Coses incomprensibles
Hi ha coses a la vida (diguem-li vida, diguem-li etapa del temps en la que sóm conscients d'existir) que costen molt d'entendre. Una d'elles és el futbol, i no el futbol com esport, sinó el futbol com a fenòmen social de masses que provoca amor, odi, passió, bogeria i tantes altres sensacions.
Ahir el Madrid va ser eliminat de la Copa del Rei i un enorme plaer va recórrer el meu cos, suposo que la classificació del Barça sumada a la derrota del Madrid va activar estreptococos al meu cos que el van fer sentir d'allò més bé.
Algú dirà: "Home, però hagués estat millor que l'eliminés el Barça", beh, deixa't estar, que ara ja són fora.
Ara bé, ahir també va caure l'Espanyol. Un equip que està fent un bon paper aquesta temporada i per què no dir-ho, està jugant a futbol (es troba a faltar). El fet és que l'eliminació de l'Espanyol no em va produir aquesta sensació de plaer i satisfacció.
Per què? algú m'ho sap explicar? Aquest Espanyol és el que va deixar sense lliga el meu equip tot just fa mig any. Són els que criden en contra el Barça. Són els que desitgarien veure el meu equip a segona divisió i, en canvi, em sap greu la seva eliminació, així com em va saber greu que perdèssin la final de la UEFA.
Per què és? És per què és un equip català? És per què és un equip de Barcelona? No ho sé, el fet és que ahir, sortint del camp de l'Espanyol (bé, no és seu, és llogat, jejeje), em va saber greu veure tota aquella gent decebuda, empipada i trista.
Podria pensar que el que passa és que veig alguna cosa més enllà de l'esport, però ho dubto, perque veure tristos els afeccionats del Madrid, fa sentir una sensació proporcionalment inversa de felicitat a la meva persona, tot molt extrany.
Bé, crec que així com els equips bascos no es tenen una rivalitat odiosa, els catalans tampoc ens l'hauriem de tenir, l'Espanyol no deixa de ser un equip de la meva terra (si puc fer ús de l'adjectiu), i per tant, no puc sentir el rebuig que sento per l'equip de la capital espanyola.
Tot molt raro, però ho escric, a veure si algú té una explicació científica... qui sap!
Finalment, com que segueixo tenint la rivalitat esportiva, només em queda dir que el Barça ja és a quarts i l'Espanyol no, "se sienteeeee!!!!", proveu l'any que be, potser teniu més sort!!!
Apa, ens veiem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Amic Fonoll, té una explicació. La teva sang, el teu rere fons blaugrana està canviant de color, el blanc-i-blau s'està imposant. M'han emocionat les teves paraules i no et falta raó, l'eliminació del Madrid va aminorar el dol de l'eliminació. Ara bé, has estat de sort, perquè si l'Espanyol hagués continuat endavant a la Copa, t'hagués obligat acompanyar-me a tots els partits i si ara pensaves això amb un partit, no vull arribar a veure't presenciant un continu de partits, on realment es veu futbol i del bo. Series capaç de viatjar amb l'afició a la final i celebrar el títol. Bé, ho deixem per l'any que ve, et sembla?
4. Tito
Tito, tito, tito
No hauriem de confondre el sentiment de derrota d'un equip català, amb la transformació del color de la sang.
L'any passat jo era un fidel animador del Nàstic de Tarragona, i quan va baixar a segona, em va saber greu, però ja està.
Per cert, el meu rerefons blaugrana espera endosar un cabaç a l'Espanyol en aquesta segona volta. Això vol dir que sempre em veuràs defensar els interessos dels equips catalans així com de les seves seleccions. Ara bé, quan un dels equips s'enfronta amb el Barça... passa a ser l'enemic!!!
Marc, el del Barça.
Haig de fer copy-pasate d'aquesta entrada i guardar-la per la posteritat. A mi també m'has emocionat. T'estàs transformant?
Publica un comentari a l'entrada