Any nou, via nova (II)
(és aconsellable llegir-se la primera part abans de llegir aquesta entrada... més que res per manteir la coherència temporal, però si no vols, no ho facis, no ho dirè a ningú)
Si bé a la darrera entrada acabava amb les paraules "per ara", m'he disposat a continuar, i no per voluntat pròpia, sinó perquè les circumstàncies del destí així ho han determinat.
El meu pas d'avui per Barcelona ha significat l'habitual compra de regalets, passejar sota la pluja i esquivar 103 varilles de paraigües que pretenien treure'm un ull o robar-me la cera de les orelles.
El rellotge marcava les 18.59 de la tarda quan els meus peus es movien just per sota el termòmetre de Portal de l'Àngel. He mirat l'horari de tren i he decidit tornar cap a casa, a La Garriga, amb el tren de les 19.02. Tenint en compte l'aventura del matí, no he pensat que pogués arrivar abans el tren que jo.
Així ha estat. L'estació de Passeig de Gràcia m'ha vist arribar a les 19.02 en punt, he picat el meu bitllet (devolución express) i he baixat les escales mecàniques fins l'andana de la via 1.
Tot i ser les 19.02 encara han passat 3 trens abans que el meu (parlo en propietat perquè pago impostos).
Finalment, quasi perdo el tren per estar parlant per telèfon (típic Fonoll). Si hagués passat això, ara estariem parlant d'un jove de 23 anys que hauria saltat a la via del tren. El cas però, és que he entratal vagó. Haig de dir que ho he fet abrigat, i que una onada de calor pròpia del mes d'Agost ha estat a punt de provocar-me una deshidratació immediata, finalment però, he aconseguit resistir i m'he mantingut ferm dins el tren, això sí, dempeus.
El tren ha "avançat", al cap de 500 metres es deu haver creuat un conill a les vies, perquè el xòfer/conductor/maquinista/senyor ha frenat bruscament. Han faltat 3 centímetres per considerar que havia caigut sobre un jove de pell fosca, però el meu bíceps esquerra ha pogut contrarrestrar la força de 4G que ha causat el tren.
Superat el conill i acabada la meva conversa telefònica, he seguit la meva lectura sobre "els altres catalans", però clar, si en Marc és al tren, en Marc no pot llegir. Ha estat a l'alçada de Montcada (maleïda Montcada) quan el tren, que viatjava a una velocitat sorprenent, se li han apagat tots els llums. Tots. Sense excepció. A continuació, la inercia del convoi ens ha fet avançar uns metres, però en qüestió de segons ens hem aturat.
La situació ha estat curiosa. Sense llum, la gent ha començat a agafar les seves pertinences, per si era una emboscada dels bandidus a la nostra diligència, perquè òbviament aquesta situació no és pròpia del SXXI. Llavors ha aparegut el revisor, (si hagués demanat el bitllet als passatgers, jo li hagués demanat un autògraf), el tio ha aconseguit que s'encenguèssin els llums d'emergència, tota una fita tenint en compte que els llums d'emergènica s'haurien d'encendre quan hi ha l'emergència (repeteixo 3 cops emergència, però val la pena fer ús de la repetició matxacona per ressaltar la importància d'aquests llums).
12 minuts després, ha tornat el llum, però el camí no ha estat fàcil. En un parell d'ocasions el tren ha fet frenades pròpies d'atraccions d'un parc temàtic. Si algún infant hagués caminat pel passadís, hagués pogut quedar estampat contra alguna paret del vagó, sortosament però, les mares han fet comentaris de l'estil: "nen, seu que sembla que el tren avui no funciona massa bé". El nen, que porta poc temps sobre aquest món, no ha entès què volia dir amb "avui", ja que per ell, el tren "sempre" ha anat malament.
Personalment crec 2 coses, en primer lloc que amb un bitllet de regal no n'hi ha prou per pal·liar el desgast que els usuaris hem patit avui. El que sap greu és que la gent no es queixa, de les 50 o 60 persones que devem haver baixat a La Garriga, només unes 10 hem anat a buscar el bitllet gratuit. En segon lloc, caldria adjuntar un vagó amb carbó per aquests trens asquerosos amb els que viatgem.
Resumint: He arribat amb 30 minuts de retard a La Garriga. Tinc una altra Devolución Express i me la vendré a l'ebay perquè senyors, jo no torno a agafar el tren ni "jarto'vino".
PD: Si haig d'acabar l'obra de Candel al tren, ho tinc xungo.
Qualsevol cosa, fes-me un truc.
(és aconsellable llegir-se la primera part abans de llegir aquesta entrada... més que res per manteir la coherència temporal, però si no vols, no ho facis, no ho dirè a ningú)
Si bé a la darrera entrada acabava amb les paraules "per ara", m'he disposat a continuar, i no per voluntat pròpia, sinó perquè les circumstàncies del destí així ho han determinat.
El meu pas d'avui per Barcelona ha significat l'habitual compra de regalets, passejar sota la pluja i esquivar 103 varilles de paraigües que pretenien treure'm un ull o robar-me la cera de les orelles.
El rellotge marcava les 18.59 de la tarda quan els meus peus es movien just per sota el termòmetre de Portal de l'Àngel. He mirat l'horari de tren i he decidit tornar cap a casa, a La Garriga, amb el tren de les 19.02. Tenint en compte l'aventura del matí, no he pensat que pogués arrivar abans el tren que jo.
