dimecres, 27 de febrer del 2008

Sé viatjar en el temps

De què serviria viatjar en el temps?

Bé, aquest és un d'aquells temes que si els intento pensar, em faig la pixa un lio i acabo amorrat a un whisky amb cola sense saber què pensar. Probablement, després de la meva pluja d'idees m'hi quedaré enganxat i un cop ebri, veuré les coses més clares, com en Pocholo. Bé. Viatjar al futur és molt senzill.
De fet, des de que has començat a llegir aquest text has viatjat uns segons en el futur, és a dir, que has viatjat a través del temps i has deixat l'inici de la lectura al passat.
Aquest viatge però és molt lent.
Per poder viatjar en el futur però més ràpid (del pal vull ser d'aquí a un minut al dia 20 de setembre de 2009) la cosa és més xunga, però no impossible. Només cal viatjar més ràpid que el propi temps. Què passaria si aconseguim avançar una hora en només un minut? Doncs que en un minut ens plantariem una hora més endevant en el temps. I què necessitem per poder avançar tant ràpid? Doncs una nau especial "tuning", amb alerons i coses d'aquestes i una mica de temps.

Un cop tinguem la nau, hem d'aconseguir viatjar per l'espai a velocitats properes a la llum, d'aquesta manera avançarem més ràpid que el temps. De fet, si viatgem durant un any al 99'99% de la velocitat de la llum (uns 300.000 km per segon), aconseguirem adelantar al temps en un 1000%, és a dir que cada minut que haguem passat dins al nostra nau, a la Terra hauran viscut 1 hora i 40 minuts, per tant, al baixar de la nau després d'un any, a la Terra n'hauran passat 100.
És senzill. El problema és que no tenim la pasta per construir una nau que viatgi a aquestes velocitats durant tant de temps, però jo ja he començat a estalviar, cada dia poso un euro a un pot que tinc.
Però... què hi trobariem al futur? Doncs bé, he estat pensant, rumiant, deliberant sobre aquest tema, i la reflexió és senzilla i previsible.

movent l'espai temps...

D'aquí 100 anys, el canvi climàtic haurà provocat que a Europa (1r món) s'hagin instal·lat un "montón" de parcs eòlics, de centrals nuclears, de panells solars i els 1000 millons d'arbres que va prometre el PP per les eleccions del 2012, tot això haurà provocat que Europa s'enfonsi, sí sí, per sobrepès. Els europeus haurem hagut de fabricar petites embarcacions per tal de poder fugir del desastre i emigrarem a altres indrets del món, on no ens acceptaran perque suposarem mà d'obra barata. A més, al haver-nos quedat sense les nostres proipetats i diners, ens veuran com uns lladres en potència. Intentarem convèncer als marroquins que només volem estar a l'Àfrica per tenir alguna possibilitat de viure amb dignitat, sota un sostre, i que per res del món pretenem robar als aliments del mercat, ni les carteres del àrabs que transiten pels pobles de la zona.
Alguns nàufrags més valents provaran sort a Amèrica del Sud, on se'ls titllarà d'euracas, i acabarem provocant que els sudameircans diguin allò de "joder con los euracas, nos quitan el trabajo, fíjate, en los bares y restaurantes, todos los camareros son de allá". A les autopistes sudamericanes, començaran a aprèixer les "bandes de catalans" que es dedicaran a fer veure que tenen una avaria al seu cotxe per tal que un xilè pari i li puguin robar la seva cartera, el cotxe i depèn de com, la roba.
A més, quan un fet ilegal el cometi un de nosaltres (dels que hem arribat amb barqueta) no dubtaran en recordar-ho al telenoticies: "un europeu ha robat un paquet de cigrons d'un quilo, les estadísitques demostren que el 90% de robatoris de cigrons els fan els europeus".
Vist el rebuig de tothom, provarem sort a la Xina, on ens tocarà vendre cd's ilegals, i quan ens guanyem les garrofes i decidim muntar un restaurant, els xinos diran que Pekín està plagat de "retaurants catalans" que per la nit es transformem en un taller on explotem a nens i nenes perque fabriquin jerseis.
A més, a l'entrar a qualsevol país ens faran firmar un contracte en el que prometerem adoptar els costums del país com a nostres, acceptarem la poligàmia, el treball de nens, la tortura i la pena de mort. Aprendre el xino mandarí serà la primera obligació per tots nosaltres.
Així doncs, el viatge en el temps ens servirà per provar la nostra medicina, i nosaltres pensarem: Però qui són ells per pensar que aquesta terra és seva? Quina culpa tinc jo d'haver nascut a una Europa que s'ha enfonsat? Com pot ser que no em deixin estar allà on jo vulgui? Com pot ser que per venir d'Europa tingui menys drets que la resta? Com pot ser que treballant 12 hores em paguin el mateix que aquell Colombià per treballar-ne 5?
Per colmo, al cap d'uns anys més, quan haugem pogut posar la primera pedra de la nostra nova vida i començem a portar els notres fills a l'escola, demanarem ajudes al Govern. Com que serem els més pobres, ens les concediran, i els indígenes del país tindran el morro de dir: "Euracas de merda, venen al nostre país i es queden amb les beques pels llibres, són escoria". I nosaltres pensarem que tot i l'ajuda no arribem a final de mes, però clar, això no importa a ningú.

