Camines per la Vall d'Aran i et dóna la sensació que ets a un món a part o la tranquil·litat és la tònica habitual entre els ciutadans... Les cases són especialment diferents, l'idioma és un altre, i les vaques són marrons.
Sincerament, sinó hagués estat per un entrepà que venia amb pa amb tomàquet "de sèrie", hagués pensat que la Vall d'Aran, aquesta comarca que sucumbeix al poder dictatorial de Catalunya, pretenia la independència del nostre inexistent país. Com he dit però, el pa amb tomàquet va desdibuixar aquests pensaments impurs.
Presa al llac dels Colomers, al fons, l'antic refugi amb el mateix nom
Feta la reflexió, convidar a tothom a visitar els fantàstics paisatges de la comarca Aranesa, això sí, abans truqueu-me, vagi a ser que jo sigui per allà i, naturalment, plogui. Una vegada més, Déu m'ha castigat per no creure en ell, i no aprenc dels errors... segueixo creient en la ciència i les seves teories big-banianes... deu ser cosa de l'edat... qui sap.
Sincerament, sinó hagués estat per un entrepà que venia amb pa amb tomàquet "de sèrie", hagués pensat que la Vall d'Aran, aquesta comarca que sucumbeix al poder dictatorial de Catalunya, pretenia la independència del nostre inexistent país. Com he dit però, el pa amb tomàquet va desdibuixar aquests pensaments impurs.
Presa al llac dels Colomers, al fons, l'antic refugi amb el mateix nom
Salt d'aigua camí al refugi (a 2 hores vista...!)
1 comentari:
jo vaig! quan puc anar que no plogui????? Gràcies.
Lali
Publica un comentari a l'entrada