Sensacionalisme de primera fila

NO ET CONEC, NO M'IMPORTES

Em llevo cada dia i la meva gata està de marxa pel carrer... quan baixo a buscar al cotxe, desitjo no trobar-la atropellada, és la meva gata! Millor trobar-ne 10 de xafats a l’asfalt que no pas la meva...
Arribo a la feina, i obro el 9Nou. Espero no llegir que algú de Cardedeu ha mort... seria una tragèdia, és del meu poble, i es fa molt difícil de superar. Si algú de Granollers marxa a l’altre barri penso, buff, sort, no és de Cardedeu.
Quan obro El Periódico de Catalunya, faig un parell d’Ave Maries per no veure que s’ha produït un accident de trànsit al Vallès... si ha de produir... millor que sigui a comarques lleidatanes, que no acostumo a passar-hi, i segur que no en sé res dels afectats.
Entrada la tarda entro a la versió digital d’El País i miro al cel esperant no trobar cap autocar bolcat que dugués catalans a dins. Els accidents de bus són una pena, però si els passatgers són de Logroño, ni suspiro.
Arriba el vespre i llegeixo, com qualsevol català, Le Monde. Llavors és quan demano al ser totpoderós que no hi hagi cap accident d’avió a terres Espanyoles. Si peta un boing a la India me la porta fluixa, però un avió a Espanya... per favor, no, que quedarà menys gent per aconseguir un or als propers JJOO.
La nit entra per la finestra de casa i obro amb preocupació el New York Times, llegeixo que hi ha hagut un atemptat islamista i em relaxo al llegir que no ha estat a Europa, sinó als EEUU, els alemanys són europeus, com jo, per tant, si la de palmar algú, que sigui un yankie...

Així és la vida... si el veí ensopega, tota l’escala l’ajuda. Si 153 persones moren en un accident aeri, apa, noticies, cròniques, entrevistes, especials, enviats, compareixences, dimissions...
I a qui li importa a fora Espanya? A ningú! Entreu a la web del diari Le Monde, New York Times, al Times... els importa un pepino!!! Es clar, els de l’avió no eren ni francesos, ni americans ni anglesos!
I uns diran ara, que fills de... aquests països... doncs no senyors. Cada any moren a la Xina més de 700 persones “gràcies a la pena de mort”, 1200 persones al Congo perden la vida cada dia (sí sí, cada dia) degut a la violència al país i 300.000 nens i nenes d’Etiòpia moren de gana al cap de l’any.
Apareix això a alguna portada de diari “d’aquí”? Se’n fan especials durant dues setmanes seguides? No cal! Si no els coneixem!
Però atenció que hi ha casos més surrealistes. A la mateixa Espanya que parlarà durant 15 dies d’aquest accident, no presta tanta atenció als accidents de tràfic que prenen la vida a 2700 persones l’any, ni als 6300 fumadors passius que moren sense haver decidit ingerir el fum del tabac, ni als 500 pacients que moren degut a una negligència mèdica... però es clar... és aquests 153 han mort de cop. Senyors, seran les úniques 153 víctimes per accident aeri d’aquest 2008.
En els darrers 10 anys, havien perdut la vida en accidents d’aquesta mena, la suma de 42 persones... fent números ràpids veureu que 3milions de criatures d’Etiòpia no han celebrat el seu desè aniversari per no tenir menjar.
Lamentem aquest desastre aeri però celebrem alhora que els mitjans de comunicació espanyols s’hagin de preocupar de cobrir aquests fets, i no de centenars de milers de morts per culpa de la falta de recursos econòmics...