Bon viatge!

divendres, 22 de febrer del 2008

Marc Fonoll informa

Aprimament de 200 grams per només 11 euros

Fa un parell de dies vaig pagar la quantitat d'11 euros per poder perdre 200 gr de pes. Uns pensaran que és un preu molt elevat, però la realitat és que aquesta xifra suposa que perdre 10kg valdria 550 euros... més barat que la cirgugia, sens dubte.
El fet és que vaig a anar al barber, al Paco, el de tota la vida. Doncs bé, si des de que tinc ús de raó vaig a aquest barber, mai, mai, mai, havia estat el primer en ser atès. Sempre que hi he anat hi havia cua, dimarts, no.
Vist pel cantó positiu, amb només 30 minuts vaig arribar a Cardedeu, em vaig rapar i vaig marxar. Vist pel cantó negatiu, em vaig quedar sense fer els mots encreuats de El Periódico, tasca que desenvolupo quan visito el Paco.
I parlant de barbers, perruqueries i demés... per què serà que la gent sol anar sempre a la mateixa "pelu" tota la seva vida? És curiós, però amb la quantitat de llocs on un es pot tallar el cabell, acaba anant tota la vida al mateix indret.

"El meu nou cap", estrena: dimarts 19 de Febrer

Un dia escriure sobre el món barberil, avui no estic massa inspirat, és divendres, i l'acumulació d'idees al meu discret (però potent) cervell, em priva de fer una disertació (està ben dit?) filosòfica del món de les tisores, Llongueras i demés. Són un món a part que mereixen una inspiració divina.
Ho tinc pendent doncs...!
Fins aviat!

Escrit per... Fonoll (mentre li creixien un 1% els foscos cabells incrustats al crani)

dijous, 21 de febrer del 2008

d'humor en humor

Navegant a la deriva

Si bé solc tenir uns matins enfeinats trucant a associacions de Pastorets i bibliotecàries de referència, avui ha estat un matí atípic en el que he aprofitat per navegar. Així que m'he posat el neoprè i m'he endinsat en el món de les "dobles bés".


Primer he anat a consultar quines tonteries (amb carinyu) deia el bon jan de l'Andreu (carai, amb el nom sembla que sigui colega), bé, que he llegit alguns textos d'en
Buenafuente. Pot semblar sorprenent, però el tio té un blog i l'atualitza sovint. Xapó. Té temps, suposo.

El que he descobert és que això del blog és un món que està arrassant i anant a les pàgines que citava l'Andreu, he anat a parar a un altre blog, el d'en
Berto, el nou referent de la saga Bfn. És menys interessant, entenent per interessant la trascendència o repercussió que té allò que hi explica, però només la iniciativa ja mereix bona nota (Faig un apunt: el meu blog és encara menys rellevant... però no tirarè pedres a la meva teulada!).

Finalment m'han enviat al blog del
Follonero, l'Évole... aquest ha estat més interessant, a més, està fent aquest programa de "Salvados por la campaña", que de ben segur serà interessant. Mai havia vist a ningú amb tant "descaro" parlant amb polítics (rient-se de les celles de Gallardón a la seva cara o de les cançons de Jarabe de Palo en els seus incis a Tv3).

Per cert, que al Follonero tot kiski el coneix com el "follonero del Buenafuente" i menys gent com Jordi Évole, fet que em recorda als casos li d'en Corbacho o el Santi Millán, coneguts inicialment com a Sebas i Paco...
Bé, res més... us recomano visites a aquests altres blogs, no aprendreu massa cosa, però així eviteu escoltar la tele que està tot el dia amb les maleïdes eleccions.

Fonoll, un blogger més.

El programa de l'Évole és el proper diumenge a les 21.30, per laSexta... recomanació personal!

diumenge, 17 de febrer del 2008

Tenir classe

Modus operandi

Un tio entra a una discoteca a mitjanit. Es demana una cervesa i es recolza a la barra mentre beu un glop de tant en tant. La música que sona no és la que més l'hi agrada, però la realitat és que tampoc intenta moure's al ritme dels acords. De fet, fa tant temps que no balla, que ja n'hi ho intenta. De cop i volta, veu una noia. No s'hi apropra, pensa que la nit és llarga, i que ja tindrà temps al final de la vetllada per seduir-la. Poc a poc va demanant cervesetes i els minuts passen. Es permet el luxe d'anar a fer un riu, per encabir més civada. Són les 4 del matí i poc a poc s'esgoten les possibilitats d'obtenir els resultats esperats d'una nit soltera de discoteca, s'esgota el temps per aconseguir el "premi" esperat, s'esgota doncs, el temps per trobar una noia que vulgui compartir la solitaria nit.

