Et lleves un bon dia i dius... va! tiro la casa per la finestra i monto un negoci. Faré un bar... un bar diferent, un bar que sigui recordat per la gent que hi passi, m'hi vull guanyar la vida.
I llavors comença la fase pre-part on el moment més complicat és, sens dubte, decidir un nom al "teu fill". Demanes consell a amics, familiars, coneguts, al google... la gent t'orienta i tu els escoltes.
El fet però és que cap nom et convenç. I comença una altra història, una en la que caus en el beure i on el teu estat físic es torna dia a dia més lamentable. Deixes les dutxes diàries, més tard les setmanals i finalment caus en el món de les drgoues com un simple ciclista.
Mesos després, una que altre xeringa et penja del braç mentre amb els ulls vemells i plorosos penses en quin cony de moment vas decidir procurar de muntar un negoci i llavors, només llavors, te n'adones que no valia la pena, que tot havia de ser molt més senzill.
T'aixeques del terra, camines fins al departament de constitució de societats, pagues els teus impostos i reprens els teus plans. Tens la sensació que estas completament sobri i arriba el moment de la veritat. La funcionaria de torn et mira amb fàstic (no pel teu lamentable estat, ho fan amb tothom) i et pregunta: quin nom vols pel negoci?
Recordes els darrers mesos viscuts i la necessitat d'un nom amb ganxo que encaixi en la societat d'avui. I ho dius sense embuts: Perra Gorda.
Et mira amb mala cara i murmura "te mare", però no li fas cas i surts de l'oficina amb el cap ben alt. Mesos després el negoci engega, ha has aconseguit, tens un bar, i es diu Perra Gorda. Els amics i familiars et vénen a veure, i a l'arribar al local et miren amb cara de circumstància i et pregunten: Felicitats?
Doncs sí, olé tus huevos!
I llavors comença la fase pre-part on el moment més complicat és, sens dubte, decidir un nom al "teu fill". Demanes consell a amics, familiars, coneguts, al google... la gent t'orienta i tu els escoltes.
El fet però és que cap nom et convenç. I comença una altra història, una en la que caus en el beure i on el teu estat físic es torna dia a dia més lamentable. Deixes les dutxes diàries, més tard les setmanals i finalment caus en el món de les drgoues com un simple ciclista.
Mesos després, una que altre xeringa et penja del braç mentre amb els ulls vemells i plorosos penses en quin cony de moment vas decidir procurar de muntar un negoci i llavors, només llavors, te n'adones que no valia la pena, que tot havia de ser molt més senzill.
T'aixeques del terra, camines fins al departament de constitució de societats, pagues els teus impostos i reprens els teus plans. Tens la sensació que estas completament sobri i arriba el moment de la veritat. La funcionaria de torn et mira amb fàstic (no pel teu lamentable estat, ho fan amb tothom) i et pregunta: quin nom vols pel negoci?
Recordes els darrers mesos viscuts i la necessitat d'un nom amb ganxo que encaixi en la societat d'avui. I ho dius sense embuts: Perra Gorda.
Et mira amb mala cara i murmura "te mare", però no li fas cas i surts de l'oficina amb el cap ben alt. Mesos després el negoci engega, ha has aconseguit, tens un bar, i es diu Perra Gorda. Els amics i familiars et vénen a veure, i a l'arribar al local et miren amb cara de circumstància i et pregunten: Felicitats?
Doncs sí, olé tus huevos!
Entrada a la Perra Gorda (Granada, Espanya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada