Nogensmenys...

2009-03-14T16:49:00.001+01:00

Punt i final

Corria el 2003, l’AVE no arribava a Barcelona, l’euro feia un any que corria per les nostres butxaques i el Barça només tenia una copa d’Europa. Jo, rebia una trucada al meu telèfon mòbil, un Alcatel blau amb forma de 8 que pesava tres tones...

El fet és que la trucada era d’aquelles que fan il·lusió. Vaig ser convidat a un acte que es va celebrar a Cardedeu, a la “nova” pista esportiva. Recordo aquella nit com si no hagués passat el temps. I si sé que ha passat, és pel mòbil que tinc ara, no per les quatre canes que afloren al meu cuir cabellut.

Vaig arribar una mica tard, com sempre, però afortunadament vaig ser a temps per ocupar una de les seixanta mil cadires de fusta que corren per Cardedeu amb la inscripció PMC. Vaig posar en silenci l’Alcatel i em vaig predisposar a gaudir de l’espectacle que fins llavors només havia vist a la caixa tonta, amb l’esperança de que com a mínim, satisfés les meves expectatives.

Recordo haver gaudit d’aquella obra magistral com una criatura amb sabates que fan llum, recordo haver-me desgastat les mans amb aplaudiments sorollosos i recordo també l’olor a suat del tio que tenia al costat... mai sabré si fruit d’un estiu calorós o d’una higiene insuficient.

L’actuació va allargar-se fins ben entrada la mitjanit d’un nou dissabte d’agost i va culminar caminant per poble amb un got del Garitu a la ma revivint les dues hores anteriors amb un únic objectiu; retenir-les a la memòria tot lluitant contra la voluntat de l’alcohol de desdibuixar-les en la infinitat dels meus records. Vaig guanyar.

Ara, 6 anys més tard, amb un AVE real, dues Champions a l’esquena i sense euros a les butxaques, puc dir que aquella cita a la pista coberta de Cardedeu no seria l’última que tindria amb el gran protagonista.

Lamentablement, avui també puc dir que l’última trobada seria a Ripoll, a finals del 2006, on vaig tornar a aplaudir, vaig tornar a gaudir i vaig tornar a viure una altra de les meves millors nits d’humor teatral. I tot gràcies al mestre dels mestres de l’humor.

Gràcies Pepe, “Solamente” gràcies.

Ben aviat...

2008-12-03T22:26:00.000+01:00

III G.M

Una arma de destrucció massiva s’està creant en aquests moments. Una arma capaç d’acabar amb l’existència de qualsevol persona del planeta. Un artefacte capaç de controlar i destruir els moviments de tot el món en un obrir i tancar d’ulls.

Darreres informacions apunten a un control total del planeta gràcies a aquesta arma, una més del gran arsenal dels Estats Units d’Amèrica. Aquesta però, és més subtil que una bomba nuclear però capaç de provocar efectes devastadors d’igual o major envergadura.

Ningú ho comenta, els mitjans no en parlen i els governs més forts del món semblen reticents a posar el tema sobre la taula.

Dones, homes, nens, avis... tots estan amenaçats per aquesta arma que no dubtarà en eliminar qualsevol individu en només polsar un botó. L’arsenal sembla tenir una punteria esgarrifosa i és capaç de desterrar a l’individu més ben protegit als paratges més obscurs i perillosos. Per si fóra poc, l’arma, de caire “efecte papallona”, és capaç d’identificar i perseguir sense cap tipus de mirament als teus familiars i coneguts i, en cas de necessitat, eliminar-los com si d’una mosca vinagrera és tractéssin.

Retrats robots i informació classificada són algunes de les principals “virtuts” d’aquesta tecnologia conspiradora que preveu estar totalment llesta en qüestió d’un parell d’anys. Segons sembla, la maquinària està rodant i treballant de valent i només prohibicions legals o una revolta popular podrien evitar el que sembla ser l’inici d’una Tercera Guerra Mundial amb un desenllaç fatal. Prohibició però, que sembla que no passarà, ja que les autoritats d’arreu del món coneixen l’existència d’aquest projecte des de fa anys i no han posat cap objecció a la seva constitució. Un projecte camuflat, una vegada més, en una empresa privada que va de “bon rotllo”.

Aquesta tecnologia, que ens podrà afectar a cadascú de nosaltres, no només permetrà actuar de manera proactiva, sinó que tindrà un sistema “standby” que permetrà a l’arsenal poder estar a l’aguait de qualsevol moviment estrany per part de qualsevol individu del planeta, inclosos tu i jo.

Pel carrer, la tranquil·litat i una “innocent” crisi financera semblen camuflar de manera efectiva la revolució que s’està coent dia a dia i que sembla no tenir fre. Els més optimistes semblen mantenir-se ferms a no sucumbir al poder d’aquesta arma, però la realitat és que, voluntària o involuntàriament, tots acabarem caient a la xarxa d’aquest gegant del terror.

Benvingut al facebook.

Marca...nt la diferència

2008-11-18T21:49:00.006+01:00

SER CATALÀ ÉS SER DOLENT

I si no que ho preguntin als redactors del Marca. Alguna vegada us ha passat allò d'estar veient un telenoticies a una televisió estatal i comprovar que fan referència a personatges catalans com "espanyols" i als espanyols com "andalusos, madrilenys, càntabes o asturians"?.
Jo fins ara havia pensat que era paranoia meva... però es veu que no. Obro la web del Marca, com cada dia, sí, i llegeixo titulars. Un d'ells em sorpren:

"De la Rosa probó el Force India. El catalán firmó el peor tiempo" notícia aquí

No em sorpren que el bo d'en Pere faci el pitjor temps, el que em sorpren és que l'anomenin "el català", que aquest cop ho facin. Per la gent de Marca, tot esportista nascut a les fronteres polítiques d'Espanya, és espanyol, excepte quan la notícia és negativa.
Ho reforço amb la prèvia d'aquesta mateixa jornada, on el titular era:

"El piloto español tiene una nueva oportunidad de brillar" notícia aquí

Línies i cercles made in Fonoll

És indignant... no perquè en De la Rosa sigui de Cardedeu, que també, sinó perque pel Marca, i molts altres mitjans estatals, els esportistes catalans que fan les grans proeses són "seus", exemples en són Crivillé, Sete, Pedrosa... el món del motor n'és plè. Doncs bé, he tingut accés als titulars que tenen predefinits per els propers mesos i son els següents:

Té tela l'asuntu...

Varietat lingüística

2008-11-09T18:14:00.003+01:00

Rentat Express

Quan un té el cotxe brut, el porta a rentar. Quan un té la roba bruta, la pot portar a rentar. Quan un té casa seva deixada, pot contractar serveis de neteja... això és aquí, a Catalunya, perquè a l'Europa més moderna, com és el cas de Budapest, es pot portar a netejar parts concretes del cos... sí sí!, parts del teu cos!
Que no?

Si és que qui no és original a l'hora de muntar un negoci... és perquè no vol!!!

Dubtes intrascendents

2008-11-02T19:14:00.003+01:00

Puges?

Fa dies que rumio si aquestes escales que vaig fotografiar a Praga pugen o baixen. Cada cop que crec saber la solució, se'm gira la retina i torno a tenir dubtes... Ajuda si us plau!!!

Dit això, marxo, que haig de pujar a Barcelona... o baixar, ja no ho sé!!!

L'Europa moderna

2008-10-30T23:21:00.002+01:00

NO GUNS

Incomprensiblement, a Eslovàquia, prohibeixen entrar als bancs i caixes amb armes de foc.
A Catalunya aquest cartell no hi és, però tenint en compte els temps de crisi que corren, no seria d'extranyar que ben aviat ens els trobéssim... "per si les mosques".

Retornat

2008-10-26T12:44:00.004+01:00

"Pan con tomate y jamón, por favor"

Entro a un restaurant "espanyol" a la Republica Dominicana. 4 dies fora de casa han despertat la nostàlgia i em resguardo a un indret on m'han de donar de menjar allò amb el que solc alimentar-me a casa meva.
Pretenc demanar alguna especialitat espanyola, però cap dels primers plats em crida suficientment l'atenció, fins que arribo al final de la carta on hi llegeixo el següent:

Ells ulls s'humitegen i no m'ho penso més, ja he près la decisió, provaré aquest pa amb tomàquet i pernil. D'aquesta manera, sabré si els visitants de la resta de l'estat espanyol (que són moltíssims) marxen amb una bona idea d'uns dels meus plats predilectes, que a més, és de la meva terra.
15 minuts després, arriba el que havia de un suculent plat, però en comptes d'això...

Arriba a la taula una llesca de pa bimbo amb mig tomàquet malsucat i mal acompanyant, incomprensiblement, de taquets de pebrot verd i vermell. El pa no té oli, ni sal, ni res. Per colmo, el pernil que em porten... l'han fregit!!!! Però com pot ser???
M'en faig creus, a hores d'ara encara em pregunto per què tenen a la carta aquell asquerós plat. Allò no és el millor invent des de la roda!!! No entenc com pot ser que el que diu a la carta no es correspongui. No entenc com les queixes dels catalans que passen dia a dia per aquell restaurant no han aconseguit modificar les característiques del plat. Però en canvi hi ha una cosa que sí que entenc: Si jo fos de Calahorra i em serveixen aquell lat pensaria: "Pues vaya mierda eso del pan con tomate... esos catalanes son muy raros..."

Marketing

2008-09-17T17:31:00.003+02:00

TOMA BLANCURA!

Departament de Marketing de l’empresa “Kalia”...

-Hay que hacer un nuevo detergente para la ropa!
-Sí Sí…! Que lave mucho!
-Calla becario! Esto nos la trae floja, solo necesitamos que se venda.
-Ah… lo siento, pues que se venda… Juan, me acercas el Vodka?
-Sí toma… Bueno, quiero una lluvia de ideas, y la quiero ya.
-Danos 5 minutos tío, que el porrito haga efecto…
-Joder Pablo, siempre con lo mismo, no sabes pensar sin ingerir marihuana?
-Pues no tío, además, las mejores ideas salen cuando uno va “emporrao”.
-Está bien, pero ya que estamos dame un par de caladas. Y tu becario, deja ya de echarte vodka!!!
-Perdón.

2 hores més tard…
-Ja… ja… ja… limpieza… ja, ja, ja… mi cerebro si que esta limpio…. De neuronas!!!
-Oye, y lo del nombre del producto? Jajaja… alguien lo ha pensado?
-Jojojojo, va, va, va, va, Pedro Pedro… tu qué dices?
-Pues a mi me apetece ponerle un nombre de esos... de esos que deje huella…!
-Uuu… que dejen huella… para un producto de limpieza… jojojo, anda que no…
-Becario de los huevos. A ver, que propones, inútil?
-Kalia… mmmh... no sé... que os parece... White? Qué tal? Bien no? White, de blanco… glups. Que deja la ropa blanca… sabes?
-Chaval, estás fatal… pero acetamos lo de white… hace el producto muy “chic”. (calada al porro). Yo lo haría más chulo… ponle Kalia Cristal White.
-Uala, que buena tío. Pero mejor todavía, con Y, Crystal, mi mujer lo va a flipar… Kalia Crystal White… que bueno… jojojo, cuando se lo diga!
-Joder, que mentes tan lúcidas (calada y espacio temporal). Sí que lo va a flipar tu mujer… la mía no… es que la mía es un poco tonta
-Jajajaja, insultas a tu mujer? Jajajaja, que buena!!!
-Oye becario, estás al borde del despido!!! Pues ya sé, ponle al nombre del producto… no sé… Inteligente! Kalia Inteligente Crystal White!
-Jajajaja, tronchante!
-Inteligente...! Jajaja, oye oye, en inglés!!! Intelligence!
-Que buena becario! Kalia Intelligence Crystal White!
-Que bueno está este porro tío.
-Ya ves. Lía otro.
-Pues anda que el vodka...
-Oye, hagamos eso del Kalia más, no sé... más que vean que hemos estao pensado
-¿Pero no confundiremos a la gente con nombres tan largos?
-Oye crío, deja de aconsejar y aprende.
-Glups.
-Apunta apunta... (Calada profunda, mirada al infinito). “Oxi Action”,
-Oxi Action?
-Sí tío, es de puta madre. Es como... no sé tío, puto porro.
-Pues a mi me mola, es como que... joder que chungo de poner palabras... es... ¡joder! pues eso, “Oxi”, ¡si es que la palabra ya lo dice todo!
-Definitivo y ya basta... Kalia Oxi Action Intelligence Crystal White... ¿va bien?
-Buff... que pasada, vamos a mandar a la competencia a la quiebra.
-Sois lo más.
-No te pases de pelota, enano.
-Perdón.
-Que guay, mi amiga Vane va a fliparlo con el nombre que le hemos puesto al asunto... seguro que compra un pote...
-Jajaja, tu amiga Vane... esa si que es “Intelligence”... jajaja.
-Jajaja, Pedro tiene razón. ¡Va!, ¡brindemos por Vane!
-¡¡¡Olé Vane!!! Que bien que vas a limpiar!
-Jajaja, ¡¡¡viva!!!
-¡Oye! ¿Y si ponemos algo en el nombre del detergente en honor a tu amiga?
-Jajaja! ¿Como que?
-¿Vanish?
-¡Que buena becario!
-Buff... me voy a casa que estoy petao... como hemos quedao?
-Kalia Vanish Oxi Action Intelligence Crystal White... no?
-Jojojo, genial!
-De puta madre
-Venga, nos vemos mañana!
Fin de la jornada laboral...

Et queda clar?

2008-09-11T13:40:00.006+02:00

T'HO REPETEIXO?

Durant 5 anys de la meva vida he estudiat periodisme. No he estat l'alumne exemplar que tots us penseu, però no amago que 4 coses les he après. Una d'elles va ser que en el Periodisme no sempre relates fets que són noticiables, i una altra, que en alguns mitjans de comunicació, et paguen segons les paraules que escrius.

Notícia visble a la web del país a data d'11 de setembre

Estava tranquil·lament llegint un blog que trobo summamanet interessant, Mi Mesa Cojea, i m'he adonat (gràcies a un link) que una de les dues coses de les que he après durant la carrera és el que li ha passat a un redactor de l'agència EFE en un article relacionat amb la voluntat de la Fiscalia de Roma de processar a una còmica per haver atacat, verbalment, al Papa.
Llegeixo la noticia i em quedo perplex a l'observar que el 2n i 3r paràgraf diuen el mateix...
Què li deu haver passat? Realment la notícia era tan fluixa? Tan malament paguen a l'agència EFE que els seus periodistes es veuen obligats a duplicar els seus textos per arribar a final de mes? És un error fruit de la crisi econòmica?
Senyors, no en tinc ni la més remota idea... l'única cosa que he pogut deduir, és que qui penja les notícies a la web del país no se les llegeix de pe a pa...

Aparta!!!

2008-09-10T20:29:00.009+02:00

Estimat cabró del carril del mig,

Sóc un usuari habitual de les autopistes per allà on vaig. Tot i això, només les faig servir quan són gratuïtes o quan tinc necessitat de circular a 120 per poder arribar el més aviat possible al meu destí.

L'autopista és un lloc perfecte per circular tranquil·lament, sobretot fora de les hores puntes, moment en que els 3 (o 4) carrils queden lliures de circulació. Tot i això, tu i la vostra estúpida raça aneu pel carril del mig.

Per què? Em pots explicar per què nassos circules a 100 per hora pel carril central? No m'ho explico, només em ve al cap que siguis tonto o inútil al volant.

L'autopista té 3 carrils, i tots estem obligats a anar per la dreta. Només anirem pel mig quan avancem al simpàtic camió que va a 80, i només farem servir el 3r carril per avançar a un cotxe que està superant un camió o un vehicle més lent.

Guaita, al mig... serà inútil...!

