Notícia publicada al Blog: UVic Futbol Club
FONOLL DEMOSTRA QUE NO CAL SER AL CAMP PER BRILLAR AMB QUALITATS FUTBOLÍSTIQUES
El de Cardedeu aconsegueix, sense immutar-se, una fita a l'abast de molt pocs. La presència del central Albert (Tito) i de la companya Cristina (Dalmau), dónen fe de les proeses d'una de les perles de l'UVic FC.
Barcelona · Faltàven pocs minuts perquè toquèssin les vuit del vespre (les set, al rellotge de Jonás), quan la plaça Maragall de la capital catalana va poder gaudir d'un espectacle que difícilment es repetirà mai més.
El de Cardedeu, acompanyat d'un Tito ressacós i una Dòlman exemplar, caminàven per davant del conegut bar de tapes "Alonso", quan a l'arribar al semàfor per dirigir-se al Passeig Maragall, els joves es van aturar en veure el llum indicador de color vermell.
Va ser llavors quan Fonoll va dir: "Mireu. Deixaré caure el meu xiclet de poma verda de la boca, el xutaré amb el peu dret i aniarà a parar a les escombraries de l'altre cantó del carrer".
Dalmau va riure mentre Tito, conscient de les possibilitats de Fonoll, es va mantenir expectant. Instats després el carriler de l'UVic Fc feia caure un xiclet verd de la seva boca, que posteriorment va a anar a petar al peu dret, que amb unes intencions perfectament definides, van colpejar el xiclet. Aquest, va definir un paràbola perfecta i, mentre el semàfor canviava a verd, va acabar caient al fons de les escombraries.
Tito, perplex, es va posar les mans al cap i va exclamar "Ohh!", mentre Dalmau, s'enarmorava del 20 de l'UVic. Per si hi havia dubtes, els tres joves es van acostar a la paperera en qüestió per comprovar la fita.
El de Cardedeu, acompanyat d'un Tito ressacós i una Dòlman exemplar, caminàven per davant del conegut bar de tapes "Alonso", quan a l'arribar al semàfor per dirigir-se al Passeig Maragall, els joves es van aturar en veure el llum indicador de color vermell.
Va ser llavors quan Fonoll va dir: "Mireu. Deixaré caure el meu xiclet de poma verda de la boca, el xutaré amb el peu dret i aniarà a parar a les escombraries de l'altre cantó del carrer".
Dalmau va riure mentre Tito, conscient de les possibilitats de Fonoll, es va mantenir expectant. Instats després el carriler de l'UVic Fc feia caure un xiclet verd de la seva boca, que posteriorment va a anar a petar al peu dret, que amb unes intencions perfectament definides, van colpejar el xiclet. Aquest, va definir un paràbola perfecta i, mentre el semàfor canviava a verd, va acabar caient al fons de les escombraries.
Tito, perplex, es va posar les mans al cap i va exclamar "Ohh!", mentre Dalmau, s'enarmorava del 20 de l'UVic. Per si hi havia dubtes, els tres joves es van acostar a la paperera en qüestió per comprovar la fita.
Clika-hi per entendre la dificultat de la proesaTot i la fita conseguida, Fonoll va assegurar seguir treballant per millorar, encara més, el seu nivell amb tots els objectes esfèrics que el rodejen i aconseguir més gols i més alegries pel conjunt balnc-i-vermell.
Finalment, cal dir que Marc Fonoll ha rebut una oferta per emular el mític anunci de Johan Cruyff contra el tabac, aquest cop però, la publicitat servirà perquè els Barcelonins no tirin els xiclets a terra i evitar d'una vegada per totes, les taques negres que aparèixen al sól dels carrers Barcelonins.
Marc Fonoll
3 comentaris:
al marge de la gran proesa, haig de dir: kina poca feina k tens per fer akest dibuix!!!!
bona nit!
Tens tota la raó del món.
Però sóc en Fonoll, no ho oblidis.
És curiós que la proesa fonollera es produeixi gaire bé al costat del pis que et va veure néixer. I ja posats a esbrinar el per què de tanta "sort", confirmo el que diuen: el dia que anava a buscar els resultats de l'anàlisi d'orina per saber si m'havia quedat embarassada (i ho estava, és clar, només hi ha que veure't), vaig trepitjar una caca de gos... la sort és evident (molts estaran d'acord amb mi) que no va ser per mi, sinó per a tu!
Publica un comentari a l'entrada