De serie en serie

Me llamo Earl, nova addicció

Sóc addicte a les series. I tothom ho sap. Entre pit i espatlla tinc Lost, Prison Break, Roma, Heroes, House, CSI, Friends, The 4400, Alias... un fotimer d'hores perdudes davant la caixa tonta, però... "i lo bé que m'ho he passat?".
Doncs bé. ara és el torn de "Me llamo Earl". Al principi un pot pensar que és una série cutre, fins que prestes atenció al guió. Quina gran qualitat d'humor. Cal felicitar tant als americans com als bons traductors espanyols. Xapó.
Us deixo una perla de la série, si no l'heu vist mai no us farà riure, però si sabeu de què va el tema... gaudiu d'aquests 2 minuts d'humor en estat pur.

Clika la imatge per veure el video!

És en V.O amb una traducció en francès, segur que no teniu probelmes, a que no?

Si et costen els idiomes... la cosa va així... (aconsellable veure el video i llegir-ho alhora!)

El meu amic i dolç animal

Per favor, oblida el meu pecat…

Ets un aliment amb una mare

Per on començar?

Com explico el dolor del meu cor,

Com justifico veure't nu?

Totes les teves restes en a les escombraries.

Amèrica crema massa essència

“he de concentrar-me”

Quan guanyi els meus bruts diners

Entendré el so...

“Prepara't. És pesat”

...d'un cranc de mar que xiula i brama

mentre nada dolçament

Els bunyols de cranc que he vist fregir

Les criatures que jo mateix vaig condemnar.

Vull lliurar-me’n i ho vull intentar

ja que aquest cuiner no deixa de plorar

No et dic que has de menjar.

Menja un kebab o peus de porc

Però honra a aquells que es fan cuir

Per favor, respecta la carn.

Jo vull donar les gràcies,

Donar-les a la nació

A tots els que tenen pinces,

Crustacis

i animals amb pinces

Que acabaran al meu estòmac

Mastegats!

Joy?

Això no és ser egoista,

aquesta no és la qüestió,

veure xafat a aquest crustaci depèn del teu martell

l'amanida podria faltar-te... si un cranc…

et pateja el cul!!!

Darnell!! Segueix tu!

No és un crim vendre una tonelada

D’exoesquelets massacrats.

Persones que no ploren al veure'ls bullits

Sembla que no els importa!

Chicki chiki chiki chiki chiki, "pinx "

Chicki chiki chiki chiki chiki, "pinx"

Carinyo jo et vaig intentar evitar

Tu saps que vaig provar altres plats:

Bròcoli, tofu,

Els vaig untar amb mantega

Però no eres tuuuuuu!!!

No et dic que has de menjar

La vida és curta i ha de ser dolça

Però la carn és vida així que almenys…

Per favor: respecta-la!

Digereix-la dolçament,

Per favor, respecta-la

Fins i tot a Creta

Per favor, respecta-la

Sacsejada aèria

CAIGUT DEL CEL

Increïble, espectacular, sensacional, emotiu, vibrant, fort, segur, necessari, commovedor, trasbalsador, intens, profund, admirable, espaterrant, sorprenent... senzillament, brutal.

Clika la imatge, i animat-hi. Val la pena!!!

Sensacionalisme de primera fila

NO ET CONEC, NO M'IMPORTES

Em llevo cada dia i la meva gata està de marxa pel carrer... quan baixo a buscar al cotxe, desitjo no trobar-la atropellada, és la meva gata! Millor trobar-ne 10 de xafats a l’asfalt que no pas la meva...
Arribo a la feina, i obro el 9Nou. Espero no llegir que algú de Cardedeu ha mort... seria una tragèdia, és del meu poble, i es fa molt difícil de superar. Si algú de Granollers marxa a l’altre barri penso, buff, sort, no és de Cardedeu.
Quan obro El Periódico de Catalunya, faig un parell d’Ave Maries per no veure que s’ha produït un accident de trànsit al Vallès... si ha de produir... millor que sigui a comarques lleidatanes, que no acostumo a passar-hi, i segur que no en sé res dels afectats.
Entrada la tarda entro a la versió digital d’El País i miro al cel esperant no trobar cap autocar bolcat que dugués catalans a dins. Els accidents de bus són una pena, però si els passatgers són de Logroño, ni suspiro.
Arriba el vespre i llegeixo, com qualsevol català, Le Monde. Llavors és quan demano al ser totpoderós que no hi hagi cap accident d’avió a terres Espanyoles. Si peta un boing a la India me la porta fluixa, però un avió a Espanya... per favor, no, que quedarà menys gent per aconseguir un or als propers JJOO.
La nit entra per la finestra de casa i obro amb preocupació el New York Times, llegeixo que hi ha hagut un atemptat islamista i em relaxo al llegir que no ha estat a Europa, sinó als EEUU, els alemanys són europeus, com jo, per tant, si la de palmar algú, que sigui un yankie...