No sembla complicat, de manera que haig de suposar que el que passa és que ets despistat, curt de gambals o una mica fill de puta. Si et sents identificat en el primer dels casos, quedat a casa mirant la TV, perquè poses en perill la teva vida i la dels que tens al voltant. Si ets del segon grup, sigues civilitzat i ves a l’autoscola, allà et "tornaran" a explicar com es fa per anar per una via ràpida. Si ets dels tercers, espero que el "karma" et faci justícia algun dia.

En qualsevol cas, vull que sàpigues que gràcies a tu, l'autopista es pot convertir en un lloc de merda. Tenim un carril a la dreta sense tràfic, i et tenim a tu pel mig. Jo circulo per la dreta, digues-me legal, i resulta que arribo a l'alçada del teu estúpid cotxe i no et puc avançar per la dreta, sinó que haig de desplaçar-me dos carrils, amb l'afegitó que pel carril de l'esquerra passen cotxes a més velocitat, mentre tu, empotrat al teu seient, amb les mans al volant i cara de babau, mires a l'infinit pensant que circules bé.

Doncs no. I sí, et faig llums perquè t'apartis. La primera ràfega significa "perdona, t'has despistat i vas pel mig, t'apartes?". La segona vegada, veuràs que són dues, les enllumenades, que signifiquen "escolta inútil, no veus que tens el carril de la dreta completament buit?". Finalment, la tercera vegada que t'aviso, senzillament estic insultant als teus sers més estimats. Et quedaràs al mig i jo, esperaré que deixin de passar cotxes pel carril de l'esquerra i després t'avançaré.

Aquest sóc jo. Altres et menjaran el cul del cotxe, et tallaran el pas un cop t'hagin avançat o t'insultaran a través del vidre. En qualsevol dels casos els nervis es deixaran notar, i això sempre comporta un risc que és absurd haver de patir, i menys a la carretera i menys encara per una estupidesa que haguessis pogut evitar.

De manera que et demano, és més, t'exigeixo, per la seguretat de tots plegats, que circulis pel carril dret!!!

I per cert, l'argument de "vaig a 120 per hora, és el màxim al que es pot anar i per tant deixa'm estar", te'l pots ficar on t'hi càpiga. A 70, 90, 120 o 180 la teva obligació és circular per lateral dret, fes-ho i deixa'm avançar amb tranquil·litat.

Apa... apartat.

Hasta Luengo...!

2008-09-07T17:28:00.003+02:00

Querida Beatriz,

El otro día, cuando nos cruzamos en Sabadell, me pediste hacerte una foto conmigo para tenerla de recuerdo. Como no llevabas cámara, te presté la mía y te prometí facilitarte la foto para que te la pudieras enmarcar.
Pues aquí cumplo mi palabra.

Besitos y ya me llamarás cuando quieras...

La meva perdició

2008-09-05T18:18:00.004+02:00

Els petits plaers, són poderosos

L’entrepà de pernil

El pa, la primera de les bases d'aquesta esplèndida combinació de sabors. És ben sabut que no val qualsevol barra de baguette per fer el que és conegut com el millor entrepà del món. El pa, aliment tradicional elaborat amb ingredients tan bàsics i simples com farina, aigua i blat i amb una antiguitat de més de 5000 anys, sorprèn avui dia, per la gran diferència de qualitat segons on ha estat cuinat i sobretot, per qui ha estat elaborat.

Podem escollir qualsevol varietat de pa, però l’indispensable és que sigui cruixent, amb una molla suau i esponjosa, crostó daurat i forma abstracta. Les noves tecnologies han fet del pa un simple aliment que acompanya els àpats diaris amb més pena que glòria. Pa que només és cruixent quan és calent. Pa que és insípid, o fins i tot que arriba a tenir gust a aliment prefabricat. El nostre pa, el del nostre entrepà, serà de qualitat, fet al forn de llenya i, a poder ser, acabat de fer.

Hi ha persones que no hi donen importància, però el ganivet ha de ser de pa. Un ganivet amb serra, que trenqui la crosta del pa sense arribar a esmicolar-lo. Un ganivet amb un tall ben definit que permeti separar a meitat iguals i horitzontals la ració de pa que estem convertint en entrepà.

Un cop tallat, entrarà en escena el tomàquet. L'hortalissa que combina a la perfecció amb el pernil. El vegetal més estimat per aquest entrepà i sense el qual, no es consideraria aquest àpat com el millor del planeta en la seva categoria.

En aquest fantàstic indret en el que vivim i convivim hi ha desenes de tipologies de tomàquet, alguns apunten que fins a 10.000 varietats diferents. És de suposar que aquesta rica varietat hauria de fer-nos dubtar en l'elecció del nostre tomàquet. La millor de les apostes és la del tomàquet de penjar, un tomàquet nascut per sucar.

Sigui quina sigui la tipologia escollida però, no podrà ser un tomàquet qualsevol. Cal que llueixi un esplendorós color vermell. Un vermell viu, un vermell enèrgic, un vermell brillant, en definitiva, un vermell sa.

El tomàquet ha de ser suau al tacte, madur, que el puguem presionar i modifiqui la seva forma fins que deixem d'aplicar-li pressió. Un tomàquet que al ser tallat amb un ganivet, mostri la seva maduresa també en la part interior, on les llavors i la carn d'aquest aliment, mostrin una brillantor i un estat perfecte.

Si el vegetal compleix els requisits esperats pot arribar a ser suficient un únic tomàquet per untar tot l'entrepà que estem elaborant. Per fer-ho, cal ser curós, s'ha de saber repartir equitativament el tomàquet per les dues meitats de l'entrepà. Pot semblar un detall sense sentit per l’aparent senzilla casuística del plat, que pot portar a un individu a pensar que degut a que l'entrepà és menja amb les dues meitat del pa unides, untant una sola meitat és suficient. No és cert. De fet, un cop estiguem mastegant l'entrepà, el nostre exigent paladar valorarà molt positivament trobar tomàquet a cada pas d'aliment per aquesta zona tan sensible al gust, mentre els nostres queixals es dediquen a esmicolar l'aliment en el seu conjunt.

Mentre untem el pa, cal tenir en compte que poden quedar-se pedaços de tomàquet d'una mida superior a l'esperat escampats per una de les llesques. No passa res, no cal extreure-ho, de fet, trobar un tros de tomàquet més gros de l'esperat durant l'àpat, no molestarà ni solaparà el sabor de l'entrepà, sinó que donarà constància de la qualitat del tomàquet que hem emprat, ressaltant-ne en aquell precís espai, el seu bon sabor.

Abans de procedir a ubicar el pernil al damunt del pa, haurem d'amanir el nostre entrepà. Com és d'esperar, qualsevol oli no és digne d'acompanyar la delícia que suposa aquest plat. L'oli ha de ser d'oliva, com és evident. No ha de tenir una acidesa massa elevada i tot i no necessitar un gust especialment fort i contundent, serà apropiat que sigui intens i amb l'aroma típica de l'oli de primera premsada.

Caldrà que estigui ben repartit per tot el pa. Mullar una de les llesques i sucar la segona amb aquesta primera és una pràctica molt habitual i gens desencertada. Nogensmenys, és aconsellable que abans d'ajuntar les dues llesques, es faci un gir de 180 graus al pa que volem sucar. D'aquesta manera els crostons de les dues meitats del pa estaran en cantons oposats, amb el conseqüent bon repartiment de l'oli per gran part de l'entrepà, que quan tornem a colocar a la posició original agrairà enormement estar tan ben repartit.

Abans de servir equitativament l'oli, la sal també passarà a formar part del majestuós plat. Un pessic de sal fina per damunt de l'oli serà suficient per aconseguir el mateix efecte de bon repartiment que amb l'anterior ingredient.

I arriba l'hora del pernil, un bé de la terra i la naturalesa que remunta la seva existència a principis de l’Imperi Romà. Un aliment gustós, carnós, d'una elaboració llarga i costosa que culmina el seu procés després de fins a 3 anys de curació.

No és exigible que tots tinguem a casa un pernil, de manera que podem dirigir-nos a una carnisseria local per adquirir el pernil salat. Al centre especialitzat, cal deixar-nos aconsellar, partint de la base que el lloc és de confiança i que no pretendran vendre'ns un mal pernil.

Volem un pernil de gla. Gustós, amb poca grassa però sense ser-ne reticent del tot. La grassa del pernil de gla és extremadament saborosa, de manera que en una petita proporció donarà al nostre entrepà un punt d'exquisitesa molt agradable.

Cal mesurar curosament de quina manera es talla el pernil. Hem de saber exigir que es talli a mà, amb un ganivet adequat i procurant aconseguir unes làmines bastant fines. Tot i que tallat d’aquesta manera pot donar més feina, cal tenir en compte que és preferible un entrepà amb diverses làmines fines que no pas amb una sola i gruixuda. I no és un capritx; el pa és cruixent i artesà, de manera que les nostres dents incisives agrairan poder mossegar el pa i alhora, quedar-se amb la part del pernil que correspon a cadascuna de les queixalades que hi fem.

La quantitat del pernil per entrepà sol variar molt entre les persones. Tot i les diverses preferències, com a mínim caldrà poder cobrir per partida doble l'extensió de la llesca. Això permetrà que cada racó de l'entrepà contingui una bona quantitat de pernil sense arribar a ser, mai, abusiva. Pel que fa a la col·locació de cadascuna de les làmines ha de ser totalment aleatòria i tot i l’absurditat de la qüestió, han de sobresortir de l’entrepà, fet que farà més apetitós l’entrepà.

Hi ha qui pensa que aquest detall és prescindible, el cert però, és que la primera impressió de l’entrepà l’adquireixes per la vista, de manera que els teus ulls, sentiran una forta atracció per un entrepà de forma irregular del que sobresurt el pernil pels cantons i que aparenta ser extremadament cruixent. A més, quan aquestes sensacions culminin a la boca, el plat aconseguirà provocar un estat d’èxtasi al teu paladar.

Així doncs, un cop el pernil està situat arreu del pa, només faltarà fer encaixar les dues meitats de la barra i trobar-li un plat adequat a la seva mida. Llavors, la mescla del pa cruixent acabat de fer, el pernil tendre i gustós unit a l’acompanyament d’un tomàquet i d’un regust d’oli de qualitat, faran del teu àpat, el millor moment del dia...

No ho dubtis.

Contacontes

2008-09-02T15:25:00.005+02:00

Festa... menor?

En un indret molt llunyà, on el sol sortia cada matí i els anfetamínics no corrien per les venes dels menors de 18 anys, una localitat qualsevol organitzava una trobada anual qualsevol amb la majoria dels seus habitants qualsevols.
Anys més tard, es proposava "Festa major" com el nom a aquesta trobada de persones que intercanviaven històries i aventures, amb el so de les gralles desafinades de fons i l'olor a fems típic de l'indret llunyà de torn.
Gresca, xerinol·la, cap-grossos, gegants, sardanes i menjar per tothom omplia els carrers de les remotes poblacions situades a les entranyes de tot el territori català. Dies que s’aprofitaven per sortir amb tota la colla, per conèixer una mica més al veïnat i on els moments per poder intercanviar cultures sexuals amb les persones que durant l'any t'havies creuat pel carrer, passaven innocentment per davant els teus morros.

Però va arribar un dia (que raro) en que un monstre va arrasar amb tota aquella diversió. Un monstre anomenat "Temps". El Temps ja tenia una dilatada tradició en espatllar moments màgics que encara avui serven la nostra memòria. Aquest conegut monstre és el mateix que va aconseguir que en "Puff" el drac màgic, deixés de ser un animal estupendu per convertir-se en la imaginació d'un nen que s'havia fumat un "puff" de dimensions desmesurades.
El mateix monstre que va demostrar que la caputxeta vermella no era una nena innocent que caminava per bosc, sinó una depravada sexual amant de la zoofilia.
Un monstre, que va transformar l'adormiment de la Blancaneus en un moment idoni perquè 7 nans la violessin sense cap tipus de mirament.
I és que aquest monstre anomenat Temps ha fet de les Festes Majors locals un indret on poder veure menors embriagats fins les celles. Ha aconseguit també que la gent enyori l'olor a fem, ja que la flaire dels vòmits matutins arriba a ser encara més desagradable. Un monstre que no s'ha oblidat de la gent, ja que ha aconseguit que molts dels "lugareños" emigrin de vacances a indrets inhòspits per la compresa por a aquesta tradició sense control i que han estat substituïts per habitants de viles veïnes que passen el cap de setmana laboral al poble del que despotriquen durant l'any.
Sort que al final... els contes sempre acaben bé.

De serie en serie

2008-08-26T22:40:00.005+02:00

Me llamo Earl, nova addicció

Sóc addicte a les series. I tothom ho sap. Entre pit i espatlla tinc Lost, Prison Break, Roma, Heroes, House, CSI, Friends, The 4400, Alias... un fotimer d'hores perdudes davant la caixa tonta, però... "i lo bé que m'ho he passat?".
Doncs bé. ara és el torn de "Me llamo Earl". Al principi un pot pensar que és una série cutre, fins que prestes atenció al guió. Quina gran qualitat d'humor. Cal felicitar tant als americans com als bons traductors espanyols. Xapó.
Us deixo una perla de la série, si no l'heu vist mai no us farà riure, però si sabeu de què va el tema... gaudiu d'aquests 2 minuts d'humor en estat pur.

Clika la imatge per veure el video!

És en V.O amb una traducció en francès, segur que no teniu probelmes, a que no?

Si et costen els idiomes... la cosa va així... (aconsellable veure el video i llegir-ho alhora!)

El meu amic i dolç animal

Per favor, oblida el meu pecat…

Ets un aliment amb una mare

Per on començar?

Com explico el dolor del meu cor,

Com justifico veure't nu?

Totes les teves restes en a les escombraries.

Amèrica crema massa essència

“he de concentrar-me”

Quan guanyi els meus bruts diners

Entendré el so...

“Prepara't. És pesat”

...d'un cranc de mar que xiula i brama

mentre nada dolçament

Els bunyols de cranc que he vist fregir

Les criatures que jo mateix vaig condemnar.

Vull lliurar-me’n i ho vull intentar

ja que aquest cuiner no deixa de plorar

No et dic que has de menjar.

Menja un kebab o peus de porc

Però honra a aquells que es fan cuir

Per favor, respecta la carn.

Jo vull donar les gràcies,

Donar-les a la nació

A tots els que tenen pinces,

Crustacis

i animals amb pinces

Que acabaran al meu estòmac

Mastegats!

Joy?

Això no és ser egoista,

aquesta no és la qüestió,

veure xafat a aquest crustaci depèn del teu martell

l'amanida podria faltar-te... si un cranc…

et pateja el cul!!!

Darnell!! Segueix tu!

No és un crim vendre una tonelada

D’exoesquelets massacrats.

Persones que no ploren al veure'ls bullits

Sembla que no els importa!

Chicki chiki chiki chiki chiki, "pinx "

Chicki chiki chiki chiki chiki, "pinx"

Carinyo jo et vaig intentar evitar

Tu saps que vaig provar altres plats:

Bròcoli, tofu,

Els vaig untar amb mantega

Però no eres tuuuuuu!!!

No et dic que has de menjar

La vida és curta i ha de ser dolça

Però la carn és vida així que almenys…

Per favor: respecta-la!

Digereix-la dolçament,

Per favor, respecta-la

Fins i tot a Creta

Per favor, respecta-la

Sacsejada aèria

2008-08-25T23:05:00.004+02:00

CAIGUT DEL CEL

Increïble, espectacular, sensacional, emotiu, vibrant, fort, segur, necessari, commovedor, trasbalsador, intens, profund, admirable, espaterrant, sorprenent... senzillament, brutal.

Clika la imatge, i animat-hi. Val la pena!!!

