (en uns 20 minuts) que demostra aquest fet. Aquesta conclusió l'he tret després de mirar un rellotge durant uns minuts (poca feina...).

L'agulla dels segons gira "veloçment" cap a la dreta, una mica més lenta avança la minutera, i amb més calma, la de les hores, totes tres, cap a la dreta... en el sentit de les agulles del rellotge... (lògic també).

En la meva empanamenta mental he vist que el rellotge gira a la dreta i m'he preguntat... "per què?". Per resoldre el meu dubte he consultat internet. El curiós no han estat les respostes coherents que he trobat, sinó la d'una noia que deia "pues porque el mundo está pensado para los diestros, así que el reloj va hacia la derecha".

Cert, el món és dels dretans, i sempre ho serà... un 90% de la població ho és!
Així doncs, jo que sóc un rebelde acollonant, he decidit contribuir en el món esquerrà i he invertit 20 euros en un rellotge nou pel meu menjador... un rellotge on totes les agulles giren al revés!!!

el meu nou rellotge...

Aquest acte significa dues coses: En primer lloc, que quan reparteixi cartes a les timbes de poker i em diguin que ho faci "en el sentit contrari a les agulles del rellotge" em faré la pixa un lio. En segon lloc que quan una persona entra a casa meva, retrocedeix en el temps.

Des de que tinc el nou rellotge em sento més jove, sento que el temps va més lent i tot és més tranquil.

Ara només em queda aconseguir fer girar el món cap a l'esquerra per completar la meva missió de destrucció del món dretà.

Prepareu-vos...

Marc Fonoll

El blog

Ser inútil és sa.

Fixem-nos-hi:

Aquest blog no el llegirà ni Déu (no vull dir que nostre senyor llegeixi tot el que es publica i passi de llarg del meu espai, però com a frase feta soluciona el que vull expressar).
Aquest blog no aporta res a la societat científica ni filosòfica.
Aquest blog no té cap finalitat més que un entreteniment per un servidor.

Conseqüentment, aquest blog és inútil, i en canvi, l'estic fabricant amb le smeves pròpies mans, dits i fins i tot, cervell (agosarat potser).

Doncs ja està dit. La meva primera entrada serveix per posar de manifest que tot aquell que vulgui llegir alguna coseta útil que pugui ser de profit en la seva vida, s'ha equivocat de blog i l'insto a visitar altres bons blogs com... com.. altres!

Ara bé, aquest blog farà un seguiment minuciós (fins que un servidor se'n cansi) del que faig dia a dia... entenent dia a dia com "intèrval de temps en que em passi quelcom subjecte d'ésser publicat amb un pessic de gràcia". Aquest fet és el que fa que tenir un blog sigui sa, per allò de poder-se expressar amb llibertat...

Dit això, benvinguts i gràcies per haver llegit aquestes linies tot sabent que són inútils, poc productives i del tot absurdes.

Ara torno.

Marc Fonoll.