Així ha estat. L'estació de Passeig de Gràcia m'ha vist arribar a les 19.02 en punt, he picat el meu bitllet (devolución express) i he baixat les escales mecàniques fins l'andana de la via 1.
Tot i ser les 19.02 encara han passat 3 trens abans que el meu (parlo en propietat perquè pago impostos).
Finalment, quasi perdo el tren per estar parlant per telèfon (típic Fonoll). Si hagués passat això, ara estariem parlant d'un jove de 23 anys que hauria saltat a la via del tren. El cas però, és que he entratal vagó. Haig de dir que ho he fet abrigat, i que una onada de calor pròpia del mes d'Agost ha estat a punt de provocar-me una deshidratació immediata, finalment però, he aconseguit resistir i m'he mantingut ferm dins el tren, això sí, dempeus.
El tren ha "avançat", al cap de 500 metres es deu haver creuat un conill a les vies, perquè el xòfer/conductor/maquinista/senyor ha frenat bruscament. Han faltat 3 centímetres per considerar que havia caigut sobre un jove de pell fosca, però el meu bíceps esquerra ha pogut contrarrestrar la força de 4G que ha causat el tren.
Superat el conill i acabada la meva conversa telefònica, he seguit la meva lectura sobre "els altres catalans", però clar, si en Marc és al tren, en Marc no pot llegir. Ha estat a l'alçada de Montcada (maleïda Montcada) quan el tren, que viatjava a una velocitat sorprenent, se li han apagat tots els llums. Tots. Sense excepció. A continuació, la inercia del convoi ens ha fet avançar uns metres, però en qüestió de segons ens hem aturat.
La situació ha estat curiosa. Sense llum, la gent ha començat a agafar les seves pertinences, per si era una emboscada dels bandidus a la nostra diligència, perquè òbviament aquesta situació no és pròpia del SXXI. Llavors ha aparegut el revisor, (si hagués demanat el bitllet als passatgers, jo li hagués demanat un autògraf), el tio ha aconseguit que s'encenguèssin els llums d'emergència, tota una fita tenint en compte que els llums d'emergènica s'haurien d'encendre quan hi ha l'emergència (repeteixo 3 cops emergència, però val la pena fer ús de la repetició matxacona per ressaltar la importància d'aquests llums).
12 minuts després, ha tornat el llum, però el camí no ha estat fàcil. En un parell d'ocasions el tren ha fet frenades pròpies d'atraccions d'un parc temàtic. Si algún infant hagués caminat pel passadís, hagués pogut quedar estampat contra alguna paret del vagó, sortosament però, les mares han fet comentaris de l'estil: "nen, seu que sembla que el tren avui no funciona massa bé". El nen, que porta poc temps sobre aquest món, no ha entès què volia dir amb "avui", ja que per ell, el tren "sempre" ha anat malament.
Personalment crec 2 coses, en primer lloc que amb un bitllet de regal no n'hi ha prou per pal·liar el desgast que els usuaris hem patit avui. El que sap greu és que la gent no es queixa, de les 50 o 60 persones que devem haver baixat a La Garriga, només unes 10 hem anat a buscar el bitllet gratuit. En segon lloc, caldria adjuntar un vagó amb carbó per aquests trens asquerosos amb els que viatgem.
Resumint: He arribat amb 30 minuts de retard a La Garriga. Tinc una altra Devolución Express i me la vendré a l'ebay perquè senyors, jo no torno a agafar el tren ni "jarto'vino".
PD: Si haig d'acabar l'obra de Candel al tren, ho tinc xungo.
Qualsevol cosa, fes-me un truc.
6 comentaris:
hi ha nens k ja són conscients k "avui no funciona" és sempre, i a tu encara t'han fet falta 23 anys per descobrir-ho?!?!?!?!? segur k el k li has posat a la sra grissom era un collar antipuces?? o alguna substància estupefaent?!?
Barry,
Discrepo amb la teva observació del "ara". Jo recordo haver circulat amb trens molt puntuals, i crec que el problema ha estat la falta d'inversions en els darrers anys. És per això que penso que, actualment, aquells retrassos esporàdics, s'estan fent tan habituals que pels nouvinguts els trens no ha funcionat mai com haurien de ser.
Pel que fa al tema del collar antipuces, haig de dir que si bé el color és semblant al d'una pedra de xocolata, el gust no s'hi assembla :)!!!
Gràcies pel teu comentari, espero no hagis malgastat massa temps.
Fins aviat!
Marc.
Tu no te'n recordes però quan tenies gairebé quatre anys agafaves el tren cada dia de l'any, assegut a la falda de la teva mare i et puc assegurar que era pitjor que ara. Però el cert és que mentre tu aprofitaves per dormir (ja veus, això de dormir et ve de ben jove), la teva mare es va treure la part teòrica del carnet de conduir. Veus, "no hay mal que por bien no venga" Hi ha que ser optimistes!!!!
Naiii!!! Ets mol foi!!!jajaja!!! Què gran!!El fet és que comparteixo molt les opinions dels comentaris, ja que també tinc un record d'infantesa del tren, els que feien la ruta de la costa, i a part que eren la cosa més incòmoda que es podia fabricar, també arribaven tard. Uns trens tercermundistes que em pensava que havien desaparegut de la faça de la Terra (en aquest cas, de les vies) fins que vaig emprendre la meva aventura cap a Vic, cada dia durant quatre anys. Per cert, amb RENFE no és válida aquella frase, tan típica i tópica, "ja no és el que era"... Enhorabona pel teu blog.
4. Tito
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.
Publica un comentari a l'entrada