Bé, aquest és un d'aquells temes que si els intento pensar, em faig la pixa un lio i acabo amorrat a un whisky amb cola sense saber què pensar. Probablement, després de la meva pluja d'idees m'hi quedaré enganxat i un cop ebri, veuré les coses més clares, com en Pocholo. Bé. Viatjar al futur és molt senzill.
De fet, des de que has començat a llegir aquest text has viatjat uns segons en el futur, és a dir, que has viatjat a través del temps i has deixat l'inici de la lectura al passat. Aquest viatge però és molt lent.
Per poder viatjar en el futur però més ràpid (del pal vull ser d'aquí a un minut al dia 20 de setembre de 2009) la cosa és més xunga, però no impossible. Només cal viatjar més ràpid que el propi temps. Què passaria si aconseguim avançar una hora en només un minut? Doncs que en un minut ens plantariem una hora més endevant en el temps. I què necessitem per poder avançar tant ràpid? Doncs una nau especial "tuning", amb alerons i coses d'aquestes i una mica de temps.
Un cop tinguem la nau, hem d'aconseguir viatjar per l'espai a velocitats properes a la llum, d'aquesta manera avançarem més ràpid que el temps. De fet, si viatgem durant un any al 99'99% de la velocitat de la llum (uns 300.000 km per segon), aconseguirem adelantar al temps en un 1000%, és a dir que cada minut que haguem passat dins al nostra nau, a la Terra hauran viscut 1 hora i 40 minuts, per tant, al baixar de la nau després d'un any, a la Terra n'hauran passat 100.
És senzill. El problema és que no tenim la pasta per construir una nau que viatgi a aquestes velocitats durant tant de temps, però jo ja he començat a estalviar, cada dia poso un euro a un pot que tinc.
Però... què hi trobariem al futur? Doncs bé, he estat pensant, rumiant, deliberant sobre aquest tema, i la reflexió és senzilla i previsible.
movent l'espai temps...D'aquí 100 anys, el canvi climàtic haurà provocat que a Europa (1r món) s'hagin instal·lat un "montón" de parcs eòlics, de centrals nuclears, de panells solars i els 1000 millons d'arbres que va prometre el PP per les eleccions del 2012, tot això haurà provocat que Europa s'enfonsi, sí sí, per sobrepès. Els europeus haurem hagut de fabricar petites embarcacions per tal de poder fugir del desastre i emigrarem a altres indrets del món, on no ens acceptaran perque suposarem mà d'obra barata. A més, al haver-nos quedat sense les nostres proipetats i diners, ens veuran com uns lladres en potència. Intentarem convèncer als marroquins que només volem estar a l'Àfrica per tenir alguna possibilitat de viure amb dignitat, sota un sostre, i que per res del món pretenem robar als aliments del mercat, ni les carteres del àrabs que transiten pels pobles de la zona.
Alguns nàufrags més valents provaran sort a Amèrica del Sud, on se'ls titllarà d'euracas, i acabarem provocant que els sudameircans diguin allò de "joder con los euracas, nos quitan el trabajo, fíjate, en los bares y restaurantes, todos los camareros son de allá". A les autopistes sudamericanes, començaran a aprèixer les "bandes de catalans" que es dedicaran a fer veure que tenen una avaria al seu cotxe per tal que un xilè pari i li puguin robar la seva cartera, el cotxe i depèn de com, la roba.
A més, quan un fet ilegal el cometi un de nosaltres (dels que hem arribat amb barqueta) no dubtaran en recordar-ho al telenoticies: "un europeu ha robat un paquet de cigrons d'un quilo, les estadísitques demostren que el 90% de robatoris de cigrons els fan els europeus".
Vist el rebuig de tothom, provarem sort a la Xina, on ens tocarà vendre cd's ilegals, i quan ens guanyem les garrofes i decidim muntar un restaurant, els xinos diran que Pekín està plagat de "retaurants catalans" que per la nit es transformem en un taller on explotem a nens i nenes perque fabriquin jerseis.
A més, a l'entrar a qualsevol país ens faran firmar un contracte en el que prometerem adoptar els costums del país com a nostres, acceptarem la poligàmia, el treball de nens, la tortura i la pena de mort. Aprendre el xino mandarí serà la primera obligació per tots nosaltres.
Així doncs, el viatge en el temps ens servirà per provar la nostra medicina, i nosaltres pensarem: Però qui són ells per pensar que aquesta terra és seva? Quina culpa tinc jo d'haver nascut a una Europa que s'ha enfonsat? Com pot ser que no em deixin estar allà on jo vulgui? Com pot ser que per venir d'Europa tingui menys drets que la resta? Com pot ser que treballant 12 hores em paguin el mateix que aquell Colombià per treballar-ne 5?
Per colmo, al cap d'uns anys més, quan haugem pogut posar la primera pedra de la nostra nova vida i començem a portar els notres fills a l'escola, demanarem ajudes al Govern. Com que serem els més pobres, ens les concediran, i els indígenes del país tindran el morro de dir: "Euracas de merda, venen al nostre país i es queden amb les beques pels llibres, són escoria". I nosaltres pensarem que tot i l'ajuda no arribem a final de mes, però clar, això no importa a ningú.
Bon viatge!