Llavors passa una cosa excepcional: Quan falten uns minuts per tancar el local, una jove morena ensopega davant del noi i se li cau ben bé al damunt. La noia, li demana disculpes i li paga una cervesa per compensar la que s'ha caigut al terra. Al cap d'uns minuts la noia li proposa "tema", i el xaval, sense saber com, aconsegueix tancar una nit amb un balanç més que positiu.

Què li dirieu l'endemà al noi quan us expliqués la seva nit?
El felicitarieu per haver "conquistat" a la morena?
L'animarieu a seguir emprant aquest métode per aconseguir lligar?
Apostarieu vosaltres per intentar actuar com ell i aconseguir els mateixos resultats que ell?

Personalment no ho faria. Pensaria que ha estat un cop de sort. Que sense saber com, el tio ha lligat, però que si ho prova dissabte que ve, de ben segur que dorm sol.
A més, li diria que si la setmana que ve vol "triunfar", s'ho haurà de treballar més, haurà de ballar, xerrar, caure bé, moure's amb gràcia, intentar acostar-se a les noies, provar sort de tant en tant, seduir i un llarg etcètera difícil d'acabar. I és que seguint l'actitud del noi, el Barça no guanyarà lliga... perquè un cop de sort es té un dissabte, però no dos.

Fonoll.

dijous, 14 de febrer del 2008

Eleccioooooons!!!

Estimats partits polítics,

Sóc dels pocs votants que encara no tinc decidit el meu vot. Diuen que abans de les eleccions, el 90% dels electors ja saben a qui donaran la seva confiança, i que només el 10% dels restants (juntament amb l'abstenció), decideixen els resultats de les eleccions.
Segons tinc entès, tots els mitings, totes les pancartes i totes les promeses són només per poder convèncer a aquest 10% restant.
Oh.. pobre de mi...
A vere. Tinc clar que no voto al PP, per motius obvis, qui el vota és que viu als anys 40 o que s'ha begut l'enteniment.
Tot i això, no vull ser un dels milers de milers de persones que diuen "jo voto útil", i votar al papanatas d'en ZP. No ha fet res per Catalunya (res que es pugui considerar "bàsic"), és més, ha espatllat una mica més el nostre pais amb tanta promesa incomplerta. Ni estatut aprovat com sortís del Parlament, ni l'AVE quan tocava, ni la Sagrada Família està acabada (si el que promet no ho fa, potser el que no promet sí que ho executa).
Per altra banda em fa por votar CiU. Primer, perquè no són d'esquerres. I segon, perquè em fa por que pactin amb el PP. Tots sabem que Convergència, a canvi del "poder" és capaç de posar el cul mirant cap a on sigui.
Esquerra? Pfff... no sé, ja no són el que eren. Els falta "garra", no creieu? On és la lluita per l'independentisme o la república? Jo no ho veig per enlloc... crec que Esquerra volia poder, els hi vam donar i no han respòs com esperàvem (on són les seleccions catalanes, per exemple?).
Ciutadans? Jajajaja... era broma!
Els verds? És una alternativa bona. Són d'Esquerres, ecologistes (la moda)... però no sé... tampoc em fa el pes. Només cal veure en Saura... em posa nerviós. A més, tant de missatge de canvi climàtic, de ser sostenible, de no embrutar, de bla bla bla... sí, està molt bé, però ja és un discurs de tots els partits (excepte del cosí de Rajoy). Diria que l'ecologisme s'està incorporant cada cop més en tots els partits i que el vot als verds és cada dia, una mica més inútil.
Total, que no tinc ni idea de qui votar. El que em sap greu és acabar per llençar la papereta al partit que "menys em disgusti", ja que no n'hi ha cap qeu jo digui "collons tu, aquests són els meus".
Bé, faré una promesa electoral... "em comprometo a votar a aquell partit que prometi ilegalitzar al PP, al partit que prometi la indepència de Catalunya, al que asseguri unes seleccions catalanes, al que envïi a pastar fang a aquesta monarquia de chichinabo que tenim, aquell que fomenti l'ensenyament públic, al que imposi l'anglès des dels 3 anys, al que es comprometi amb el medi ambient, al que garantitzi la paritat laboral, al que permeti la plena llibertat d'expressió, i com no, al que garantitzi tota la lliga de futbol en obert."
Ja està dit....

