Esfumat

Sí al tabac!!!

Avui m'han passat una d'aquelles incongroències que no s'acaben d'entendre.
He sortit de la ràdio a tres quarts de dues per anar a dinar amb un amic, l'Albert (ei, hola, Tito), i hem decidit anar a un buffet lliure on per 10 eurillos t'infles com un bacó. És un restaurant molt recomenable, es diu "Can Parera".
Per fer-vos-en-li-lo una idea, jo solet he dinat pinya amb pernil salat, paella, carxofes al forn, musclos amb maionesa, lluç, llenguado arrebossat, patates xips, torradetes amb fuet i una cuixa de pollaste al forn. De postres unes pastes martínez, un gelat de maduixa i nata i un tallat curt de cafè, tot amanit amb vi, gasosa i aigua.

Es nota que celebràvem la victòria de la Roma d'ahir al vespre? Bé, el dinar no és l'important.

Can Parera

El fet és que un cop celebrat aquest "àgape", hem decidit fer un segon cafè per evitar l'imminent nyonya després de "tan copiosa comida".
Hem entrat al primer bar, on ens han dit: "ja hem tancat", i nosaltres hem dit (en veu baixa) "doncs la porta segueix oberta, mestre". Hem caminat 35 metres i hem arribat al segon bar, on ens han atès. Però collons!!!
Hem obert la porta i un núvol d'olor a pixum ens ha colpejat la cara. No m'ho podia creure. Els lavabos eren al fons del local i en canvi, semblava que s'estiguèssin pixant dins els meus forats del nas. L'olor era tan forta que he començat a observar a tothom en busca d'un escocès que encara seguís perdut per la zona després del Barça-Celtic.
He començat a pensar que no era un bar, sinó un abocador de Tena Lady, però instants després he vist la llum. El Bar tenia zona de fumadors. Hem aguantat la respiració fins endinsar-nos en les olors de Farias, Reig15, Ducados i Nobel, ha estat la glòria.
Mai havia anhleat tant l'olor a tabac, aquesta aroma a la planta que dóna fruit a aquest vici tant sa. L'aroma inconfusible d'un bon cigarret. La gran explosió d'olors que es desprén d'un cendrer de Bar cutre. En definitiva, la glòria. Dos tallats, 30 minuts i marxem abans no ens intoxiquem.

Can Pixum

He arribat a casa amb olor a tabac, però satisfet, he rumiat i he decidit que ho havieu de saber: Si dineu a Parets, feu-ho a Can Parera, xapó, però el tallat, oju on el feu, eviteu el Bar al que he anat, el WarTer (és un gag dolent... però ja està escrit)

Marc, dinat i pixat.