Contacontes

Festa... menor?

En un indret molt llunyà, on el sol sortia cada matí i els anfetamínics no corrien per les venes dels menors de 18 anys, una localitat qualsevol organitzava una trobada anual qualsevol amb la majoria dels seus habitants qualsevols.
Anys més tard, es proposava "Festa major" com el nom a aquesta trobada de persones que intercanviaven històries i aventures, amb el so de les gralles desafinades de fons i l'olor a fems típic de l'indret llunyà de torn.
Gresca, xerinol·la, cap-grossos, gegants, sardanes i menjar per tothom omplia els carrers de les remotes poblacions situades a les entranyes de tot el territori català. Dies que s’aprofitaven per sortir amb tota la colla, per conèixer una mica més al veïnat i on els moments per poder intercanviar cultures sexuals amb les persones que durant l'any t'havies creuat pel carrer, passaven innocentment per davant els teus morros.

Però va arribar un dia (que raro) en que un monstre va arrasar amb tota aquella diversió. Un monstre anomenat "Temps". El Temps ja tenia una dilatada tradició en espatllar moments màgics que encara avui serven la nostra memòria. Aquest conegut monstre és el mateix que va aconseguir que en "Puff" el drac màgic, deixés de ser un animal estupendu per convertir-se en la imaginació d'un nen que s'havia fumat un "puff" de dimensions desmesurades.
El mateix monstre que va demostrar que la caputxeta vermella no era una nena innocent que caminava per bosc, sinó una depravada sexual amant de la zoofilia.
Un monstre, que va transformar l'adormiment de la Blancaneus en un moment idoni perquè 7 nans la violessin sense cap tipus de mirament.
I és que aquest monstre anomenat Temps ha fet de les Festes Majors locals un indret on poder veure menors embriagats fins les celles. Ha aconseguit també que la gent enyori l'olor a fem, ja que la flaire dels vòmits matutins arriba a ser encara més desagradable. Un monstre que no s'ha oblidat de la gent, ja que ha aconseguit que molts dels "lugareños" emigrin de vacances a indrets inhòspits per la compresa por a aquesta tradició sense control i que han estat substituïts per habitants de viles veïnes que passen el cap de setmana laboral al poble del que despotriquen durant l'any.
Sort que al final... els contes sempre acaben bé.