Així és la vida... si el veí ensopega, tota l’escala l’ajuda. Si 153 persones moren en un accident aeri, apa, noticies, cròniques, entrevistes, especials, enviats, compareixences, dimissions...
I a qui li importa a fora Espanya? A ningú! Entreu a la web del diari Le Monde, New York Times, al Times... els importa un pepino!!! Es clar, els de l’avió no eren ni francesos, ni americans ni anglesos!
I uns diran ara, que fills de... aquests països... doncs no senyors. Cada any moren a la Xina més de 700 persones “gràcies a la pena de mort”, 1200 persones al Congo perden la vida cada dia (sí sí, cada dia) degut a la violència al país i 300.000 nens i nenes d’Etiòpia moren de gana al cap de l’any.
Apareix això a alguna portada de diari “d’aquí”? Se’n fan especials durant dues setmanes seguides? No cal! Si no els coneixem!
Però atenció que hi ha casos més surrealistes. A la mateixa Espanya que parlarà durant 15 dies d’aquest accident, no presta tanta atenció als accidents de tràfic que prenen la vida a 2700 persones l’any, ni als 6300 fumadors passius que moren sense haver decidit ingerir el fum del tabac, ni als 500 pacients que moren degut a una negligència mèdica... però es clar... és aquests 153 han mort de cop. Senyors, seran les úniques 153 víctimes per accident aeri d’aquest 2008.
En els darrers 10 anys, havien perdut la vida en accidents d’aquesta mena, la suma de 42 persones... fent números ràpids veureu que 3milions de criatures d’Etiòpia no han celebrat el seu desè aniversari per no tenir menjar.
Lamentem aquest desastre aeri però celebrem alhora que els mitjans de comunicació espanyols s’hagin de preocupar de cobrir aquests fets, i no de centenars de milers de morts per culpa de la falta de recursos econòmics...

Caminant per... Granada

ARRENCAR UN NEGOCI

Et lleves un bon dia i dius... va! tiro la casa per la finestra i monto un negoci. Faré un bar... un bar diferent, un bar que sigui recordat per la gent que hi passi, m'hi vull guanyar la vida.
I llavors comença la fase pre-part on el moment més complicat és, sens dubte, decidir un nom al "teu fill". Demanes consell a amics, familiars, coneguts, al google... la gent t'orienta i tu els escoltes.
El fet però és que cap nom et convenç. I comença una altra història, una en la que caus en el beure i on el teu estat físic es torna dia a dia més lamentable. Deixes les dutxes diàries, més tard les setmanals i finalment caus en el món de les drgoues com un simple ciclista.
Mesos després, una que altre xeringa et penja del braç mentre amb els ulls vemells i plorosos penses en quin cony de moment vas decidir procurar de muntar un negoci i llavors, només llavors, te n'adones que no valia la pena, que tot havia de ser molt més senzill.
T'aixeques del terra, camines fins al departament de constitució de societats, pagues els teus impostos i reprens els teus plans. Tens la sensació que estas completament sobri i arriba el moment de la veritat. La funcionaria de torn et mira amb fàstic (no pel teu lamentable estat, ho fan amb tothom) i et pregunta: quin nom vols pel negoci?
Recordes els darrers mesos viscuts i la necessitat d'un nom amb ganxo que encaixi en la societat d'avui. I ho dius sense embuts: Perra Gorda.
Et mira amb mala cara i murmura "te mare", però no li fas cas i surts de l'oficina amb el cap ben alt. Mesos després el negoci engega, ha has aconseguit, tens un bar, i es diu Perra Gorda. Els amics i familiars et vénen a veure, i a l'arribar al local et miren amb cara de circumstància i et pregunten: Felicitats?
Doncs sí, olé tus huevos!

Entrada a la Perra Gorda (Granada, Espanya)

Turisme local

LA VAL D'ARAN... UN MÓN A PART

Camines per la Vall d'Aran i et dóna la sensació que ets a un món a part o la tranquil·litat és la tònica habitual entre els ciutadans... Les cases són especialment diferents, l'idioma és un altre, i les vaques són marrons.
Sincerament, sinó hagués estat per un entrepà que venia amb pa amb tomàquet "de sèrie", hagués pensat que la Vall d'Aran, aquesta comarca que sucumbeix al poder dictatorial de Catalunya, pretenia la independència del nostre inexistent país. Com he dit però, el pa amb tomàquet va desdibuixar aquests pensaments impurs.

