Entro a la consulta, puntual. Són tot just les 15 de la tarda, ni tan sols he dinat, així arribo amb la boca neta i sense merda entre les dents, ja que de fet, tampoc he esmorzat.
Passo a la consulta sense tenir temps per seure a llegir una revista del cor, fet extraordinari, ja que si l'ésser humà te la sensació de viure pocs anys, és epr culpa de les sales d'espera dels dentistes i dels hospitals d'urgències.
El fet és que he entrat, m'he assegut a la tombona plastificada i una senyoreta m'ha posat un pitet lligat amb una cadeneta. M'ha donat els bones tardes i m'ha convidat a estirar-me. Imagineu que hagués dinat, ara seguiria tombat allà fent la siesta... amb la nyonya que entra després de menjar...
Bé, un cop ha arribat la dentista, m'ha examinat la boca i he procedit a fer la seva feina, empastar una càries a una de les meves dents. Una càries petitíssima a un dels meus ullals, tot sigui dit.
Bé, m'ha posat una pomada amb gust a plàtan per "atontar" (en català correcte: abeneitar) a la meva geniva, i ho ha aconseguit perquè 1 minut després m'hi ha clavat una agulla de pam i ni l'he notada. Poc a poc, el líquid de la xeringa s'ha anat introduint dins la meva geniva. Abans que acabés la injecció, jo ja no notava res a la meitat dreta de la boca.
I així estic. Ha passat una hora i mitja i tinc mitja boca adormida.No la sento. Bé, en realitat tinc la sensació de tenir la boca més gran que el meu propi cap. L'adormimenta m'arriba fins el nas, amb la qual cosa, si se'm cau un "moquillo", sóc incapaç de notar-ho.
He intentat somriure, però només es mou mig llavi i he intentat moltes altres ganyotes que si les intentes descriure em pendrieu per boig.
Ara m'arrepenteixo de no haver dinat. Tinc gana, però em veig incapaç de mastegar... casundé.
Perquè us en feu una idea, quan l'odontòloga ha acabat l'empaste, m'ha convidat a un got d'aigua (per 65eu, que menys), doncs bé, quan he intentat glopejar, m'ha començat a caure aigua pel cantó dret de la boca, i jo no ho podia controlar. Sort del pitet i de la meva discressió.
Doncs bé, ara mataré l'estona fent una altra cosa, no sé, acariciar la senyora grissom, jugar a ficar-me el dit al nas adormit, fer ganyotes... hi ha tantes coses per passar l'estona...
Doncs apa, si aneu al dentista, dineu abans!
2 comentaris:
si penses tot això x una empastamenta, pensa el podries arribar a fer kuan et treuen els queixals del seny!!! i llavors sí k més val k hagis dinat, xk passen dies fins k tornes a mastegar!!
Queixals del seny... en marc? Qui ho ha dit això?
Publica un comentari a l'entrada