Sensacionalisme de primera fila

2008-08-21T21:49:00.002+02:00

NO ET CONEC, NO M'IMPORTES

Em llevo cada dia i la meva gata està de marxa pel carrer... quan baixo a buscar al cotxe, desitjo no trobar-la atropellada, és la meva gata! Millor trobar-ne 10 de xafats a l’asfalt que no pas la meva...
Arribo a la feina, i obro el 9Nou. Espero no llegir que algú de Cardedeu ha mort... seria una tragèdia, és del meu poble, i es fa molt difícil de superar. Si algú de Granollers marxa a l’altre barri penso, buff, sort, no és de Cardedeu.
Quan obro El Periódico de Catalunya, faig un parell d’Ave Maries per no veure que s’ha produït un accident de trànsit al Vallès... si ha de produir... millor que sigui a comarques lleidatanes, que no acostumo a passar-hi, i segur que no en sé res dels afectats.
Entrada la tarda entro a la versió digital d’El País i miro al cel esperant no trobar cap autocar bolcat que dugués catalans a dins. Els accidents de bus són una pena, però si els passatgers són de Logroño, ni suspiro.
Arriba el vespre i llegeixo, com qualsevol català, Le Monde. Llavors és quan demano al ser totpoderós que no hi hagi cap accident d’avió a terres Espanyoles. Si peta un boing a la India me la porta fluixa, però un avió a Espanya... per favor, no, que quedarà menys gent per aconseguir un or als propers JJOO.
La nit entra per la finestra de casa i obro amb preocupació el New York Times, llegeixo que hi ha hagut un atemptat islamista i em relaxo al llegir que no ha estat a Europa, sinó als EEUU, els alemanys són europeus, com jo, per tant, si la de palmar algú, que sigui un yankie...

Així és la vida... si el veí ensopega, tota l’escala l’ajuda. Si 153 persones moren en un accident aeri, apa, noticies, cròniques, entrevistes, especials, enviats, compareixences, dimissions...
I a qui li importa a fora Espanya? A ningú! Entreu a la web del diari Le Monde, New York Times, al Times... els importa un pepino!!! Es clar, els de l’avió no eren ni francesos, ni americans ni anglesos!
I uns diran ara, que fills de... aquests països... doncs no senyors. Cada any moren a la Xina més de 700 persones “gràcies a la pena de mort”, 1200 persones al Congo perden la vida cada dia (sí sí, cada dia) degut a la violència al país i 300.000 nens i nenes d’Etiòpia moren de gana al cap de l’any.
Apareix això a alguna portada de diari “d’aquí”? Se’n fan especials durant dues setmanes seguides? No cal! Si no els coneixem!
Però atenció que hi ha casos més surrealistes. A la mateixa Espanya que parlarà durant 15 dies d’aquest accident, no presta tanta atenció als accidents de tràfic que prenen la vida a 2700 persones l’any, ni als 6300 fumadors passius que moren sense haver decidit ingerir el fum del tabac, ni als 500 pacients que moren degut a una negligència mèdica... però es clar... és aquests 153 han mort de cop. Senyors, seran les úniques 153 víctimes per accident aeri d’aquest 2008.
En els darrers 10 anys, havien perdut la vida en accidents d’aquesta mena, la suma de 42 persones... fent números ràpids veureu que 3milions de criatures d’Etiòpia no han celebrat el seu desè aniversari per no tenir menjar.
Lamentem aquest desastre aeri però celebrem alhora que els mitjans de comunicació espanyols s’hagin de preocupar de cobrir aquests fets, i no de centenars de milers de morts per culpa de la falta de recursos econòmics...

Caminant per... Granada

2008-08-20T22:50:00.004+02:00

ARRENCAR UN NEGOCI

Et lleves un bon dia i dius... va! tiro la casa per la finestra i monto un negoci. Faré un bar... un bar diferent, un bar que sigui recordat per la gent que hi passi, m'hi vull guanyar la vida.
I llavors comença la fase pre-part on el moment més complicat és, sens dubte, decidir un nom al "teu fill". Demanes consell a amics, familiars, coneguts, al google... la gent t'orienta i tu els escoltes.
El fet però és que cap nom et convenç. I comença una altra història, una en la que caus en el beure i on el teu estat físic es torna dia a dia més lamentable. Deixes les dutxes diàries, més tard les setmanals i finalment caus en el món de les drgoues com un simple ciclista.
Mesos després, una que altre xeringa et penja del braç mentre amb els ulls vemells i plorosos penses en quin cony de moment vas decidir procurar de muntar un negoci i llavors, només llavors, te n'adones que no valia la pena, que tot havia de ser molt més senzill.
T'aixeques del terra, camines fins al departament de constitució de societats, pagues els teus impostos i reprens els teus plans. Tens la sensació que estas completament sobri i arriba el moment de la veritat. La funcionaria de torn et mira amb fàstic (no pel teu lamentable estat, ho fan amb tothom) i et pregunta: quin nom vols pel negoci?
Recordes els darrers mesos viscuts i la necessitat d'un nom amb ganxo que encaixi en la societat d'avui. I ho dius sense embuts: Perra Gorda.
Et mira amb mala cara i murmura "te mare", però no li fas cas i surts de l'oficina amb el cap ben alt. Mesos després el negoci engega, ha has aconseguit, tens un bar, i es diu Perra Gorda. Els amics i familiars et vénen a veure, i a l'arribar al local et miren amb cara de circumstància i et pregunten: Felicitats?
Doncs sí, olé tus huevos!

Entrada a la Perra Gorda (Granada, Espanya)

Turisme local

2008-08-16T18:20:00.004+02:00

LA VAL D'ARAN... UN MÓN A PART

Camines per la Vall d'Aran i et dóna la sensació que ets a un món a part o la tranquil·litat és la tònica habitual entre els ciutadans... Les cases són especialment diferents, l'idioma és un altre, i les vaques són marrons.
Sincerament, sinó hagués estat per un entrepà que venia amb pa amb tomàquet "de sèrie", hagués pensat que la Vall d'Aran, aquesta comarca que sucumbeix al poder dictatorial de Catalunya, pretenia la independència del nostre inexistent país. Com he dit però, el pa amb tomàquet va desdibuixar aquests pensaments impurs.

Presa al llac dels Colomers, al fons, l'antic refugi amb el mateix nom

Feta la reflexió, convidar a tothom a visitar els fantàstics paisatges de la comarca Aranesa, això sí, abans truqueu-me, vagi a ser que jo sigui per allà i, naturalment, plogui. Una vegada més, Déu m'ha castigat per no creure en ell, i no aprenc dels errors... segueixo creient en la ciència i les seves teories big-banianes... deu ser cosa de l'edat... qui sap.

Salt d'aigua camí al refugi (a 2 hores vista...!)

Crisi al poder

2008-08-08T16:32:00.009+02:00

LA CULPA DE LA CRISI, LA TÉ LA CRISI

Camines pel món i notes que la gent està crispada. Ningú ha marxat de vacances, els supermercats estan buits i l'Ikea s'ha convertit en un indret terroríficament solitari. La culpable, la crisi.

Espanya sencera està patint una apretada de cinturó que fa pujar les bosses testiculars fins el cervell. Alguns no ho noten perquè ja solen tenir el cap allà o l'allà al cap. El cert però, és que els que ens queda una mica de massa cerebral, som conscients que no som els mateixos que fa uns mesos.

La culpa, evident, de la crisi. Tot cristo en va ple... "no puc anar a Austràlia per culpa de la crisi", "no em puc comprar un Bmw perquè estem en crisi", "no puc tirar de la cadena del wàter per culpa de la crisi"... i així tots els comentaris que us pogueu imaginar.

De fet, actualment s'atribueix qualsevol desastre a la crisi econòmica: "Aquest any fa més calor que mai, deu ser cosa de la crisi", "El meu gat perd molt de pel... segur que és cosa de la crisi", "Belén Esteban està encara més lletja que ahir... com sempre".

Jo, esperant la crisi

El fet és que no tot és negtiu en aquesta crisi, jo no paro de trobar-hi coses positives. M'explico: Des que ha començat aquesta "desacceleració econòmica" he notat que he rebaixat un parell de quilets, és poc, però coi, a cadascú li afecta diferent. Seguint en la línia positivista, la crisi ha aconseguit fer valer algunes màximes com "n'hi per llogar-hi cadires", fet que s'ha començat a produïr a terres catalanes. També s'ha complert la de "com més amunt pujes, més gran és la caiguda", si no l'enteneu del tot, pregunteu el beneficis del 2006 a una immobiliaria i pregunteu-li els d'aquest any.

Seguim fent un recorregut per lo sana que és aquesta crisi... En principi la pèrdua de qualitat de vida ha afectat a tota la península, amb la qual cosa em enfortit el turisme local. Els guiris segueixen venint (no pateixen crisi) i nosaltres acabem fent turisme a Sabadell, Santa Coloma i Rodonyà per no poder pagar un viatge a Perpinyà. Sensacional, el turisme a Catalunya (i a nivell espanyol també), segur que marcarà uns bons registres aquest 2008.

Però seguim que encara n'hi ha més!!! La crisi aconseguirà augmentar els llocs de treball. M'explico: McDonalds oferterà 4000 llocs de treball al Regne Unit per la demanda de la pròpia població. A casa nostra és evident que aquesta situació també es donarà. Els que menjàven a restaurants més carets, hauran de retallar el pressupost i els que ho feiem a restaurants de "bueno, el cambrer era simpàtic i la vedella del 67" acabarem dinant romànticament per St.Jordi a un Burger. Aixó provocarà que el Fast Food s'apoderi del gremi de l'hosteleria i l'atur acabi per sempre més (amb sous de 3 euros l'hora, però sense atur).

Així que ja ho veieu, hem de deixar de culpar a la crisi de tots els mals i començar a pensar que potser també es compleix aquella altra dita que explica que "tot allò que passa, és per alguna cosa"... qui sap, si és cert que "després de la tempesta ve la calma", quan acabi tot el marrón de la crisi, potser ens deixaran viure en pau.

O no...

Mesures necessàries

2008-08-05T19:25:00.005+02:00

GUIA PER MILLORAR LA TEVA RELACIÓ DE PARELLA

Aquí teniu la primera entrega d'aquesta col·lecció inèdita de fascicles gratuït que us ajudaran a millorar les vostres relacions més estretes amb l'objectiu de fer-les més estables, sanes i augmentant els vincles i el compromís per ambdues parts (sin trampa ni cartón)

Abans de començar a arreglar qualsevol relació és totalment imprescindible tenir clar que en les darreres setmanes, mesos o fins i tot anys, l'afecte entre els dos a anat perdent interès, passió... És a dir, que aquell enamorament inicial a deixat pas a la convivència monòtoma i sense nous alicients que despertin la flama del "es que com ell/a, no n'hi ha cap".

Quan es percep aquesta sensació es molt recomanable, en primera instància "donar-se espai". Sovint es pensa que això implica directament desplaçar-se a un Ikea o enviar al teu acompanyant de viatge la Lluna, però en aquest cas, només ens limitarem a no pressionar a la nostra "mitja taronja" per intentar aconseguir que l'absència d'afecte provoqui un immediat reconeixement d'allò que se suposa que hem de significar per l'altra meitat de la relació.
Aquest és el primer pas, però no ha de ser l'últim. Sincerament sóc molt conscient que aquesta primera mesura no sol causar el més mínim efecte, amb la qual cosa us convido a dur a terme elconegut "cop de puny a la taula".
Amb aquest mètode pretenem assegurar la nostra relació i enfortir, com dèiem al principi, els vincles que ens han unit i que haurien de seguir fent força per mantenir-nos plegats.
Pot semblar agosarat i arriscat, però cal fer-ho. Serà absolutament necessari que la part que està intentar millorar la relació (TU), provi de fer nous amics/gues. de ben segur que si busqueu bé, sabreu on trobar-ne, fins i tot al poblet més petit, trobés amb qui produir "gelos" a la teva parella.
Un cop establerts els nous vincles, cal deixar clar que estem disposats al sacrifici de la relació actual si no veiem una millora substancial en l'evolució del present "matrimoni". Per fer-ho, només cal proposar quelcom semblant a un "sopar amb espelmes" a la que podria ser la nova parella. No cal que sigui un sopar, però si que és essencial que sigui un lloc on hi transisti gent. On qualsevol pugui assebentar-se que estem sopant o fent el que sigui amb algú que no és la nostra parella, però que en canvi, podria passar a ser-ho en qualsevol moment.
A partir de l'intant d'aquesta primera trobada, serà qüestió de temps que es rodueixi l'efecte "carinyu, et puc donar el mateix que l'altre/a, jo et puc fer igual de feliç, t'ho prometo".
Llavors és quan no t'has de conformar amb mantenir el mateix ritme que temps enrere, ara és el moment on pots exigir una mica més, has de pensar que és el moment en el que estàs construint les noves bases. Unes bases que han de fortificar la teva "primera segona relació."
Funciona. I si no funciona, és que la vostra actual parella, no us té considerats com us mereixeu. Us ho prometo

Aquestes paraules no són en va! Personalment m'ha funcionat... No només he mantingut l'actual parella, Vodafone, sinó que quan li ha semblat que marxava a Orange, m'ha regalat un "movilón" i em farà un 30% de descompte en les propoeres 6 factures... i d'aquí 18 mesos (un cop acabi la permanència obligatòria) caldrà tornar a "reactivar" aquesta relació...

Caminant per Portugal

2008-08-03T10:51:00.006+02:00

OJU NO CAIGUIS!

Camino per Portugal... concretament pel terme municipal Cascais, una petita ciutat situada a 40 minuts de Lisbon, a 10 d'Estoril i a 800 de Barcelona. Em dirigeixo al punt més important d'aquesta vila, anomenat "Boca do inferno", un precipici preciós que recomano a tothom que el visiti, però especialment a Federico Losantos i De Juana Chaos... a veure si cauen.
Bé, el fet és que un cop allà em van sorprendre dues coses. La primera no la recordo, però la segona, va ser aquesta senyal que us adjunto a continuació...

Explícita com cap altre,vaig suposar que era arriscat escriure Warning, per por a que turistes espanyols no entenguéssin la paraula. Era arriscat escriure-la en portugués, per por a que anglesos i francesos no ho captéssin i van acabar optant per a via gràfica... que grans són els lusos.
Dit això, no em puc acomiadar sense adjuntar-vos també, una imatge de l'indret en qüestió, just on estava situada la senyal. En primer lloc teniu el precipici, just on desemboca la Boca do Inferno, i on a dalt a la dreta torbareu la senyal quan viatgeu a Portugal.
En segon lloc, La Boca en la seva plenitud, vista des de l'altre cantó, com veureu, hi ha un forat com si Ronaldo hagués atravessat el penya-segat destruint pedres, doncs aquesta és la boca de l'infern. Pel nom podria semblar que la boca hauria de ser del bo de Ronaldinho, però no... tot i que fa la mateixa por.

Clikeu a les imatges per ampliar-les com Déu mana...

Camí als JJOO

2008-07-31T20:12:00.005+02:00

LES 10 PREGUNTES MÉS COTITZADES A UNA RODA DE PREMSA DELS PROPERS JOCS OLÍMICS DE PEKIN

1. Creu que té alguna cosa a veure que avui sigui campiona olímica de natació amb que la tiréssin al riu quan va néixer?

2. Per ser el més ràpid als 100 metres, entrena davant els antidisturbis desplaçats al Tíbet?

3. Per competir a l'èlit xinesa, cal saber fer-se les vambes un mateix?

4. Perdoni... si es troba un cas de dopping, té dret al contraanàlisi o directament va a la guillotina?

5. El Dalai Lama està convidat a la final d'alguna competició?

6. Els xinesos sou experts en arts marcials per afició o per necessitat?

7. Si un esportista xinès guanya una medalla... és seva o és del govern?

8. Puc preguntar el que vulgui o prefereix donar-m'ho en un guió?
I si és el primer... li importaria baixar l'arma?

9. Com es diu "drets humans" en xinès...? O no existeix una traducció?

10. Com han aconseguit el permís per l'organització d'aquests JJOO...? Que han enganyat el COI com a xinos?

Minimalisme

2008-07-29T17:40:00.005+02:00

CAMINANT PER FRANKFURT

Màximes de grans arquitectes arriben als llocs més inòspids, però... quanta raó hi ha en el missatge de Mies Van de Rohe, "menys és més"...