Presa al llac dels Colomers, al fons, l'antic refugi amb el mateix nom

Feta la reflexió, convidar a tothom a visitar els fantàstics paisatges de la comarca Aranesa, això sí, abans truqueu-me, vagi a ser que jo sigui per allà i, naturalment, plogui. Una vegada més, Déu m'ha castigat per no creure en ell, i no aprenc dels errors... segueixo creient en la ciència i les seves teories big-banianes... deu ser cosa de l'edat... qui sap.

Salt d'aigua camí al refugi (a 2 hores vista...!)

Crisi al poder

LA CULPA DE LA CRISI, LA TÉ LA CRISI

Camines pel món i notes que la gent està crispada. Ningú ha marxat de vacances, els supermercats estan buits i l'Ikea s'ha convertit en un indret terroríficament solitari. La culpable, la crisi.

Espanya sencera està patint una apretada de cinturó que fa pujar les bosses testiculars fins el cervell. Alguns no ho noten perquè ja solen tenir el cap allà o l'allà al cap. El cert però, és que els que ens queda una mica de massa cerebral, som conscients que no som els mateixos que fa uns mesos.

La culpa, evident, de la crisi. Tot cristo en va ple... "no puc anar a Austràlia per culpa de la crisi", "no em puc comprar un Bmw perquè estem en crisi", "no puc tirar de la cadena del wàter per culpa de la crisi"... i així tots els comentaris que us pogueu imaginar.

De fet, actualment s'atribueix qualsevol desastre a la crisi econòmica: "Aquest any fa més calor que mai, deu ser cosa de la crisi", "El meu gat perd molt de pel... segur que és cosa de la crisi", "Belén Esteban està encara més lletja que ahir... com sempre".

Jo, esperant la crisi

El fet és que no tot és negtiu en aquesta crisi, jo no paro de trobar-hi coses positives. M'explico: Des que ha començat aquesta "desacceleració econòmica" he notat que he rebaixat un parell de quilets, és poc, però coi, a cadascú li afecta diferent. Seguint en la línia positivista, la crisi ha aconseguit fer valer algunes màximes com "n'hi per llogar-hi cadires", fet que s'ha començat a produïr a terres catalanes. També s'ha complert la de "com més amunt pujes, més gran és la caiguda", si no l'enteneu del tot, pregunteu el beneficis del 2006 a una immobiliaria i pregunteu-li els d'aquest any.

Seguim fent un recorregut per lo sana que és aquesta crisi... En principi la pèrdua de qualitat de vida ha afectat a tota la península, amb la qual cosa em enfortit el turisme local. Els guiris segueixen venint (no pateixen crisi) i nosaltres acabem fent turisme a Sabadell, Santa Coloma i Rodonyà per no poder pagar un viatge a Perpinyà. Sensacional, el turisme a Catalunya (i a nivell espanyol també), segur que marcarà uns bons registres aquest 2008.

Però seguim que encara n'hi ha més!!! La crisi aconseguirà augmentar els llocs de treball. M'explico: McDonalds oferterà 4000 llocs de treball al Regne Unit per la demanda de la pròpia població. A casa nostra és evident que aquesta situació també es donarà. Els que menjàven a restaurants més carets, hauran de retallar el pressupost i els que ho feiem a restaurants de "bueno, el cambrer era simpàtic i la vedella del 67" acabarem dinant romànticament per St.Jordi a un Burger. Aixó provocarà que el Fast Food s'apoderi del gremi de l'hosteleria i l'atur acabi per sempre més (amb sous de 3 euros l'hora, però sense atur).

Així que ja ho veieu, hem de deixar de culpar a la crisi de tots els mals i començar a pensar que potser també es compleix aquella altra dita que explica que "tot allò que passa, és per alguna cosa"... qui sap, si és cert que "després de la tempesta ve la calma", quan acabi tot el marrón de la crisi, potser ens deixaran viure en pau.

O no...

Mesures necessàries

GUIA PER MILLORAR LA TEVA RELACIÓ DE PARELLA

Aquí teniu la primera entrega d'aquesta col·lecció inèdita de fascicles gratuït que us ajudaran a millorar les vostres relacions més estretes amb l'objectiu de fer-les més estables, sanes i augmentant els vincles i el compromís per ambdues parts (sin trampa ni cartón)

Abans de començar a arreglar qualsevol relació és totalment imprescindible tenir clar que en les darreres setmanes, mesos o fins i tot anys, l'afecte entre els dos a anat perdent interès, passió... És a dir, que aquell enamorament inicial a deixat pas a la convivència monòtoma i sense nous alicients que despertin la flama del "es que com ell/a, no n'hi ha cap".


