Crisi al poder

LA CULPA DE LA CRISI, LA TÉ LA CRISI

Camines pel món i notes que la gent està crispada. Ningú ha marxat de vacances, els supermercats estan buits i l'Ikea s'ha convertit en un indret terroríficament solitari. La culpable, la crisi.

Espanya sencera està patint una apretada de cinturó que fa pujar les bosses testiculars fins el cervell. Alguns no ho noten perquè ja solen tenir el cap allà o l'allà al cap. El cert però, és que els que ens queda una mica de massa cerebral, som conscients que no som els mateixos que fa uns mesos.

La culpa, evident, de la crisi. Tot cristo en va ple... "no puc anar a Austràlia per culpa de la crisi", "no em puc comprar un Bmw perquè estem en crisi", "no puc tirar de la cadena del wàter per culpa de la crisi"... i així tots els comentaris que us pogueu imaginar.

De fet, actualment s'atribueix qualsevol desastre a la crisi econòmica: "Aquest any fa més calor que mai, deu ser cosa de la crisi", "El meu gat perd molt de pel... segur que és cosa de la crisi", "Belén Esteban està encara més lletja que ahir... com sempre".

Jo, esperant la crisi

El fet és que no tot és negtiu en aquesta crisi, jo no paro de trobar-hi coses positives. M'explico: Des que ha començat aquesta "desacceleració econòmica" he notat que he rebaixat un parell de quilets, és poc, però coi, a cadascú li afecta diferent. Seguint en la línia positivista, la crisi ha aconseguit fer valer algunes màximes com "n'hi per llogar-hi cadires", fet que s'ha començat a produïr a terres catalanes. També s'ha complert la de "com més amunt pujes, més gran és la caiguda", si no l'enteneu del tot, pregunteu el beneficis del 2006 a una immobiliaria i pregunteu-li els d'aquest any.

Seguim fent un recorregut per lo sana que és aquesta crisi... En principi la pèrdua de qualitat de vida ha afectat a tota la península, amb la qual cosa em enfortit el turisme local. Els guiris segueixen venint (no pateixen crisi) i nosaltres acabem fent turisme a Sabadell, Santa Coloma i Rodonyà per no poder pagar un viatge a Perpinyà. Sensacional, el turisme a Catalunya (i a nivell espanyol també), segur que marcarà uns bons registres aquest 2008.

Però seguim que encara n'hi ha més!!! La crisi aconseguirà augmentar els llocs de treball. M'explico: McDonalds oferterà 4000 llocs de treball al Regne Unit per la demanda de la pròpia població. A casa nostra és evident que aquesta situació també es donarà. Els que menjàven a restaurants més carets, hauran de retallar el pressupost i els que ho feiem a restaurants de "bueno, el cambrer era simpàtic i la vedella del 67" acabarem dinant romànticament per St.Jordi a un Burger. Aixó provocarà que el Fast Food s'apoderi del gremi de l'hosteleria i l'atur acabi per sempre més (amb sous de 3 euros l'hora, però sense atur).

Així que ja ho veieu, hem de deixar de culpar a la crisi de tots els mals i començar a pensar que potser també es compleix aquella altra dita que explica que "tot allò que passa, és per alguna cosa"... qui sap, si és cert que "després de la tempesta ve la calma", quan acabi tot el marrón de la crisi, potser ens deixaran viure en pau.

O no...