Cadascú que ho interpreti com cregui, per això existeixen aquestes reflexions.

Solucions Fonoll

2008-07-28T23:45:00.003+02:00

SUÏCIDAR-SE ÉS FÀCIL, SI SAPS COM

10 maneres pràctiques de cometre suïcidi i morir en l'intent. Guia pràctica pel suïcida artesà sense bombes ni atemptats kamikazes dels que poder formar part.

1. Ves als Jocs Olimpics de Pekin i fes-te passar per un Xinès antisistema

2. Assisteix al ple municipal del teu poble, i escolta'l

3. Fes-te ciclista professional

4. Pose't de quatre potes a les 12 de la nit davant un restaurant xino i digues "miaaaaau"

5. Salta des d'un avió amb paracaigudes, però no el facis servir

6. Llençat a una piscina abraçat a un menhir, un dòlmen o a la teva sogra

7. Monta un moble d'Ikea sense fer ús de les instruccions

8. Aficionat a jugar al Lorien Trust

9. Prova de celebrar la setmana temàtica d'Etiòpia a casa teva

10. Camina per Àfrica am dues banyes de marfil enganxades al cap

Plovent sobre mullat

2008-07-28T19:42:00.001+02:00

BANY DE MASSES

Dos quarts de tres de la tarda d’un dia qualsevol del mes de juny. El sol empastifa els carrers de Cardedeu mentre un grup d’amics de núvols es planteja la possibilitat de fer “parada i fonda” al nostre estimat i gens massificat poble.

Instants més tard una gota salta del cel cap al terra per provar el sabor de l’asfalt de l’Avinguda que travessa Cardedeu. Sembla que li agrada i anima als seus companys i amics a fer un tast pels principals carrers de la vila.

En qüestió de minuts l’aigua es transforma en pedra mentre les gotes es diuen entre elles “ja que ho fem, fem-ho bé”. L’impacte de la pedra contra l’asfalt fa explotar el granís per convertir-lo en un ou kinder d’aigua, transformant d’aquesta manera, els carrers en rius i les avingudes en platjes.

El drenatge i el clavagueram del poble són fantàstics i absorbeixen l’aiguat, fins que és clar, deixa de fer-ho. Llavors, els cotxes comencen a navegar pels carrers com si en qualsevol moment, hagueren de treure pals de fusta per les finestres per posar-se a remar.

En un atac de bogeria decideixo sortir a l’aventura. Aquell dia ha de ser memorable i quedar-se a cobert no és apropiat per la cita. Agafo un paraigua, més aviat petit (cul i panxa sobresurten), i em llanço a l’aventura: l’objectiu, menjar.

Surto des del semàfor principal del i em dirigeixo a Il Capriccio Italiano. A mig camí veig la crua realitat de la tempesta infernal; un ratolí (de tres pams) ha hagut de fugir del clavegueram i s’ha hagut d’allotjar a la vorera, on agonitza per la seva vida. Jo, respectuós amb la fauna local, li donc ànims i fins i tot el salto sense trepitjar-lo.

Arribo al carrer Montseny, transformat en la carretera de les aigües, i veig que m’és impossible passar sense un equip de submarinisme, de manera que donc la volta pel carrer de sobre i després de saltar 3 fustes, una canonada i enfonsar un peu en un bassal arribo al meu destí.

Els treballadors del local tenen els ulls humits i responen a les preguntes amb un “Mamma mia! Questo è il mio amato Venezia!!!”.

Recullo el meu encàrrec i obro la comporta del submari per accedir al carrer. Un vaixell de bombers ha començat a jugar amb l’aigua, però no sembla que facin gaire res.

Tot apunta que arribaré al meu destí més sec de l’esperat a priori i és que la meva formidable agilitat m’ha protegit de tots els paranys. Però quan tot semblava bufar i fer ampolles, un Audi passa massa veloç i una onada d’aigua em cobreix tot el cos mentre 5 insults broten dels meus llavis humits.

Moc el cap de dreta a esquerra espolsant-me com un animal i llavors torno a veure al ratolí de 25cm. Segueix agonitzant tot i que ha aconseguit donar la volta sobre si mateix. El torno a saltar i arribo a la meta...

Llavors, com no podia ser d’una altra manera, surt el sol. Ara, espero felicitacions, i és que fins que un servidor no sortís del seu amagatall, hagués plogut eternament i sense parar, Cardedeu seria ara carn dels informatius d’Antena3...

De res!

Columna publicada a El Nas de Cardedeu del mes de juliol

Bon apetit

2008-07-27T10:28:00.003+02:00

ALEJANDO SANZ ES MENJA EL MÓN

Semblava que el cantant espanyol no podia fer res més per seguir arrassant per allà on passava. Semblava que Sanz ja ho tenia tot fet en aquesta vida... però no. Ara, l'artista més internacional del panorma ibèric ha decidit començar a menjar-se aquelles persones que el critiquen.

Sanz, havent dinat. Darrera, el tigre de Peugeot fuig de l'estòmac de l'artista madrileny

Segons ha pogut saber aquest blog, algunes coses estan canviant en el panorama diari d'Alejandro Sanz. El que fins ara era un Canta-autor únic al planeta, hauria demanat que a partir d'aquest mes de juliol se'l conegui com el Menjautó per excelència, i és que els quilos de més que porta a sobre no es guanyen únicament deixant de fer excercici.
Si bé el món sencer és conscient d'aquest augment de pes, el propi artista ha declarat davant la premsa que ell fa la mateixa dieta de sempre. Després de les declaracions, s'ha menjat 3 periodistes i un càmera.
La pròxima víctima podria ser la seva amiga Shakira. La notícia ha agafat força després que el propi Alejandro Sanz declarés que molts amics seus l'havien advertit que la cantant colombiana està relament bona, unes declaracions que haurien fet babejar de valent.
Finalment cal remarcar que aquest augment de pes és del tot incomprensible, ja que l'artista està en mans d'un dels millors dietistes de món, Paco Palomo, un especialista que s'ha fet càrrec del manteniment físic de personatges com Ronaldo, Ronaldinho i fins i tot D.A.Maradona...

Poder

2008-07-10T20:49:00.002+02:00

JOAN LAPORTA "NO NOS MOVERAN!"

El president del Barça es queda a governar el club tot i les moltes peticions de dimissió. Aferrat a una columna del Camp Nou, l'advocat es queda i provoca la dimissió de 8 directius que marxen sota el lema "que lástima pero adiós"

Semblava que Jan Laporta hauria de tocar el dos després de la conflictiva moció. En comptes d'aixó, el president blaugrana, ha decidit untar-se les soles de les sabates amb superglue per evitar haver de dimitir. De fet, les últimes informacions oficials apunten que Sandro Rossell ha hagut de portar queviures a l'ex-elefant blau per evitar la seva desnutrició, ja que un cop fixat a terra, tot cristo ha passat d'ell i de no ser per Sandro, Laporta ja hagués mort de gana.
El que s'estava fotent com un bacò s'ha quedat sol com un mussol i ara, només un cop de sort evitarà que aquest transalàntic anomenat Barça no s'enfonsi en aquesta marea a la que s'ha sotmès gràcies al soci Oriol Giralt.
Segons s'ha pogut saber, Oriol Giralt hauria passat unes nits de celebració a un conegut hotel de Barcelona amb Ronaldinho Gaúcho, amb qui s'hauria enrotllat durant varies dilatades hores. Segons un testimoni i unes trucades enregistrades ilegalment, aquesta moció no és altra cosa que una tàctica del l'internacional brasiler per desviar l'atenció del seu pèssim estat de forma, fet que l'hauria portat a contractar a Giralt per organitzar tot aquest pollastre. Giralt, per la seva banda, només hauria demanat a canvi, una nit de sexe dur quan hagués aconseguit dividi el barcelonisme, una fantasia que ara, s'hauria fet realitat.
Johan Cruyff, per la seva banda, s'ha mostrat contrari a la moció, favorable a unes eleccions, dubtós del fitxatge de Pep Guardiola, crític amb la dimissió del 8 directius i totalment contrari a les idees adverses que s'oposen a la no continuitat de Laporta, aquestes darreres declaracions, efectuades durant una mariscada a Calella, han causat dubtes seriosos en l'actual president del Barça, que ja no sap si l'ex 14 del Barça està a favor o en contra d'aquesta directiva.
Ara, cal esperar unes hores, per comprovar en quin estat es queda aquest Barça. A priori, s'ensuma una destrucció de la massa social que pot arribar a provocar que a partir de la propera temporada l'equip referència de Barcelona passi a ser l'Espanyol, que com qui no vol la cosa, ja hauria proposat al Barça canviar d'estadis alegant que el club creat per Hans Gamper ha perdut la suma de 80000 socis per culpa els darrers comicis de vot de censura, fet que provoca que per primer cop a la història, la massa social perica sigui superior a la culé. Tot plegat un embolic de tres parells de collons que no es començarà a resoldre fins l'última setmana d'agost, moment en que es tornarà a jugar a futbol, que és el que la gent està esperant en realitat.

Oju!!!

2008-07-09T21:27:00.002+02:00

Entra per la vista...

Aprofito l'actual Crispació Racional Insensata Socialment Inútil (CRISI) en les butxaques de molts catalans per posar una preguna damunt la taula...
Per què és tan car comprar-se unes lents de contacte??? Veig anuncis on s'oferten lents de contacte des d'un euro al dia!!! Us sembla econòmic? A mi no!!!
Per aquells que feu servir lents de contacte, us recomano visitar lenscatcher, on susujuru, us podeu estalivar més del 50% de l'import d'aquest bé tan preuat.
Només cal agafar la capsa de lents que estigueu usant, mirar la marca, les dioptries i introduir-ho al formulari.... realment útil.
Cada dia penso que em roben per totes bandes, de manera que quan trobes espais en els que tens un bon servei, bé de gust comentar-ho amb el món sencer... però com que no tinc aquest poder (per ara), us passo la info a vosaltres per tal que l'escampeu... (si voleu!!!)
I si qui em llegeix és un oculista que em digui, per favor, a que es deuen aquests preus desorbitats que hi ha a les òptiques catalanes!!!!

Apa. Dicho lo dicho, marxo a la dutxa (amb les lents posades!)

Marc.

Decàleg de l'estalvi d'aigua

2008-04-29T18:40:00.004+02:00

Com estalviar aigua. Punt 2.

El cubell de la fregona.

Tot i conèixer de bona tinta la incorrecció que suposa esmentar el mot "fregona", l'utilitzaré en aquet espai, així com altres sinònims invàlids segons l'enciclòpedia catalana com ara "motxo" o "pal amb una una baieta amb pèls".
Com a contribuents a l'estalvi d'aigua que volem esdevenir, hem de procurar no desperdiciar litres i litres d'aigua cada cop que freguem el terra. És per això que a partir d'ara, quan calgui fregar el terra, caldrà tenir en compte les següents consideracions.
Hem d'omplir el cubell d'aigua fins dalt de tot (hem d'estalviar, però no cal ser guarros). Un cop ple caldrà posar-hi sabó abans de començar a fregar.
Cal fer un bon ús de la fregona, mullar-la just el necessari per treure les taques del terra. Això significa que no cal inundar el terra cada cop que volem passar el motxo.
No si val a canviar l'aigua durant el mateix dia, de manera que s'aprofitarà el cubell ple per netejar tota la casa, fent-ne un ús gradual, tenim aigua de sobres...

Un cop tinguem el pis fregat, és pràcticament de jutjat de guàrdia tirar l'aigua al wàter o al carrer, cal aprofitar-la. La opció més recomanable és la de regar les plantes de casa, feu-ho.

No heu d'oblidar que sota la planta hi ha d'haver un platet perquè no gotegi i no hagueu de tornar a passar la fregona, a més, l'aigua que cau al platet és aigua filtrada per la terra, pura, sana i depurada, aprofiteu-la per alimentar al vostre animal de companyia.

Mascota i cubell de la fregona, dos conceptes compatibles

D'aquesta manera hem aconseguit estalviar més de 50 litres d'aigua, ja que només hem gastat un cubell de la fregona per netejar tot el pis (o casa), regar les plantes i alimentar hídricament al gos o al gat, podem estar profundament satisfets.

Demà intentarem demostrar que no és necessari dutxar-se per estalviar aigua, i que un bany relaxant pot ser més econòmic que no pas una dutxa ràpida.

Us espero.

Marc, compromès amb la causa.

Decàleg d'estalvi d'aigua

2008-04-28T22:16:00.003+02:00

Vull estalviar aigua, com ho faig?

Aquesta és la rpegunta bàsica que es fa la humanitat avui en dia. I Rajoy també.
Així doncs, em disposo a fer un decàleg de "com" aconseguir aprofitar al màxim l'aigua. Per altra banda, espero les vostres aportacions i comentaris per tal de poder traslladar el decàleg final al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. (Després demanem subvencions i tal).
He decidit fer-ho en fascicles. D'aquesta manera aconseguim absorbir (mai millor dit), tota la informació i la podem aplicar al dia a dia.
Comencem doncs per la primera de les 10 normes bàsiques per l'estalvi d'aigua:

estalviem-lo-la-li-us-nos

1. La cisterna del wàter.

No pot ser que desperdiciem la quantitat de litres que gastem al dia. Un pipi, tirar de la cadena. Un paperet, tirar de la cadena. Això s'ha acabat.
A partir d'ara cal amortitzar l'aigua. En primer lloc reduirem el buidat de la cisterna. Només cal aconseguir una totxana (facilment robable de qualsevol obra que s'hagi vist afectada per la desacceleració econòmica mundial) i ubicar-la dins la cisterna.
D'aquesta manera reduim un 15% el consum d'aigua en aquest sentit. Però no només això. Cal aprofitar per ficar-hi els coberts que tinguem bruts. Cada 2 cisternes que buidem, el contingut quedarà net i el podrem substituir per uns altres coberts usats o altres elements subjectes de ser netejats a la cisterna, com ara roba, figures decoratives de la llar o petites mascotes.
Si teniu peixos, és obvi que han de viure a la cisterna del wàter, els experts diuen que s'hi reprodueix molt fidelment el seu hàbitat natural, la peixera.
A més, cal deixar la tapa de la cisterna oberta. D'aquesta manera, a l'hora de rentar-nos les dents, amb l'ajuda d'un got, podem usar l'aigua del dipòsit per glopejar aigua i evitar d'aquesta manera desperdiciar tota l'aigua que surt per l'aixeta.

Així doncs, lliçò 1, cisterna, apresa. Apliquem-la, i demà seguim parlant de la fase 2, "el cubell de l'aigua de fregar el terra."

Fins demà!

Marc, capbussant-me en el món de l'estalvi.

En Antena

2008-04-13T18:55:00.004+02:00

"Pa chulo chulo, mi pirulo"

A vegades veig gent que té un mòbil espectacular, o d'altres que tenen unes bambes que semblen d'astronauta. El que no es veu tant sovint, és un cotxe amb una antena per captar la ràdio de Camboia.
Aquest Terrano circulava durant aquesta setmana per la C17 direcció Barelona i segons les meves apreciacions (adormit i empanat, tot s'ha de dir) diria que a l'interior del cotxe es podien sintonitzar ràdios asiàtiques.

Observeu el sostre del Terrano... llueix una antena de grans dimensions

Aquesta apreciació la vaig fer al contemplar l'antena que gaudia el cotxe, que em va recordar la gran peli "Twister", molts la recordareu, la gran pel·lícula de les boles blanques que pujaven pels tornados com si d'un sorteig de la 6/49 es tractés.