Quan es percep aquesta sensació es molt recomanable, en primera instància "donar-se espai". Sovint es pensa que això implica directament desplaçar-se a un Ikea o enviar al teu acompanyant de viatge la Lluna, però en aquest cas, només ens limitarem a no pressionar a la nostra "mitja taronja" per intentar aconseguir que l'absència d'afecte provoqui un immediat reconeixement d'allò que se suposa que hem de significar per l'altra meitat de la relació.
Aquest és el primer pas, però no ha de ser l'últim. Sincerament sóc molt conscient que aquesta primera mesura no sol causar el més mínim efecte, amb la qual cosa us convido a dur a terme elconegut "cop de puny a la taula".
Amb aquest mètode pretenem assegurar la nostra relació i enfortir, com dèiem al principi, els vincles que ens han unit i que haurien de seguir fent força per mantenir-nos plegats.
Pot semblar agosarat i arriscat, però cal fer-ho. Serà absolutament necessari que la part que està intentar millorar la relació (TU), provi de fer nous amics/gues. de ben segur que si busqueu bé, sabreu on trobar-ne, fins i tot al poblet més petit, trobés amb qui produir "gelos" a la teva parella.
Un cop establerts els nous vincles, cal deixar clar que estem disposats al sacrifici de la relació actual si no veiem una millora substancial en l'evolució del present "matrimoni". Per fer-ho, només cal proposar quelcom semblant a un "sopar amb espelmes" a la que podria ser la nova parella. No cal que sigui un sopar, però si que és essencial que sigui un lloc on hi transisti gent. On qualsevol pugui assebentar-se que estem sopant o fent el que sigui amb algú que no és la nostra parella, però que en canvi, podria passar a ser-ho en qualsevol moment.
A partir de l'intant d'aquesta primera trobada, serà qüestió de temps que es rodueixi l'efecte "carinyu, et puc donar el mateix que l'altre/a, jo et puc fer igual de feliç, t'ho prometo".
Llavors és quan no t'has de conformar amb mantenir el mateix ritme que temps enrere, ara és el moment on pots exigir una mica més, has de pensar que és el moment en el que estàs construint les noves bases. Unes bases que han de fortificar la teva "primera segona relació."
Funciona. I si no funciona, és que la vostra actual parella, no us té considerats com us mereixeu. Us ho prometo

Aquestes paraules no són en va! Personalment m'ha funcionat... No només he mantingut l'actual parella, Vodafone, sinó que quan li ha semblat que marxava a Orange, m'ha regalat un "movilón" i em farà un 30% de descompte en les propoeres 6 factures... i d'aquí 18 mesos (un cop acabi la permanència obligatòria) caldrà tornar a "reactivar" aquesta relació...

Caminant per Portugal

OJU NO CAIGUIS!

Camino per Portugal... concretament pel terme municipal Cascais, una petita ciutat situada a 40 minuts de Lisbon, a 10 d'Estoril i a 800 de Barcelona. Em dirigeixo al punt més important d'aquesta vila, anomenat "Boca do inferno", un precipici preciós que recomano a tothom que el visiti, però especialment a Federico Losantos i De Juana Chaos... a veure si cauen.
Bé, el fet és que un cop allà em van sorprendre dues coses. La primera no la recordo, però la segona, va ser aquesta senyal que us adjunto a continuació...


Explícita com cap altre,vaig suposar que era arriscat escriure Warning, per por a que turistes espanyols no entenguéssin la paraula. Era arriscat escriure-la en portugués, per por a que anglesos i francesos no ho captéssin i van acabar optant per a via gràfica... que grans són els lusos.
Dit això, no em puc acomiadar sense adjuntar-vos també, una imatge de l'indret en qüestió, just on estava situada la senyal. En primer lloc teniu el precipici, just on desemboca la Boca do Inferno, i on a dalt a la dreta torbareu la senyal quan viatgeu a Portugal.
En segon lloc, La Boca en la seva plenitud, vista des de l'altre cantó, com veureu, hi ha un forat com si Ronaldo hagués atravessat el penya-segat destruint pedres, doncs aquesta és la boca de l'infern. Pel nom podria semblar que la boca hauria de ser del bo de Ronaldinho, però no... tot i que fa la mateixa por.

Clikeu a les imatges per ampliar-les com Déu mana...