Retornat

"Pan con tomate y jamón, por favor"

Entro a un restaurant "espanyol" a la Republica Dominicana. 4 dies fora de casa han despertat la nostàlgia i em resguardo a un indret on m'han de donar de menjar allò amb el que solc alimentar-me a casa meva.
Pretenc demanar alguna especialitat espanyola, però cap dels primers plats em crida suficientment l'atenció, fins que arribo al final de la carta on hi llegeixo el següent:


Ells ulls s'humitegen i no m'ho penso més, ja he près la decisió, provaré aquest pa amb tomàquet i pernil. D'aquesta manera, sabré si els visitants de la resta de l'estat espanyol (que són moltíssims) marxen amb una bona idea d'uns dels meus plats predilectes, que a més, és de la meva terra.
15 minuts després, arriba el que havia de un suculent plat, però en comptes d'això...


Arriba a la taula una llesca de pa bimbo amb mig tomàquet malsucat i mal acompanyant, incomprensiblement, de taquets de pebrot verd i vermell. El pa no té oli, ni sal, ni res. Per colmo, el pernil que em porten... l'han fregit!!!! Però com pot ser???
M'en faig creus, a hores d'ara encara em pregunto per què tenen a la carta aquell asquerós plat. Allò no és el millor invent des de la roda!!! No entenc com pot ser que el que diu a la carta no es correspongui. No entenc com les queixes dels catalans que passen dia a dia per aquell restaurant no han aconseguit modificar les característiques del plat. Però en canvi hi ha una cosa que sí que entenc: Si jo fos de Calahorra i em serveixen aquell lat pensaria: "Pues vaya mierda eso del pan con tomate... esos catalanes son muy raros..."