Aquí l'antena es veu millor... "buscant el tornado"

Bé, doncs si algú sap quina altra cosa podia estar fent aquest cotxe prop de casa meva, que m'ho digui, estic preocupat... no plou, però em temo un tornado qualsevol dia d'aquests.

Marc, mirant per la finestra si bufa vent de Ponent...

Gato al agua

2008-04-13T18:43:00.004+02:00

Las Caras de Bélmez no són res al costat de "les cares de mixus"

Aquest cap de setmana han estat vistes les cares d'un gat dins un cubell d'aigua bruta. Els avistaments s'han vist a la comarca del Vallès Oriental i les primeres investigacions semblen indicar que els gats mostrarien la seva hidrofòbia deixant-se veure per llocs on l'aigua bruta n'és la protagonista.
Altres punts de vista apunten que aquestes cares podrien ser les causes dels darrers mals resultats del Barça, tot i que aquesta versió només la defensen Rijkaard i Laporta.

Un gat dins l'aigua crida "nooo, aigua nooo"

Ho deixo aquí, qui s'ho cregui bé, i qui no, que ho investigui.

Recipient on els gats mostren al seva discomformitat sobre l'existència de l'aigua

Marc, sospitant que els gats saben dir quelcom més que "miau"

Gatitis aguda

2008-04-03T13:54:00.004+02:00

Andreu Buenafuente emula, copia i imita a Marc Fonoll

Una suposada falta de originalitat i idees, ha portat al còmic de Reus a començar a recilcar les entrades de "blog" del de Cardedeu i reaprofitar-les per el seu espai.

Andreu Buenafuente comença a acusar la falta de temps que suposa tenir un programa diari a la tele i haver-se de llevar abans de la 13 per tal que no se li refredi el dinar que bonament li prepara la senyora Moreno, més coneguda com a "mama" pel còmic català. (informació extreta del CD inclòs en el seu darrer llibre de monòlegs).

Aquest fet hauria provocat que Buenafuente hagi començat a consultar blogs aliens a la seva persona per tal de tenir idees per omplir el seu espai personal a internet. El que sembla que desconeixia fins ara, és que el bo de Marc Fonoll consulta "de tant en tant" (no més de 2 cops al dia) el blog personal del deixeble de Mikimoto.

L'acusat en qüestió pillat després de menjar un iogurt caducat

Segons fons oficials (el propi Fonoll), el de Cardedeu hauria publicat una noticia el seu blog sobre la capacitat del seu gat (la srta.Grissom) de beure aigua d'una aixeta. Ara, el Reusí (reusí? reusià? reusenc? reusenenc?...) bé, el de Reus, hauria consultat la entrada, feta el passat 2007 per tal d'inspirar-se i imitar al Periodista Fonoll.
Marc Fonoll ha anunciat que no interposarà cap denúnica, però creu que no estaria de més pagar el cànon digital sobre aquest assumpte, ja que el fet que Andreu Buenafuente se'n vagi "de rositas", fa de mal fer.
Per altra banda, les imatges aportades per Andreu Buenafuente sobre la seva entrada i el gat que beu de l'aixeta, no serien tan bones com les de Fonoll, tot i que tractant-se d'una còpia, tampoc és d'extranyar.

Seguirem informant.

La comissió gestora del blog Fonollista.

Jo.

Voyage

2008-04-02T10:37:00.002+02:00

(columna publicada a El Nas de Cardedeu - Abril 08')

Portugal, guia del viatger afortunat

Cardedeuenques i cardedeuencs, després de demostrar que promociono la paritat lingüística, procedeixo a advertir-vos que Fonoll (un servidor), ha viatjat a Portugal per conèixer Lisboa, Porto, Estoril, Cascias i Sintra. Això significa que tot allò que pot passar a una persona coneixent el magnífic país on va néixer el bo de Luís Figo, ja m'ha passat a mi. Així que per un viatge plàcid, eviteu cometre els meus errors:

Si llogueu un cotxe, eviteu voler tornar-lo en una oficina diferent a la de recollida, us voldran cobrar 40 euros més i haureu de viatjar amb tren.

Si aneu amb tren, tingueu en compte que els bitllets valen el mateix que si us cobren 40 euros més pel lloguer de cotxe, i viatgereu més lents.

Si us moveu de Porto a Lisboa amb tren, baixeu a l'última estació de Lisboa, si ho feu a la primera, estareu a 30 minuts en bus del centre de la capital lusa.

Si reserveu un hotel a Estoril, assegureu-vos que no està enfilat a una muntanya, pujar i baixar cada dia a buscar el tren arriba a cansar.

Porteu paraigües. Si el porteu potser no plogui, però si el deixeu a casa, plorà sovint.

No sigueu "tacanyos" i compreu dos paraigües, valen 5 euros, i el dia següent la botiga està tancada.

Si viatgeu al "Palacio de Pena", no us desvieu del mapa. Del contrari, acabareu preguntant a uns treballadors del parc com "cony" sortir del laberint.

Els treballadors del parc del Palacio de Pena no saben com se surt del bosc, tingueu-ho en compte.

Si us perdeu pel bosc del Palau, plourà. Plourà molt.

Quan torneu a Cascais, recordeu agafar el paraigües i no deixar-lo al bus. Si el deixeu recordeu: correu darrera el bus fins que arribi a l'estació central de la ciutat, allà us el tornaran.

Recordeu, sempre que arribeu a l'estació de tren o bus, el vostre transport acaba de marxar i heu d'esperar al següent.

Per viatjar de Lisboa a Estoril, no val el bitllet "siete colinas". Si el fas servir, et fan fora del tren. I no, el suborn no funciona.

En el viatge amb tren de Lisboa a Porto el tren es pot avariar per la pèrdua d'energia i tenir retards de 30 minuts. Porta Sudokus, poden ser útils.

A Porto fa bon temps, no siguis tan beneit de carregar la jaqueta i el paraigües tot el dia.

Si decideixes fer nit a Ovar, recorda preguntar pel poble amb accent portuguès. Sona així com "Ofare", si et limites a pronunciar Ovar, et conduiran al Bar més proper.

Recorda que Ovar està a 30 minuts amb tren de Porto, amb la qual cosa, com arribaràs quan el tren marxa, tardes una hora en fer cada trajecte.

Si t’allotges a Ovar el dia abans de volar, recorda que el teu avió surt tan d'hora que no tens temps d'anar amb tren. Hauràs de llogar un cotxe a l'oficina on 3 dies abans els has dit de tot.

Si llogues un cotxe, et perdràs i acabaràs pagant peatges en contra la direcció a la que vols anar. Porta un mapa.

Quan arribis a l'aeroport, hauràs mirat malament l'hora, i tocarà esperar mitja hora de més.

Recorda, la mala sort s'allarga fins l'arribada a casa, el bus que et porta de l'aeroport de Girona al centre de la ciutat, passa 5 minuts abans que arribi el teu vol, i caldrà que esperis 55 minuts a que arribi el següent.

Ei, però Portugal és súper maco. Susujuru.

Marc.

Krd10

2008-03-26T10:54:00.003+01:00

Un futur... millor?

L’altre dia vaig trucar a un 806. Em va atendre una tarotista fenomenal, simpatiquíssima i molt maca (m’ho va jurar), però com que no tenia res per preguntar vaig proposar-li que tirés les cartes a Cardedeu, el nostre poble. Aquí teniu la seva resposta.

1- Cardedeu incorporarà la zona grisa. Després de comprovar que la blava és cara, la blanca gratuïta, la groga provisional, la verda de Barcelona i la vermella no la respecta ningú, es crearà la zona grisa. Un espai que permetrà aparcar damunt les voreres, als passos de vianants i davant els guals, a canvi només caldrà ser

2- L’Ajuntament posarà en marxa la iniciativa “no ens dutxem, per un poble amb més aigua”. La mala olor arribarà a tots els racons del poble i finalment, decidirà empadronar-se a Cardedeu, i no només això, sinó que votarà al Partit Popular, per la relació evident.

3- Cardedeu declararà la guerra a Granollers i lluitarem per ser capital de comarca. Els xics de Granollers ens donaran tal “rapapolvo”, que declararem la independència de Cardedeu, Kosovo ens recolzarà i la Unió Europea ens donarà ajuda econòmica per ser un Estat emergent.

4- TVCardedeu deixarà de ser la televisió més antiga del país per passar a ser la “única” tele del país. A més s’eliminarà la TDT del panorama actual. A més, TeleCardedeu crearà una sèrie pròpia tipo “House”, protagonitzada pel Doctor Serracàn i el senyor Sibeques (no sé si es diu així...). U d'ells s'enrollarà amb una metgessa, però això ja són figues d'u altre paner...

5- Montserrat Cots durà a terme un cop d’Estat i posarà a Masferrer a la presó per haver recolzat el Pla de Mobilitat 07. Un cop autoproclamada reina de Cardedeu (serem sobrians), els carrers tornaran a canviar de direcció, i ho seguiran fent durant la resta de l’eternitat.

6- La factoria del Nas de Cardedeu i l’Ull a l’ull, treurà el Boca a boca, un suplement que permetrà als Cardedeuencs posar els seus anuncis de contactes de manera totalment gratuïta a canvi de provocar notícies al nostre poble.

7- La CUP aconseguirà legalitzar la marihuana, tot i que després de dures negociacions, s’haurà de limitar-ne el consum a l’hivern, ja que la set que provoca el porro faria augmentar al consum d’aigua, i cal estalviar.

8- Cardedeu activarà el pla de discoteques locals 2012, i construirà un espai lúdico-festiu a l’àmbit de Sant Hilari. L’encarregat de la gestió de les 24 discoteques serà, com és natural, en Manel Simón. El nom proposat per l’espai serà “Complex Cardedeuenc i Nacionalista”, que es coneixera com a CoCaiNa.

Camí a la disco

9- A part dels contenidors de brossa orgànica, paper, vidre i plàstic, se’n crearan de nous per les peles / cáscares dels ous, un per les ungles dels peus i un altre pels cabells caiguts. A més, es bonificarà a aquells que ho portin en bossetes biodegradables fins la deixalleria.

Marc.

El retorn

2008-03-22T17:52:00.004+01:00

Una setmana out, ara torno!!!

Bé, en primer lloc cal que em disculpi als centenars de milers de persones que em llgeixen fidelment cada dia. He estat absent durant una setmana, cert, però ara torno, i amb energies renovades.
En primer lloc, us presento l'arc de Sant Martí que hi ha hagut fa 10 minuts a La Garriga.
Mai n'havia vist un de tan ben fet, a més, a la foto que he fet no es veu, però tenia el principi i el final dins el poble. Sensacional.
Bé, disfruteu-lo, la imatge no està trucada!

Fotos by Fonoll mobile

Bé, a part d'aixó, he fet un viatge a Portugal, us en faré 5 cèntims, però ara vaig de cul i no us podria dedicar el temps que mereixeu, per tant, quan tingui uns minuts més, us ho explicaré com es degut.
Fins llavors, feu bondat.

Marc, retornat.

Comunicat oficial

2008-03-09T23:25:00.003+01:00

Uns contactes al sí del Partit Popular, m'han fet arribar una nota de premsa que respon els recents resultats electorals i que modificaran, sens dubte, la manera de "pensar" del grup de dretes, diu així:

GARANTIZAMOS LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA SI GANAMOS EN LAS PRÓXIMAS LEGISLATIVAS

Des del seno del Paritdo Popular queremos mandar un mensaje a todos los españoles, catalanes incluídos: Prometemos que si ganamos las siguientes elecciones (dentro de 4 años) vamos a declarar la independencia de Cataluña! Permitiremos así el autogobierno catalán, la participación de selecciones autonómicas en competiciones deportivas internacionales y nos retiraremos absolutamente de la vida política de los catalanes.
Algunos os preguntaréis el por qué. Pues bien, des del Partido popular hemos decidido que Cataluña no es necesaria para España. La mayoría de catalanes no se sienten Españoles. En Cataluña es donde menos votos hemos logrado y además, ya conocéis nuestra repulsa hacia Cataluña, hacia su lengua/dialecto, hacia su supuesta "cultura", hacia sus tradiciones y hacia sus símbolos nacionales.
¿Y por qué no lo hemos defendido des del primer día? Pues bien, los últimos resultados electorales han dado vencedor al Partido Socialista. Una victoria que no se hubiera conseguido sin los votos/escaños conseguidos en la región española de Cataluña. Así que, con tal de tener el poder, con tal de poder gobernar, y con tal de hundir la ceja de Zapatero, garantizamos la independencia catalana si ganamos las próximas elecciones.
Este será nuestro punto más fuerte a defender durante los siguientes 4 años, por una España libre! Libre de Cataluña!!!
Viva Cataluña libre!
Viva!!!

El Partido Popular.

Esfumat

2008-03-06T17:24:00.004+01:00

Sí al tabac!!!

Avui m'han passat una d'aquelles incongroències que no s'acaben d'entendre.
He sortit de la ràdio a tres quarts de dues per anar a dinar amb un amic, l'Albert (ei, hola, Tito), i hem decidit anar a un buffet lliure on per 10 eurillos t'infles com un bacó. És un restaurant molt recomenable, es diu "Can Parera".
Per fer-vos-en-li-lo una idea, jo solet he dinat pinya amb pernil salat, paella, carxofes al forn, musclos amb maionesa, lluç, llenguado arrebossat, patates xips, torradetes amb fuet i una cuixa de pollaste al forn. De postres unes pastes martínez, un gelat de maduixa i nata i un tallat curt de cafè, tot amanit amb vi, gasosa i aigua.

Es nota que celebràvem la victòria de la Roma d'ahir al vespre? Bé, el dinar no és l'important.

Can Parera

El fet és que un cop celebrat aquest "àgape", hem decidit fer un segon cafè per evitar l'imminent nyonya després de "tan copiosa comida".
Hem entrat al primer bar, on ens han dit: "ja hem tancat", i nosaltres hem dit (en veu baixa) "doncs la porta segueix oberta, mestre". Hem caminat 35 metres i hem arribat al segon bar, on ens han atès. Però collons!!!
Hem obert la porta i un núvol d'olor a pixum ens ha colpejat la cara. No m'ho podia creure. Els lavabos eren al fons del local i en canvi, semblava que s'estiguèssin pixant dins els meus forats del nas. L'olor era tan forta que he començat a observar a tothom en busca d'un escocès que encara seguís perdut per la zona després del Barça-Celtic.
He començat a pensar que no era un bar, sinó un abocador de Tena Lady, però instants després he vist la llum. El Bar tenia zona de fumadors. Hem aguantat la respiració fins endinsar-nos en les olors de Farias, Reig15, Ducados i Nobel, ha estat la glòria.
Mai havia anhleat tant l'olor a tabac, aquesta aroma a la planta que dóna fruit a aquest vici tant sa. L'aroma inconfusible d'un bon cigarret. La gran explosió d'olors que es desprén d'un cendrer de Bar cutre. En definitiva, la glòria. Dos tallats, 30 minuts i marxem abans no ens intoxiquem.

Can Pixum

He arribat a casa amb olor a tabac, però satisfet, he rumiat i he decidit que ho havieu de saber: Si dineu a Parets, feu-ho a Can Parera, xapó, però el tallat, oju on el feu, eviteu el Bar al que he anat, el WarTer (és un gag dolent... però ja està escrit)

Marc, dinat i pixat.

No a CiU

2008-03-05T19:56:00.003+01:00

3r Partit descartat

Darrerament estic veient una sèrie bastant coneguda, es diu House, alguns la coneixereu, altres n'haureu sentit parlar i aquells que ni una cosa ni l'altre, teniu un problema d'autisme i desatenció al món que us envolta.
En la 4a temporada el senyor House acomiada als seus empleats sense motius massa lògics. Aquells que veieu la sèrie ja ho sabeu, els que no, no és massa rellevant i els que no la coneixeu probablement no esteu llegins aquestes linies.
He començat a aplicar aquesta tàctica amb el tema d'eleccions. Els dos primers partits que van quedar fora del meu vot van ser el Partit Popular (per motius evidents) i el Partit Socialista... aquest segon va ser producte de promeses incomplertes massa evidents.
Avui ha estat CiU. El motiu és ben senzill. No em dónen seguretat. Aquest matí ha fet vent a tot Catalunya, i les banderoles de CiU no han aguantat el temporal. Quina confiança dóna un partit que no sap escoliir els materials de la seva propaganda? Quina confiança dóna un partit que al primer imprevist es trenquen.... no sé, no m'ha transmès bones vibracions. No descarto votar CiU algun dia de la meva vida, però en aquestes eleccions... no.

