Periodisme de qualitat?
No sóc metge. No sóc arquitecte. Tampoc sóc astronauta ni futbolista. Vaig escollir ser Periodista, una professió que no és ben bé una professió, sinó una "vocació".
És d'aquelles feines que t'han d'agradar, ja que tant els sous com la realitat laboral són aspectes més aviat abstractes, difusos, i gens senzills d'acceptar.
Ara bé, sovint es diu que el Periodisme actual és un periodisme devaluat, que ja no hi ha aquells professionals que persegueixen la noticia i que mouen cel i terra per donar a conèixer les realitats del món que ens envolta. Però no ens ha d'extranyar que això sigui així.
Si bé és cert que el Periodisme t'ha d'agradar, el que no pot ser és que després d'una carrera de 4 anys, el periodista hagi de buscar 4 feines per poder arribar a final de mes.
Què vull dir amb això? Doncs que avui he assistit a una entrevista de feina, de "periodista", en la qual, més enllà de les labors a realitzar, m'han ofert una jornada completa de 40 hores, amb una necessària dispoibilitat total (caps de setmana inclosos) amb un sou net de 750 euros, sí, sí, 750 euros.
No és culpa del mitjà de comunicació en qüestió, sinó de lo devaluada que està aquesta professió. Qui sap, potser els Periodistes ens ho hem guanyat a pols, i ara toca pagar els plats trencats dels darrers temps.
Així doncs, i sense faltar a ningú: No cobraria el mateix doblegant roba al Pull&Bear? No cobraria el mateix repartint pizzes a domicili? Com pot ser que després d'estudiar 4 anys, hagi de passar per un període en el que no puc aspirar a més de 120mil peles al mes?
No dic que hagi de cobrar 2000 euros, ni tan sols 1500, però almenys hauria de poder ser "mileurista", no?
Tot plegat és una mica trist. Espero poder rectificar aquesta entrada i poder dir que estava equivocat, i que no tothom paga aquestes quantitats...
Fins llavors,
"Periodisme de qualitat sí, però no a qualsevol preu."
"Sigo buscando"...
No sóc metge. No sóc arquitecte. Tampoc sóc astronauta ni futbolista. Vaig escollir ser Periodista, una professió que no és ben bé una professió, sinó una "vocació".
És d'aquelles feines que t'han d'agradar, ja que tant els sous com la realitat laboral són aspectes més aviat abstractes, difusos, i gens senzills d'acceptar.
Ara bé, sovint es diu que el Periodisme actual és un periodisme devaluat, que ja no hi ha aquells professionals que persegueixen la noticia i que mouen cel i terra per donar a conèixer les realitats del món que ens envolta. Però no ens ha d'extranyar que això sigui així.
Si bé és cert que el Periodisme t'ha d'agradar, el que no pot ser és que després d'una carrera de 4 anys, el periodista hagi de buscar 4 feines per poder arribar a final de mes.
Què vull dir amb això? Doncs que avui he assistit a una entrevista de feina, de "periodista", en la qual, més enllà de les labors a realitzar, m'han ofert una jornada completa de 40 hores, amb una necessària dispoibilitat total (caps de setmana inclosos) amb un sou net de 750 euros, sí, sí, 750 euros.
No és culpa del mitjà de comunicació en qüestió, sinó de lo devaluada que està aquesta professió. Qui sap, potser els Periodistes ens ho hem guanyat a pols, i ara toca pagar els plats trencats dels darrers temps.
Així doncs, i sense faltar a ningú: No cobraria el mateix doblegant roba al Pull&Bear? No cobraria el mateix repartint pizzes a domicili? Com pot ser que després d'estudiar 4 anys, hagi de passar per un període en el que no puc aspirar a més de 120mil peles al mes?
No dic que hagi de cobrar 2000 euros, ni tan sols 1500, però almenys hauria de poder ser "mileurista", no?
Tot plegat és una mica trist. Espero poder rectificar aquesta entrada i poder dir que estava equivocat, i que no tothom paga aquestes quantitats...
Fins llavors,
"Periodisme de qualitat sí, però no a qualsevol preu."
"Sigo buscando"...
2 comentaris:
si et servís la meva experiència, i sé que no, et diria que en aquesta vida tot arriba si t'ho curres, així que tu no paris, que ja veuràs que algun dia seràs allò que vols cobrant el que mereixes... ànims!
No todo el mundo sabe lo bueno que eres en lo que haces, dale tiempo.
Falta poco para que te descubran.
Publica un comentari a l'entrada