I vosaltres? Què fareu?

dimecres, 6 de febrer del 2008

Obsolet...

10 Dies d'inactivitat activa

Si bé fa 10 dies que el meu blog està sense moviment, això no significa que la meva persona no estigui fent res... ans el contrari!!!
Un servidor (jo) ha començat a treballar a la ràdio... sabeu que fa uns dies deia que "periodisme de qualitat sí, però no a qualsevol preu?" Doncs ale, m'ho he menjat amb patates i ara estic fent periodisme de qualitat a "qualsevol preu".
He començat a col·laborar/treballar a ràdio Parets, una ràdio local amb un generós pressupost municipal que permet que els col·laboradors tinguin una petita remuneració.
La primera conclusió que en trec dels meus primers tres dies és que llevar-se a les 9 es sa, agradable i entretingut, però és un malson. Què és això de llevar-se a aquestes hores? La gent normal ho fa? És inhumà!!!
M'explico:
Estic elaborant una teoria (que incloure al meu proper llibre: teories sobre teories) en la que es diu que el món es lleva massa d'hora. Al meu parer, el dia hauria de començar a les 10 del matí, i quan dic començar vull dir "llevar-se". Ara és la part on feu "alaaaa, com et passes". Doncs no, reflexionem-hi: Si el món és llevés a les 10, les botigues obririen a les 11, amb la qual cosa, l'activitat econòmica s'iniciaria llavors. Conseqüentment, tot estaria obert fins les 15, hora de dinar (tinc una teoria que diu que dinar a la 13 o a les 14 és absurd). L'àpat de dinar s'executa a les 15, amb la qual cosa, a les 16.30 tens temps per una bacaina fins les 17, moment en el que et lleves i vas a treballar cap a quarts de sis o les sis, sense presses.
Desenvolupes la teva activitat laboral fins les 21, o les 22, i tranquilament tornes a casa. És hora de començar a fer el sopar, per poder-lo menjar als volts de les 23 o les 23.30. Un cop has sopat, poses la tele i comences a tenir bona qualitat televisiva, que alhora és distreta.
A Tv3 tens la nit al dia, un programa d'allò més interessant que si la gent no s'hagués de llevar a les 7, tindria un share "pa'cagar-se", també pots escollir Noche Hache, a Cuatro, un programa prou bo tot i la penosa manera de vestir de la presentadora (sembla malvestida expressament), i també tens, com no, Buenafuente.

L'hora d'anar a dormir seria a la 1 o quarts de dues, temps pel repòs, un repòs de gairebé 9 hores.
A més, acabo per reafirmar la meva teoria amb els darrers horaris dels partits de futbol, alguns dels quals acaben passada la mitjanit. Si vas al camp i el matx finalitza a les 0.00, com coi has d'arribar a casa i llevar-te el dia següent a les 7 o a les 8??? Si comencèssim a treballar a les 11 tot això no passaria.
Alguns diran: "O, és que el que fem és l'horari de la llum", uns altres diran que és "pel canvi climàtic". Mireu, jo no sóc ningú, però un tal Horaci en el volum Odas (11.8) va dir "Carpe diem quam minimum credula postero", el tio aquest es va fer famós amb aquesta cita i tothom la recorda (si més no la part de "carpe diem", la resta significa que no confïis en el demà). Si no vaig errat, el Carpe Diem significa que has d'aprofitar el moment. Els moments són el dia i la nit, el dormir i el treballar, el beure i el menjar (sobretot el beure...). Carpe Diem no és llevar-se a les 7 del matí!!! A aquesta hora s'ha d'estar dormint, "carpeant el diem!". I aprofitar el moment vol dir que si ha de venir el canvi climàtic, no us preocupeu, vindrà!. El frenarem? I tant.... 10 anys, però arrivarà igual. "Oh!... és que els meus fills vull que puguin viure a un planeta net", doncs que estudïin i l'arreglin.
Pares i mares de tot el món diuen allò de "quan jo era jove". Doncs quan jo sigui pare (estic pensant en entrar a l'esglèsia), també diré allò de "quan jo era jove haviem de reciclar", i el meu fill (o el monaguillo de turno) dirà: "ja, ja, ja, perquè en Hus Bunkit encara no havia inventat la destructoradetotsensecontaminarres".
Doncs ale ale, a viure de sol a lluna, que la vida no és només el dia, la nit també hi juga un paper molt important, i si no, pregunteu al Ronaldinho!

Per cert, per escotlar-me a la ràdio "matinera", des del Vallès Oriental 107.2FM, des de la resta del món: www.rap107.fm, us descarregueu el realplayer i andando!

Bona nit, vaig a veure el Buena i a dormir 8 rídicules hores.

Fins aviat...