Per tant, el meu debat recau ara en Esquerra, Iniciativa i el Partit dels Pensionistes en Acció.
Si algú té algun argument per tal que no voti per algun d'aquests partits que m'ho digui abans del dia 9 o calli per sempre!!!

Marc, votant "indecís"

Sé viatjar en el temps

2008-02-27T18:17:00.004+01:00

De què serviria viatjar en el temps?

Bé, aquest és un d'aquells temes que si els intento pensar, em faig la pixa un lio i acabo amorrat a un whisky amb cola sense saber què pensar. Probablement, després de la meva pluja d'idees m'hi quedaré enganxat i un cop ebri, veuré les coses més clares, com en Pocholo. Bé. Viatjar al futur és molt senzill.
De fet, des de que has començat a llegir aquest text has viatjat uns segons en el futur, és a dir, que has viatjat a través del temps i has deixat l'inici de la lectura al passat. Aquest viatge però és molt lent.
Per poder viatjar en el futur però més ràpid (del pal vull ser d'aquí a un minut al dia 20 de setembre de 2009) la cosa és més xunga, però no impossible. Només cal viatjar més ràpid que el propi temps. Què passaria si aconseguim avançar una hora en només un minut? Doncs que en un minut ens plantariem una hora més endevant en el temps. I què necessitem per poder avançar tant ràpid? Doncs una nau especial "tuning", amb alerons i coses d'aquestes i una mica de temps.
Un cop tinguem la nau, hem d'aconseguir viatjar per l'espai a velocitats properes a la llum, d'aquesta manera avançarem més ràpid que el temps. De fet, si viatgem durant un any al 99'99% de la velocitat de la llum (uns 300.000 km per segon), aconseguirem adelantar al temps en un 1000%, és a dir que cada minut que haguem passat dins al nostra nau, a la Terra hauran viscut 1 hora i 40 minuts, per tant, al baixar de la nau després d'un any, a la Terra n'hauran passat 100.
És senzill. El problema és que no tenim la pasta per construir una nau que viatgi a aquestes velocitats durant tant de temps, però jo ja he començat a estalviar, cada dia poso un euro a un pot que tinc.
Però... què hi trobariem al futur? Doncs bé, he estat pensant, rumiant, deliberant sobre aquest tema, i la reflexió és senzilla i previsible.

movent l'espai temps...

D'aquí 100 anys, el canvi climàtic haurà provocat que a Europa (1r món) s'hagin instal·lat un "montón" de parcs eòlics, de centrals nuclears, de panells solars i els 1000 millons d'arbres que va prometre el PP per les eleccions del 2012, tot això haurà provocat que Europa s'enfonsi, sí sí, per sobrepès. Els europeus haurem hagut de fabricar petites embarcacions per tal de poder fugir del desastre i emigrarem a altres indrets del món, on no ens acceptaran perque suposarem mà d'obra barata. A més, al haver-nos quedat sense les nostres proipetats i diners, ens veuran com uns lladres en potència. Intentarem convèncer als marroquins que només volem estar a l'Àfrica per tenir alguna possibilitat de viure amb dignitat, sota un sostre, i que per res del món pretenem robar als aliments del mercat, ni les carteres del àrabs que transiten pels pobles de la zona.
Alguns nàufrags més valents provaran sort a Amèrica del Sud, on se'ls titllarà d'euracas, i acabarem provocant que els sudameircans diguin allò de "joder con los euracas, nos quitan el trabajo, fíjate, en los bares y restaurantes, todos los camareros son de allá". A les autopistes sudamericanes, començaran a aprèixer les "bandes de catalans" que es dedicaran a fer veure que tenen una avaria al seu cotxe per tal que un xilè pari i li puguin robar la seva cartera, el cotxe i depèn de com, la roba.
A més, quan un fet ilegal el cometi un de nosaltres (dels que hem arribat amb barqueta) no dubtaran en recordar-ho al telenoticies: "un europeu ha robat un paquet de cigrons d'un quilo, les estadísitques demostren que el 90% de robatoris de cigrons els fan els europeus".
Vist el rebuig de tothom, provarem sort a la Xina, on ens tocarà vendre cd's ilegals, i quan ens guanyem les garrofes i decidim muntar un restaurant, els xinos diran que Pekín està plagat de "retaurants catalans" que per la nit es transformem en un taller on explotem a nens i nenes perque fabriquin jerseis.
A més, a l'entrar a qualsevol país ens faran firmar un contracte en el que prometerem adoptar els costums del país com a nostres, acceptarem la poligàmia, el treball de nens, la tortura i la pena de mort. Aprendre el xino mandarí serà la primera obligació per tots nosaltres.
Així doncs, el viatge en el temps ens servirà per provar la nostra medicina, i nosaltres pensarem: Però qui són ells per pensar que aquesta terra és seva? Quina culpa tinc jo d'haver nascut a una Europa que s'ha enfonsat? Com pot ser que no em deixin estar allà on jo vulgui? Com pot ser que per venir d'Europa tingui menys drets que la resta? Com pot ser que treballant 12 hores em paguin el mateix que aquell Colombià per treballar-ne 5?
Per colmo, al cap d'uns anys més, quan haugem pogut posar la primera pedra de la nostra nova vida i començem a portar els notres fills a l'escola, demanarem ajudes al Govern. Com que serem els més pobres, ens les concediran, i els indígenes del país tindran el morro de dir: "Euracas de merda, venen al nostre país i es queden amb les beques pels llibres, són escoria". I nosaltres pensarem que tot i l'ajuda no arribem a final de mes, però clar, això no importa a ningú.

Bon viatge!

Marc Fonoll informa

2008-02-22T14:10:00.003+01:00

Aprimament de 200 grams per només 11 euros

Fa un parell de dies vaig pagar la quantitat d'11 euros per poder perdre 200 gr de pes. Uns pensaran que és un preu molt elevat, però la realitat és que aquesta xifra suposa que perdre 10kg valdria 550 euros... més barat que la cirgugia, sens dubte.
El fet és que vaig a anar al barber, al Paco, el de tota la vida. Doncs bé, si des de que tinc ús de raó vaig a aquest barber, mai, mai, mai, havia estat el primer en ser atès. Sempre que hi he anat hi havia cua, dimarts, no.
Vist pel cantó positiu, amb només 30 minuts vaig arribar a Cardedeu, em vaig rapar i vaig marxar. Vist pel cantó negatiu, em vaig quedar sense fer els mots encreuats de El Periódico, tasca que desenvolupo quan visito el Paco.
I parlant de barbers, perruqueries i demés... per què serà que la gent sol anar sempre a la mateixa "pelu" tota la seva vida? És curiós, però amb la quantitat de llocs on un es pot tallar el cabell, acaba anant tota la vida al mateix indret.

"El meu nou cap", estrena: dimarts 19 de Febrer

Un dia escriure sobre el món barberil, avui no estic massa inspirat, és divendres, i l'acumulació d'idees al meu discret (però potent) cervell, em priva de fer una disertació (està ben dit?) filosòfica del món de les tisores, Llongueras i demés. Són un món a part que mereixen una inspiració divina.
Ho tinc pendent doncs...!
Fins aviat!

Escrit per... Fonoll (mentre li creixien un 1% els foscos cabells incrustats al crani)

d'humor en humor

2008-02-21T13:24:00.003+01:00

Navegant a la deriva

Si bé solc tenir uns matins enfeinats trucant a associacions de Pastorets i bibliotecàries de referència, avui ha estat un matí atípic en el que he aprofitat per navegar. Així que m'he posat el neoprè i m'he endinsat en el món de les "dobles bés".

Primer he anat a consultar quines tonteries (amb carinyu) deia el bon jan de l'Andreu (carai, amb el nom sembla que sigui colega), bé, que he llegit alguns textos d'en Buenafuente. Pot semblar sorprenent, però el tio té un blog i l'atualitza sovint. Xapó. Té temps, suposo.

El que he descobert és que això del blog és un món que està arrassant i anant a les pàgines que citava l'Andreu, he anat a parar a un altre blog, el d'en Berto, el nou referent de la saga Bfn. És menys interessant, entenent per interessant la trascendència o repercussió que té allò que hi explica, però només la iniciativa ja mereix bona nota (Faig un apunt: el meu blog és encara menys rellevant... però no tirarè pedres a la meva teulada!).

Finalment m'han enviat al blog del Follonero, l'Évole... aquest ha estat més interessant, a més, està fent aquest programa de "Salvados por la campaña", que de ben segur serà interessant. Mai havia vist a ningú amb tant "descaro" parlant amb polítics (rient-se de les celles de Gallardón a la seva cara o de les cançons de Jarabe de Palo en els seus incis a Tv3).

Per cert, que al Follonero tot kiski el coneix com el "follonero del Buenafuente" i menys gent com Jordi Évole, fet que em recorda als casos li d'en Corbacho o el Santi Millán, coneguts inicialment com a Sebas i Paco...
Bé, res més... us recomano visites a aquests altres blogs, no aprendreu massa cosa, però així eviteu escoltar la tele que està tot el dia amb les maleïdes eleccions.

Fonoll, un blogger més.

El programa de l'Évole és el proper diumenge a les 21.30, per laSexta... recomanació personal!

Tenir classe

2008-02-17T01:04:00.003+01:00

Modus operandi

Un tio entra a una discoteca a mitjanit. Es demana una cervesa i es recolza a la barra mentre beu un glop de tant en tant. La música que sona no és la que més l'hi agrada, però la realitat és que tampoc intenta moure's al ritme dels acords. De fet, fa tant temps que no balla, que ja n'hi ho intenta. De cop i volta, veu una noia. No s'hi apropra, pensa que la nit és llarga, i que ja tindrà temps al final de la vetllada per seduir-la. Poc a poc va demanant cervesetes i els minuts passen. Es permet el luxe d'anar a fer un riu, per encabir més civada. Són les 4 del matí i poc a poc s'esgoten les possibilitats d'obtenir els resultats esperats d'una nit soltera de discoteca, s'esgota el temps per aconseguir el "premi" esperat, s'esgota doncs, el temps per trobar una noia que vulgui compartir la solitaria nit.

Llavors passa una cosa excepcional: Quan falten uns minuts per tancar el local, una jove morena ensopega davant del noi i se li cau ben bé al damunt. La noia, li demana disculpes i li paga una cervesa per compensar la que s'ha caigut al terra. Al cap d'uns minuts la noia li proposa "tema", i el xaval, sense saber com, aconsegueix tancar una nit amb un balanç més que positiu.

Què li dirieu l'endemà al noi quan us expliqués la seva nit?
El felicitarieu per haver "conquistat" a la morena?
L'animarieu a seguir emprant aquest métode per aconseguir lligar?
Apostarieu vosaltres per intentar actuar com ell i aconseguir els mateixos resultats que ell?

Personalment no ho faria. Pensaria que ha estat un cop de sort. Que sense saber com, el tio ha lligat, però que si ho prova dissabte que ve, de ben segur que dorm sol.
A més, li diria que si la setmana que ve vol "triunfar", s'ho haurà de treballar més, haurà de ballar, xerrar, caure bé, moure's amb gràcia, intentar acostar-se a les noies, provar sort de tant en tant, seduir i un llarg etcètera difícil d'acabar. I és que seguint l'actitud del noi, el Barça no guanyarà lliga... perquè un cop de sort es té un dissabte, però no dos.

Fonoll.

Eleccioooooons!!!

2008-02-14T22:49:00.002+01:00

Estimats partits polítics,

Sóc dels pocs votants que encara no tinc decidit el meu vot. Diuen que abans de les eleccions, el 90% dels electors ja saben a qui donaran la seva confiança, i que només el 10% dels restants (juntament amb l'abstenció), decideixen els resultats de les eleccions.
Segons tinc entès, tots els mitings, totes les pancartes i totes les promeses són només per poder convèncer a aquest 10% restant.
Oh.. pobre de mi...
A vere. Tinc clar que no voto al PP, per motius obvis, qui el vota és que viu als anys 40 o que s'ha begut l'enteniment.
Tot i això, no vull ser un dels milers de milers de persones que diuen "jo voto útil", i votar al papanatas d'en ZP. No ha fet res per Catalunya (res que es pugui considerar "bàsic"), és més, ha espatllat una mica més el nostre pais amb tanta promesa incomplerta. Ni estatut aprovat com sortís del Parlament, ni l'AVE quan tocava, ni la Sagrada Família està acabada (si el que promet no ho fa, potser el que no promet sí que ho executa).
Per altra banda em fa por votar CiU. Primer, perquè no són d'esquerres. I segon, perquè em fa por que pactin amb el PP. Tots sabem que Convergència, a canvi del "poder" és capaç de posar el cul mirant cap a on sigui.
Esquerra? Pfff... no sé, ja no són el que eren. Els falta "garra", no creieu? On és la lluita per l'independentisme o la república? Jo no ho veig per enlloc... crec que Esquerra volia poder, els hi vam donar i no han respòs com esperàvem (on són les seleccions catalanes, per exemple?).
Ciutadans? Jajajaja... era broma!
Els verds? És una alternativa bona. Són d'Esquerres, ecologistes (la moda)... però no sé... tampoc em fa el pes. Només cal veure en Saura... em posa nerviós. A més, tant de missatge de canvi climàtic, de ser sostenible, de no embrutar, de bla bla bla... sí, està molt bé, però ja és un discurs de tots els partits (excepte del cosí de Rajoy). Diria que l'ecologisme s'està incorporant cada cop més en tots els partits i que el vot als verds és cada dia, una mica més inútil.
Total, que no tinc ni idea de qui votar. El que em sap greu és acabar per llençar la papereta al partit que "menys em disgusti", ja que no n'hi ha cap qeu jo digui "collons tu, aquests són els meus".
Bé, faré una promesa electoral... "em comprometo a votar a aquell partit que prometi ilegalitzar al PP, al partit que prometi la indepència de Catalunya, al que asseguri unes seleccions catalanes, al que envïi a pastar fang a aquesta monarquia de chichinabo que tenim, aquell que fomenti l'ensenyament públic, al que imposi l'anglès des dels 3 anys, al que es comprometi amb el medi ambient, al que garantitzi la paritat laboral, al que permeti la plena llibertat d'expressió, i com no, al que garantitzi tota la lliga de futbol en obert."
Ja està dit....

I vosaltres? Què fareu?

Obsolet...

2008-02-06T20:09:00.000+01:00

10 Dies d'inactivitat activa

Si bé fa 10 dies que el meu blog està sense moviment, això no significa que la meva persona no estigui fent res... ans el contrari!!!
Un servidor (jo) ha començat a treballar a la ràdio... sabeu que fa uns dies deia que "periodisme de qualitat sí, però no a qualsevol preu?" Doncs ale, m'ho he menjat amb patates i ara estic fent periodisme de qualitat a "qualsevol preu".
He començat a col·laborar/treballar a ràdio Parets, una ràdio local amb un generós pressupost municipal que permet que els col·laboradors tinguin una petita remuneració.
La primera conclusió que en trec dels meus primers tres dies és que llevar-se a les 9 es sa, agradable i entretingut, però és un malson. Què és això de llevar-se a aquestes hores? La gent normal ho fa? És inhumà!!!
M'explico:
Estic elaborant una teoria (que incloure al meu proper llibre: teories sobre teories) en la que es diu que el món es lleva massa d'hora. Al meu parer, el dia hauria de començar a les 10 del matí, i quan dic començar vull dir "llevar-se". Ara és la part on feu "alaaaa, com et passes". Doncs no, reflexionem-hi: Si el món és llevés a les 10, les botigues obririen a les 11, amb la qual cosa, l'activitat econòmica s'iniciaria llavors. Conseqüentment, tot estaria obert fins les 15, hora de dinar (tinc una teoria que diu que dinar a la 13 o a les 14 és absurd). L'àpat de dinar s'executa a les 15, amb la qual cosa, a les 16.30 tens temps per una bacaina fins les 17, moment en el que et lleves i vas a treballar cap a quarts de sis o les sis, sense presses.
Desenvolupes la teva activitat laboral fins les 21, o les 22, i tranquilament tornes a casa. És hora de començar a fer el sopar, per poder-lo menjar als volts de les 23 o les 23.30. Un cop has sopat, poses la tele i comences a tenir bona qualitat televisiva, que alhora és distreta.
A Tv3 tens la nit al dia, un programa d'allò més interessant que si la gent no s'hagués de llevar a les 7, tindria un share "pa'cagar-se", també pots escollir Noche Hache, a Cuatro, un programa prou bo tot i la penosa manera de vestir de la presentadora (sembla malvestida expressament), i també tens, com no, Buenafuente.
L'hora d'anar a dormir seria a la 1 o quarts de dues, temps pel repòs, un repòs de gairebé 9 hores.
A més, acabo per reafirmar la meva teoria amb els darrers horaris dels partits de futbol, alguns dels quals acaben passada la mitjanit. Si vas al camp i el matx finalitza a les 0.00, com coi has d'arribar a casa i llevar-te el dia següent a les 7 o a les 8??? Si comencèssim a treballar a les 11 tot això no passaria.
Alguns diran: "O, és que el que fem és l'horari de la llum", uns altres diran que és "pel canvi climàtic". Mireu, jo no sóc ningú, però un tal Horaci en el volum Odas (11.8) va dir "Carpe diem quam minimum credula postero", el tio aquest es va fer famós amb aquesta cita i tothom la recorda (si més no la part de "carpe diem", la resta significa que no confïis en el demà). Si no vaig errat, el Carpe Diem significa que has d'aprofitar el moment. Els moments són el dia i la nit, el dormir i el treballar, el beure i el menjar (sobretot el beure...). Carpe Diem no és llevar-se a les 7 del matí!!! A aquesta hora s'ha d'estar dormint, "carpeant el diem!". I aprofitar el moment vol dir que si ha de venir el canvi climàtic, no us preocupeu, vindrà!. El frenarem? I tant.... 10 anys, però arrivarà igual. "Oh!... és que els meus fills vull que puguin viure a un planeta net", doncs que estudïin i l'arreglin.
Pares i mares de tot el món diuen allò de "quan jo era jove". Doncs quan jo sigui pare (estic pensant en entrar a l'esglèsia), també diré allò de "quan jo era jove haviem de reciclar", i el meu fill (o el monaguillo de turno) dirà: "ja, ja, ja, perquè en Hus Bunkit encara no havia inventat la destructoradetotsensecontaminarres".
Doncs ale ale, a viure de sol a lluna, que la vida no és només el dia, la nit també hi juga un paper molt important, i si no, pregunteu al Ronaldinho!

Per cert, per escotlar-me a la ràdio "matinera", des del Vallès Oriental 107.2FM, des de la resta del món: www.rap107.fm, us descarregueu el realplayer i andando!

Bona nit, vaig a veure el Buena i a dormir 8 rídicules hores.

Fins aviat...

Mala publicitat

2008-01-25T13:55:00.001+01:00

Principis ètics i lògics

Això no és una entrada sobre alguna cosa que m'hagi passat, és només una petita apreciació/reflexió qeu faig en un dia que, ves per on, fa sol.
Senyors de la Federació Espanyola d'Handbol... fa un anyet vàreu perdre la final del mundial d'handbol contra la selecció alemnya... potser us la van robar, sí, teniu raó.
Aquest any però, heu caigut "inesperadament" abans d'hora. Potser s'han unit molts factors que han provocat aquesta caiguda. Ara bé, hi ha coses que es poden evitar abans de començar la competició, i una d'elles és portar estampat al pit "renfe".
Què volieu? Guanyar? Arribar els primers a la final? Jugar amb un bon "tempo"? Ser ràpids? No tenir problemes? No quedar-vos sense "llum"? Doncs mala elecció, no crec que renfe sigui el millor patrocinador que podieu escollir, ja que malauradament, se us han encomanat els seus mals.
Avaria, en Barrufet esguinç de 15 centímetres, falta de llum, caieu al primer partit, i quan sembla que torneu a funcionar, us freneu i qualsevol país que passa pel vostre costat us ensenya com s'han de ser les coses...
No us culpo, però nens, heu de tenir una mica de vista... Bé, espero que seveixi la lliço i d'ara endevant deixareu el contracte amb renfe "aparcat", que és l'unica manera que us funcioni la publicitat d'aquesta empresa, estant "aturada".

Ànims!

Dentistes...

2008-01-24T16:16:00.001+01:00

En Marc va al dentista...

Entro a la consulta, puntual. Són tot just les 15 de la tarda, ni tan sols he dinat, així arribo amb la boca neta i sense merda entre les dents, ja que de fet, tampoc he esmorzat.
Passo a la consulta sense tenir temps per seure a llegir una revista del cor, fet extraordinari, ja que si l'ésser humà te la sensació de viure pocs anys, és epr culpa de les sales d'espera dels dentistes i dels hospitals d'urgències.
El fet és que he entrat, m'he assegut a la tombona plastificada i una senyoreta m'ha posat un pitet lligat amb una cadeneta. M'ha donat els bones tardes i m'ha convidat a estirar-me. Imagineu que hagués dinat, ara seguiria tombat allà fent la siesta... amb la nyonya que entra després de menjar...
Bé, un cop ha arribat la dentista, m'ha examinat la boca i he procedit a fer la seva feina, empastar una càries a una de les meves dents. Una càries petitíssima a un dels meus ullals, tot sigui dit.
Bé, m'ha posat una pomada amb gust a plàtan per "atontar" (en català correcte: abeneitar) a la meva geniva, i ho ha aconseguit perquè 1 minut després m'hi ha clavat una agulla de pam i ni l'he notada. Poc a poc, el líquid de la xeringa s'ha anat introduint dins la meva geniva. Abans que acabés la injecció, jo ja no notava res a la meitat dreta de la boca.
I així estic. Ha passat una hora i mitja i tinc mitja boca adormida.
No la sento. Bé, en realitat tinc la sensació de tenir la boca més gran que el meu propi cap. L'adormimenta m'arriba fins el nas, amb la qual cosa, si se'm cau un "moquillo", sóc incapaç de notar-ho.
He intentat somriure, però només es mou mig llavi i he intentat moltes altres ganyotes que si les intentes descriure em pendrieu per boig.
Ara m'arrepenteixo de no haver dinat. Tinc gana, però em veig incapaç de mastegar... casundé.
Perquè us en feu una idea, quan l'odontòloga ha acabat l'empaste, m'ha convidat a un got d'aigua (per 65eu, que menys), doncs bé, quan he intentat glopejar, m'ha començat a caure aigua pel cantó dret de la boca, i jo no ho podia controlar. Sort del pitet i de la meva discressió.
Doncs bé, ara mataré l'estona fent una altra cosa, no sé, acariciar la senyora grissom, jugar a ficar-me el dit al nas adormit, fer ganyotes... hi ha tantes coses per passar l'estona...

Doncs apa, si aneu al dentista, dineu abans!

Periodisme de qualitat

2008-01-23T20:50:00.000+01:00

Periodisme de qualitat?

No sóc metge. No sóc arquitecte. Tampoc sóc astronauta ni futbolista. Vaig escollir ser Periodista, una professió que no és ben bé una professió, sinó una "vocació".
És d'aquelles feines que t'han d'agradar, ja que tant els sous com la realitat laboral són aspectes més aviat abstractes, difusos, i gens senzills d'acceptar.
Ara bé, sovint es diu que el Periodisme actual és un periodisme devaluat, que ja no hi ha aquells professionals que persegueixen la noticia i que mouen cel i terra per donar a conèixer les realitats del món que ens envolta. Però no ens ha d'extranyar que això sigui així.
Si bé és cert que el Periodisme t'ha d'agradar, el que no pot ser és que després d'una carrera de 4 anys, el periodista hagi de buscar 4 feines per poder arribar a final de mes.
Què vull dir amb això? Doncs que avui he assistit a una entrevista de feina, de "periodista", en la qual, més enllà de les labors a realitzar, m'han ofert una jornada completa de 40 hores, amb una necessària dispoibilitat total (caps de setmana inclosos) amb un sou net de 750 euros, sí, sí, 750 euros.
No és culpa del mitjà de comunicació en qüestió, sinó de lo devaluada que està aquesta professió. Qui sap, potser els Periodistes ens ho hem guanyat a pols, i ara toca pagar els plats trencats dels darrers temps.
Així doncs, i sense faltar a ningú: No cobraria el mateix doblegant roba al Pull&Bear? No cobraria el mateix repartint pizzes a domicili? Com pot ser que després d'estudiar 4 anys, hagi de passar per un període en el que no puc aspirar a més de 120mil peles al mes?
No dic que hagi de cobrar 2000 euros, ni tan sols 1500, però almenys hauria de poder ser "mileurista", no?
Tot plegat és una mica trist. Espero poder rectificar aquesta entrada i poder dir que estava equivocat, i que no tothom paga aquestes quantitats...
Fins llavors,

"Periodisme de qualitat sí, però no a qualsevol preu."

"Sigo buscando"...

Pericos out

2008-01-17T16:57:00.000+01:00

Coses incomprensibles

Hi ha coses a la vida (diguem-li vida, diguem-li etapa del temps en la que sóm conscients d'existir) que costen molt d'entendre. Una d'elles és el futbol, i no el futbol com esport, sinó el futbol com a fenòmen social de masses que provoca amor, odi, passió, bogeria i tantes altres sensacions.
Ahir el Madrid va ser eliminat de la Copa del Rei i un enorme plaer va recórrer el meu cos, suposo que la classificació del Barça sumada a la derrota del Madrid va activar estreptococos al meu cos que el van fer sentir d'allò més bé.
Algú dirà: "Home, però hagués estat millor que l'eliminés el Barça", beh, deixa't estar, que ara ja són fora.
Ara bé, ahir també va caure l'Espanyol. Un equip que està fent un bon paper aquesta temporada i per què no dir-ho, està jugant a futbol (es troba a faltar). El fet és que l'eliminació de l'Espanyol no em va produir aquesta sensació de plaer i satisfacció.
Per què? algú m'ho sap explicar? Aquest Espanyol és el que va deixar sense lliga el meu equip tot just fa mig any. Són els que criden en contra el Barça. Són els que desitgarien veure el meu equip a segona divisió i, en canvi, em sap greu la seva eliminació, així com em va saber greu que perdèssin la final de la UEFA.
Per què és? És per què és un equip català? És per què és un equip de Barcelona? No ho sé, el fet és que ahir, sortint del camp de l'Espanyol (bé, no és seu, és llogat, jejeje), em va saber greu veure tota aquella gent decebuda, empipada i trista.
Podria pensar que el que passa és que veig alguna cosa més enllà de l'esport, però ho dubto, perque veure tristos els afeccionats del Madrid, fa sentir una sensació proporcionalment inversa de felicitat a la meva persona, tot molt extrany.
Bé, crec que així com els equips bascos no es tenen una rivalitat odiosa, els catalans tampoc ens l'hauriem de tenir, l'Espanyol no deixa de ser un equip de la meva terra (si puc fer ús de l'adjectiu), i per tant, no puc sentir el rebuig que sento per l'equip de la capital espanyola.
Tot molt raro, però ho escric, a veure si algú té una explicació científica... qui sap!
Finalment, com que segueixo tenint la rivalitat esportiva, només em queda dir que el Barça ja és a quarts i l'Espanyol no, "se sienteeeee!!!!", proveu l'any que be, potser teniu més sort!!!

Apa, ens veiem.

Proeses personals

2008-01-11T13:31:00.000+01:00

Notícia publicada al Blog: UVic Futbol Club

FONOLL DEMOSTRA QUE NO CAL SER AL CAMP PER BRILLAR AMB QUALITATS FUTBOLÍSTIQUES

El de Cardedeu aconsegueix, sense immutar-se, una fita a l'abast de molt pocs. La presència del central Albert (Tito) i de la companya Cristina (Dalmau), dónen fe de les proeses d'una de les perles de l'UVic FC.

Barcelona · Faltàven pocs minuts perquè toquèssin les vuit del vespre (les set, al rellotge de Jonás), quan la plaça Maragall de la capital catalana va poder gaudir d'un espectacle que difícilment es repetirà mai més.
El de Cardedeu, acompanyat d'un Tito ressacós i una Dòlman exemplar, caminàven per davant del conegut bar de tapes "Alonso", quan a l'arribar al semàfor per dirigir-se al Passeig Maragall, els joves es van aturar en veure el llum indicador de color vermell.
Va ser llavors quan Fonoll va dir: "Mireu. Deixaré caure el meu xiclet de poma verda de la boca, el xutaré amb el peu dret i aniarà a parar a les escombraries de l'altre cantó del carrer".
Dalmau va riure mentre Tito, conscient de les possibilitats de Fonoll, es va mantenir expectant. Instats després el carriler de l'UVic Fc feia caure un xiclet verd de la seva boca, que posteriorment va a anar a petar al peu dret, que amb unes intencions perfectament definides, van colpejar el xiclet. Aquest, va definir un paràbola perfecta i, mentre el semàfor canviava a verd, va acabar caient al fons de les escombraries.
Tito, perplex, es va posar les mans al cap i va exclamar "Ohh!", mentre Dalmau, s'enarmorava del 20 de l'UVic. Per si hi havia dubtes, els tres joves es van acostar a la paperera en qüestió per comprovar la fita.

Clika-hi per entendre la dificultat de la proesa

Tot i la fita conseguida, Fonoll va assegurar seguir treballant per millorar, encara més, el seu nivell amb tots els objectes esfèrics que el rodejen i aconseguir més gols i més alegries pel conjunt balnc-i-vermell.
Finalment, cal dir que Marc Fonoll ha rebut una oferta per emular el mític anunci de Johan Cruyff contra el tabac, aquest cop però, la publicitat servirà perquè els Barcelonins no tirin els xiclets a terra i evitar d'una vegada per totes, les taques negres que aparèixen al sól dels carrers Barcelonins.

Marc Fonoll

Via crucis

2008-01-03T21:11:00.000+01:00

Any nou, via nova (II)

(és aconsellable llegir-se la primera part abans de llegir aquesta entrada... més que res per manteir la coherència temporal, però si no vols, no ho facis, no ho dirè a ningú)

Si bé a la darrera entrada acabava amb les paraules "per ara", m'he disposat a continuar, i no per voluntat pròpia, sinó perquè les circumstàncies del destí així ho han determinat.
El meu pas d'avui per Barcelona ha significat l'habitual compra de regalets, passejar sota la pluja i esquivar 103 varilles de paraigües que pretenien treure'm un ull o robar-me la cera de les orelles.
El rellotge marcava les 18.59 de la tarda quan els meus peus es movien just per sota el termòmetre de Portal de l'Àngel. He mirat l'horari de tren i he decidit tornar cap a casa, a La Garriga, amb el tren de les 19.02. Tenint en compte l'aventura del matí, no he pensat que pogués arrivar abans el tren que jo.
Així ha estat. L'estació de Passeig de Gràcia m'ha vist arribar a les 19.02 en punt, he picat el meu bitllet (devolución express) i he baixat les escales mecàniques fins l'andana de la via 1.
Tot i ser les 19.02 encara han passat 3 trens abans que el meu (parlo en propietat perquè pago impostos).
Finalment, quasi perdo el tren per estar parlant per telèfon (típic Fonoll). Si hagués passat això, ara estariem parlant d'un jove de 23 anys que hauria saltat a la via del tren. El cas però, és que he entratal vagó. Haig de dir que ho he fet abrigat, i que una onada de calor pròpia del mes d'Agost ha estat a punt de provocar-me una deshidratació immediata, finalment però, he aconseguit resistir i m'he mantingut ferm dins el tren, això sí, dempeus.
El tren ha "avançat", al cap de 500 metres es deu haver creuat un conill a les vies, perquè el xòfer/conductor/maquinista/senyor ha frenat bruscament. Han faltat 3 centímetres per considerar que havia caigut sobre un jove de pell fosca, però el meu bíceps esquerra ha pogut contrarrestrar la força de 4G que ha causat el tren.
Superat el conill i acabada la meva conversa telefònica, he seguit la meva lectura sobre "els altres catalans", però clar, si en Marc és al tren, en Marc no pot llegir. Ha estat a l'alçada de Montcada (maleïda Montcada) quan el tren, que viatjava a una velocitat sorprenent, se li han apagat tots els llums. Tots. Sense excepció. A continuació, la inercia del convoi ens ha fet avançar uns metres, però en qüestió de segons ens hem aturat.
La situació ha estat curiosa. Sense llum, la gent ha començat a agafar les seves pertinences, per si era una emboscada dels bandidus a la nostra diligència, perquè òbviament aquesta situació no és pròpia del SXXI. Llavors ha aparegut el revisor, (si hagués demanat el bitllet als passatgers, jo li hagués demanat un autògraf), el tio ha aconseguit que s'encenguèssin els llums d'emergència, tota una fita tenint en compte que els llums d'emergènica s'haurien d'encendre quan hi ha l'emergència (repeteixo 3 cops emergència, però val la pena fer ús de la repetició matxacona per ressaltar la importància d'aquests llums).
12 minuts després, ha tornat el llum, però el camí no ha estat fàcil. En un parell d'ocasions el tren ha fet frenades pròpies d'atraccions d'un parc temàtic. Si algún infant hagués caminat pel passadís, hagués pogut quedar estampat contra alguna paret del vagó, sortosament però, les mares han fet comentaris de l'estil: "nen, seu que sembla que el tren avui no funciona massa bé". El nen, que porta poc temps sobre aquest món, no ha entès què volia dir amb "avui", ja que per ell, el tren "sempre" ha anat malament.
Personalment crec 2 coses, en primer lloc que amb un bitllet de regal no n'hi ha prou per pal·liar el desgast que els usuaris hem patit avui. El que sap greu és que la gent no es queixa, de les 50 o 60 persones que devem haver baixat a La Garriga, només unes 10 hem anat a buscar el bitllet gratuit. En segon lloc, caldria adjuntar un vagó amb carbó per aquests trens asquerosos amb els que viatgem.
Resumint: He arribat amb 30 minuts de retard a La Garriga. Tinc una altra Devolución Express i me la vendré a l'ebay perquè senyors, jo no torno a agafar el tren ni "jarto'vino".

PD: Si haig d'acabar l'obra de Candel al tren, ho tinc xungo.

Qualsevol cosa, fes-me un truc.

Renfitis aguda

2008-01-03T11:26:00.000+01:00

Any nou, via nova (I)

Tot i que pugui semblar un error tipogràfic, no ho és. Any nou, via nova... la del tren, perquè la cosa està molt xunga.
Aquest matí he agafat un ferrocarril(digueu-me valent), he pensat que deguda la congestió a les carreteres, el mal temps, el límit de 80km/h a l'àrea metropolitana de Barcelona i a que agafar el cotxe contamina, el tren era una solució (en el sentit de resoldre un problema, i no el d'una mescla d'elements químics) que em permetia arribar fàcilment "a la gran ciutat"
Amb "els altres catalans" sota el braç, he enfilat cap a l'estació de tren, on el el subjecte en qüestió ha arribat amb només 7 minuts de retard.
Aquests 7 minuts que he perdut esperant el tren no els recuperaré mai de la vida, i són 7 minuts que hauré malgastat. Però tenint en compte la quantitat d'hores que perdo al llarg del dia, em sembla una quantitat de minuts ínfima... és més, si fóra prudent, 7, són els minuts que hauria d'haver arribat abans d'hora a l'estació, per allò de no anar amb el pet al cul i arribar tranquilament a "l'apeadero" (paraula que sempre m'ha commogut).
Un cop dins al tren he llegit, he pensat, he observat, he escoltat i, fins i tot, he viatjat.
Quan erem a Montcada s'ha aturat 1 minut, i 2, i 3, i 4, i 5 i així fins assolir 15 minuts, quan una veu (gens entranyable) ha dit: "por averias diversas en las infraestructuras, permaneceremos en esta estación hasta nueva orden".
He pensat en "qui" donaria aquesta ordre i m'he plantejat baixar del tren. A Montcada hi ha més d'una estació, i qui sap, potser era més ràpid baixar i canviar de tren que no pas esperar. El cert però és que unes suculentes pàgines del best seller de Candel (EPD) m'ha fet romandre al meu seient.
5 minuts més tard hem arrencat. Algú havia donat l'ordre, no sé qui, però li agraeixo. Un cop a Barcelona he baixat, he reclamat la meva "devolució express" i he seguit el meu camí amb un bitllet gratuït a la butxaca i amb 1 hora i 20 minuts menys per viure... 7 minuts eren rídiculs, però 80 suposen un percentatge excessiu en el còmput del dia.
Total. M'he enfadat amb la Renfe. Tothom ho està. Tots ho estem. Ens manifestem. Ens queixem. Reclamem. Cridem. L'eco de les nostres veus es retornat pels túnels de l'AVE, acrònim al que he agafat alèrgia, fàstic i repulsa. No vull un AVE amb Madrid. En vull un amb França. No vull un aeroport més gran. En vull un aeroport amb vols internacionals. No vull rodalies espatllades. En vull unes en bones condicions i que connectin com és degut tota l'àrea metropolitana de Barcelona. No vull una Devolución Express. Vull responsabilitats.
Res més... el meu atac d'ira despiadada ha acabat.

Per ara...

Cap d'any

2007-12-30T11:37:00.000+01:00

CAP D'ANY... CAL?

Cap d'any... que guai eh? Les discoteques més cares, més controls policials, pujades de les tarifes de tot el que paguem mensualment... buff, canviar d'any és genial. És tan genial que és per això que us enganxo un tros d'un monòleg (sencer són 8 pàgines) escrit per un servidor fa uns mesos, quan ser guionista semblava una fita "assumible" i que a hores d'ara queda lluny... (no impossible, però lluny).

Just en aquest moment, el banc em cobrarà 4 rebuts... bieeeen!

Aquí va el tros de monòleg que parla sobre el cap d'any... unes línies de divagació sensorial que culminen en un seguit de lletres que entrelligades i combinades degudament permeten una fàcil comprensió lectora que no busca res més que el somriure de les cares que se'l llegeixien. Oi?

(...) y si no tienes amigos, con quien pasas el fin de año?

Porque esa es otra ¿Y el fin de año? Conocida mundialmente como Nochevieja y popularmente como “vaya resaca me espera”…

No nos engañemos, como noche, no tiene nada de especial. Vas de un día a otro ¡no hay más! Es la grandeza del tiempo. Es como avanzar del 5, al 6 de Octubre, haces fiesta? No, y porque la haces del 31 de Diciembre al 1 de Enero? ¡Ah claro!, En esa ocasión celebras que desde ese momento, los peajes serán más caros, la patata subirá de precio, ya no se tendrá acceso ni a un piso de 20metros y que a Ester Cañadas le faltan menos días para que le caiga el labio al suelo… ¡viva! ¡fiesta! Que por cierto, viendo la tendencia a ir al suelo del labio de Cañadas, empiezo a pensar que el problema lo tiene Sete, que en todo lo que se monta, acaba por los suelos.

Y finalmente lo mejor de la Navidad, para todos aquellos que tienen hijos, hijas, sobrinos, sobrinas, marido, mujer, es la vuelta al cole y al trabajo. Porque lo mejor de la navidad es que sabes que al final, ponga como se ponga, se acaba!

Marc Fonoll, juliol de 2007.

Doncs queda dit, el cap d'any només porta coses dolentes, però com que som un pel massoques ens quedem amb l'única de positiva... l'esperança de que sigui diferent!

Pse... bon any 2008!!!

Els pirates no existeixen

2007-12-29T20:13:00.000+01:00

Visca la nova llei sobre el cànon digital!!!

Quines grans lleis que s'aproven al "nostre" pais, és fenomenal, esplèndit!
La darrera la del cànon digital promogut per la SGAE (Societat General d'Autors i Editors). Ara, pel bé dels artistes "nacionals", tots paguem un cànon quan comprem productes que són susceptibles a ser usats per a fer còpies ilegals de música, video o, per què no, text.
Un podria estar decebut per aquesta decisió, però a mi em sembla fantàstic, de veritat. Fins avui, quan algú es descarregava música amb l'Emule podia pensar: "carai, l'artista treballant per vendre discos i jo baixant-me'l de gratis". A vegades, amb els artistes més propers, els més locals, creies que si tu no compraves el CD, els putejaves enormement. Ara, tot això s'ha acabat.
Quan compri un CD verge, pagaré un cànon per si el faig servir per fer una còpia ilegal. Si compro una tele, també el pagaré per si reprodueixo una peli ilegal a casa, si compro un mp3, más de lo mismo, i si compro una torradora també, ja que puc estar escoltar música ilegal mentre em preparo l'esmorzar.
Per tant, finalment, ja no sap greu baixar-se música!!! Ara és genial! Estem pagant un cànon (diga-li cànon diga-li impost), que pressuposa per avançat, que en farem un ús ilegal d'allò que comprem, conseqüentment, no fer-ho, és estar pagant impostos per "no res", conseqüentment, cal copiar música ilegal per amortitzar el cànon.

el món és pirata... per defecte

Ie ie ie ie!!! Visca! Ara no pararé de gravar cd's de música ilegal, fet que comportarà que hagi de comprar més cd's i per tant, pagar més cànon, i per tant, ajudar als autors i editors afiliats a la SGAE... és un èxit.
Per cert, caldria proposar que els 5 primers anys de la nostra vida els passèssim tancats a una presó, així, si després cometem un crim, ja ho tindrem fet... no és així com funcionen les coses???

Ei, ara vinc!

2007-12-24T17:34:00.000+01:00

La Sra.Grissom

2007-12-16T16:22:00.000+01:00

Per unes gotes d'aigua

Avui he descobert que tothom pot aprendre alguna cosa si s'ho proposa i, sobretot, si en té necessitat.
Dormia com una marmota fins quarts de 12 del migdia, quan m'he llevat, he fet un badall d'hipopòtam i m'he desplaçat (que no caminat) fins al lavabo, lloc on he fet el que havia de fer i posteriorment he obert l'aigua de la dutxa.
Un cop net com un gat he prosseguit a l'afeitamenta: espuma, gilette i demés. Llavors ha passat una cosa prou interessant:
La Srta.Grissom (una gata amb la que comparteixo pis) ha decidit que tenia set, i com que sóc un mal amo, he oblidat posar-li "aigueta" en el seu "platet" que té a la meva "cuineta", amb la qual cosa ha pensat "miau miau que miau, jo miau" (traducció: tinc una set que em moro, jo bec).
La seva solució ha estat saltar com una puça fins l'extrem de la banyera, caminar sutilment com una serp pel marge, i apropar-se a pas de tortuga fins l'aixeta de la dutxa, a continaució a tret la llengua com un gosset i s'ha posat a llepar l'extrem l'aixeta en qüestió.
M'he quedat perplex, bocabadat i amb ulls de mussol, el gat ha estat intel·ligent com un dofí. Tenia una set de cavall, ha vist d'on podia treure aigua, i no ha dutbat en aconseguir-la. Jo, he deixat la Gilette i l'he mirat uns segons, observant-la com un gos de caça.
Els meus pensaments han deliberat sobre com acutar en aquesta situació: Podia caminar fins la cuina i posar-li aigua, però m'ha semblat excessivament lluny. Llavors he pensat: "aquesta gata és intel·ligent, però un gos ho és més, ho demostraré...!" (estava sol però pensava demostrar'm-ho a mi mateix).
He obert l'aixeta de la dutxa, i la Srta.Grissom ha tardat "menos de lo que canta un gallo" en poder beure com un gosset ensinisrat. Un petit pas pel gat, però un gran pas pel món felí.
La seva intel·ligència em sorpren cada dia més, i començo a creure'm allò que els animals s'assemblen als amos...

"No te acostarás sin saber una cosa más", ha dit la Srta.Grissom

Marc

Dretans colonialistes

2007-12-15T00:35:00.000+01:00

Un món de dretes

Que fort no? Als esquerrans dues pedres. He fet un estudi (en uns 20 minuts) que demostra aquest fet. Aquesta conclusió l'he tret després de mirar un rellotge durant uns minuts (poca feina...).

L'agulla dels segons gira "veloçment" cap a la dreta, una mica més lenta avança la minutera, i amb més calma, la de les hores, totes tres, cap a la dreta... en el sentit de les agulles del rellotge... (lògic també).

En la meva empanamenta mental he vist que el rellotge gira a la dreta i m'he preguntat... "per què?". Per resoldre el meu dubte he consultat internet. El curiós no han estat les respostes coherents que he trobat, sinó la d'una noia que deia "pues porque el mundo está pensado para los diestros, así que el reloj va hacia la derecha".

Cert, el món és dels dretans, i sempre ho serà... un 90% de la població ho és!
Així doncs, jo que sóc un rebelde acollonant, he decidit contribuir en el món esquerrà i he invertit 20 euros en un rellotge nou pel meu menjador... un rellotge on totes les agulles giren al revés!!!

el meu nou rellotge...

Aquest acte significa dues coses: En primer lloc, que quan reparteixi cartes a les timbes de poker i em diguin que ho faci "en el sentit contrari a les agulles del rellotge" em faré la pixa un lio. En segon lloc que quan una persona entra a casa meva, retrocedeix en el temps.

Des de que tinc el nou rellotge em sento més jove, sento que el temps va més lent i tot és més tranquil.

Ara només em queda aconseguir fer girar el món cap a l'esquerra per completar la meva missió de destrucció del món dretà.

Prepareu-vos...

Marc Fonoll

El blog

2007-12-13T09:05:00.000+01:00

Ser inútil és sa.

Fixem-nos-hi:

Aquest blog no el llegirà ni Déu (no vull dir que nostre senyor llegeixi tot el que es publica i passi de llarg del meu espai, però com a frase feta soluciona el que vull expressar).
Aquest blog no aporta res a la societat científica ni filosòfica.
Aquest blog no té cap finalitat més que un entreteniment per un servidor.

Conseqüentment, aquest blog és inútil, i en canvi, l'estic fabricant amb le smeves pròpies mans, dits i fins i tot, cervell (agosarat potser).

Doncs ja està dit. La meva primera entrada serveix per posar de manifest que tot aquell que vulgui llegir alguna coseta útil que pugui ser de profit en la seva vida, s'ha equivocat de blog i l'insto a visitar altres bons blogs com... com.. altres!

Ara bé, aquest blog farà un seguiment minuciós (fins que un servidor se'n cansi) del que faig dia a dia... entenent dia a dia com "intèrval de temps en que em passi quelcom subjecte d'ésser publicat amb un pessic de gràcia". Aquest fet és el que fa que tenir un blog sigui sa, per allò de poder-se expressar amb llibertat...

Dit això, benvinguts i gràcies per haver llegit aquestes linies tot sabent que són inútils, poc productives i del tot absurdes.

Ara torno.

Marc Fonoll.